dimarts, 7 d’octubre del 2008

Sopar anual


Fa més de 20 anys que ja no treballem junts, però encara seguíem quedant per sopar de tant en tant. Entre sopar i sopar, alguna vegada havia passat massa temps i, el 2005, vam decidir institucionalitzar-lo, fer-lo un cop l’any i en la mateixa data, per tal que ja quedés fixat d’any en any en la memòria. Aquell dia era 6 d’octubre i ens va semblar que no hi havia una data millor per fer el sopar anual.

Aquests sopars sempre han estat memorables. Ens ho passem bé recordant vells temps en un gabinet de premsa, ens expliquem coses de les feines actuals, de les famílies –les criatures van creixent–, naturalment parlem de política i, en definitiva, arreglem el país.

Presidint la taula, el cap que havíem tingut. Un periodista i escriptor, excel·lent persona, patriota, compromès i tot un senyor, passant ja la setantena, a qui tots admiràvem i respectàvem i de qui tots hem après moltes coses, tant professionalment com humanament. La majoria havíem començat a treballar amb ell amb poc més de 20 anys i ens havíem format amb ell. Una mica, i en diferents moments, havia estat com un pare per tots.

L’any següent, el 2006, el dia 6 queia en cap de setmana i quan vaig començar a preparar els correus de convocatòria, per tal de trobar la data més propera al 6 i que anés bé a tots, no vaig obtenir resposta del cap, quan sempre era el primer en contestar. El vaig estar telefonant i no va contestar ningú a casa seva. Pendents encara de la seva resposta, per concretar la nova data, vaig tenir una telefonada, el cap havia mort, sorprenentment el dia 6 d’octubre.

Vam coincidir tots a l’enterrament, vam decidir fer el sopar i vam convenir, ara amb més motiu que mai, que això del 6 d’octubre seria sagrat. Va ser un sopar trist al començament, però mica en mica es va anar convertint en un homenatge a la seva persona, recordant anècdotes, moments, situacions,...

L’any passat, primer aniversari de la seva mort, i ja convocant-se el sopar del 2007, vam tenir coneixement de la presentació d’un llibre seu, del que la seva família n’havia trobat el manuscrit. Vam decidir anar a la presentació i a la sortida fer el sopar anual.

Ahir, 6 d’octubre, va tenir lloc el sopar d’enguany. Aquest cop vam arreglar el país, la crisi i els Estats Units també. No ens estem de res! Segur que el cap, des de la seva absència, va pensar que ja desbarrem sense ell.

17 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quines coses! I quina coincidència! Espero que el pogueu fer per molts anys i que continueu arreglant el món, que encar a li fa molta falta!

Joana ha dit...

Anyora poder brindar amb vosaltres...Segur!
Per molts anys el poguem fer!
Bona nit wapa! Avui vaig tard ;)

gatot ha dit...

quan era jovenet... molt sovint ens "trobàvem" alguns companys i notàvem la Seva presència entre nosaltres: en dèiem comunió, amb aquell que havia mort feia ....

no et volia deixar un comentari religiós... rita... només expresar una sensació, que potser no s'assembla a la que vau tenir vosaltres... nexes en comú... comu-nions...

petons i llepades atees! guapeta...
:)

Striper ha dit...

A continuar gaudint d'aquest sopar durant molts anys.

Carquinyol ha dit...

Una bonica tradició... tot i que podries publicar les solucions a que vau arribar !!!

:P

Sergi ha dit...

No hi ha millor homenatge que recordar-lo, i sobretot sabent que el 6 d'octubre serà any rere any un dia de trobada, perquè en teniu ganes, però també en el seu honor. És un gest maco, i estic segur que sempre tindreu unes paraules per ell, que els mestres així no s'obliden mai, perquè ens marquen de per vida.

Salva Piqueras ha dit...

Precisament he rebut avui una convocatòria per un dinar de la gent que fa ara 10 anys vam començar a fer realitat el somni de treballar en una ràdio. I mira que primer fa una mica de mandra i penses que potser més endavant... però després de llegir-te crec que seré jo mateix qui el munti. Gràcies per fer-nos valorar aquelles petites coses que són les que fan que la vida sigui més plena.

Emily ha dit...

Els sopars aquests són macos i més amb gent amb qui et ve de gust. Llàstima, no tinc prou pistes per deduïr quí era el teu cap. Bon dia, guapa.

Rita ha dit...

Gràcies, carme!


Segur que ens mira i ben esverat, joana... :-)


Gràcies, gatot i striper!


Ui, carquinyol, solucions ben bé... No sé pas què dir-te! ;-)


Cert, xexu. Sempre surt el seu nom i el seu fer en més d'una ocasió.


Si hi havia bon rotllo i afecte, segur que valdrà la pena, salva piqueras. Tinc altres grups d'excompanys i no ho faig pas amb tots. Només amb els que s'havia creat això, afecte.

Tinc un altre grup d'excompanys, però de fa molt menys temps, que celebrem com a mínim l'arribada a l'estiu i el Nadal.

Si més no, proveu-ho. Si no acaba de funcionar, ja veuràs com no ho feu més.


Després de tants anys, emily, ens ve molt de gust. Ahir, ja teníem correus dient que estavem contents d'haver-nos vist un any més i que sobretot no ho deixéssim de fer.

Ferran Porta ha dit...

Jo no hi crec, en les "casualitats". És una mica massa "casual", no, que morís justament un 6 d'octubre? Mira que té dies, un any!

Bonica tradició, aquesta d'anar-se seguint la vida amb excompanys de feina, d'estudis o de l'activitat que sigui...

Jobove - Reus ha dit...

l'história és bonica i entrenyable

salut !!

zel ha dit...

Bonic, entranyable i a més, tota una lliçó de com mantenir lligams. Preciós!

... ha dit...

Hola Rita!
Està molt bé poder mantenir aquesta tradició, senyal que el llaç entre vosaltres va ser fort, perquè sovint, amb el pas del temps aquestes coses es perden.

Sento que ja no tingueu el cap. Imagino que devia haver-hi un buit, perquè aquestes persones transmeten molt i ens donen molt. Trobo que ara es valora poc a la gent gran i d'ells sempre en podem aprendre.

Que duri per mooooolts anys aquests sopar!!!!!

el paseante ha dit...

Si mai em moro, que no ho tinc previst, voldré gent con tu a la taula del sopar del 6 d'octubre.

Un post molt tendre. I un record pel periodista mort. Ens l'has donat a conèixer.

Rita ha dit...

I què creus que pot ser doncs, ferran?

Ho faig amb un altre grup també i, certament, és molt maco.


Gràcies, té la mà... i zel!


Gràcies, nits! Realment va ser tot un mestre.


Gràcies, paseante! Era tot un personatge...

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Quines casualitats que té la vida. Deixen força que pensar.

Moltes gràcies per les teves lletres en el meu mon. Avui m'he revitalitzat, he estat a la platja, feia dies que no m'inspirava i ja veus. N'estic segura de que t'agradaria, és a Tarragona, és diferent a la de Pals o de l'Illa Roja. Té un cert aire de paradís.

Una forta abraçada

Rita ha dit...

Que bé, horabaixa, celebro que t'hagis revitalitzat.
No conec massa la zona de Tarragona, a veure si em dones més detalls. :-)
Petons, maca!