Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris criatures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris criatures. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 de setembre del 2009

Incident a la platja




Aquest cap de setmana vaig ser al Tarragonès amb els meus amics, pares dels “meus nens”. Ha estat un cap de setmana molt agradable, m’ho passo molt bé amb els petits, que ja no en són tant, és molt interessant parlar amb ells i sempre em deixen parada les reflexions que fan, tan senzilles, però tan de calaix.

Dissabte, juntament amb una altra parella i 2 nens més, vam fer una mini excursió des de la platja llarga de Tarragona, per un bosquet arran de mar, i vam anar a espetegar a una platja molt maca, al costat de la que anomenen Waikiki. Una platja nudista, on hi havia gent tèxtil també. Dúiem entrepans i vam baixar a menjar-nos-els allà. Era una mica núvol, encara que després ens va fer molt bo, i no venia gaire de gust banyar-se i els nens es van posar a jugar a la sorra fent una muralla deien ells i a tirar-se sorra.






Estaven tan macos i enjogassats que vaig anar a buscar la càmera per fer-los unes fotografies i de seguida vam sentir uns crits dient NO, NO! Vam pensar que era perquè els nanos es tiraven sorra entre ells i podien estar molestant alguna persona. Vam anar amb intenció de fer-los parar i em vaig trobar 3 persones nudistes dient-me que estava prohibit fer fotografies. Només havia tingut temps de fer-ne una i els vaig dir que les feia als nanos i em van dir que de cap manera. Que a les escoles es demanava l'autorització als pares pels drets d’imatge, vaig respondre que jo anava amb els pares, van insistir que si hi havia pederastes que feien fotos a nens a les platges, els vaig dir que em miressin bé i que miressin els pares, res a fer.

Com que anàvem vestits, els vaig dir que jo era nudista, però que mai tindria problemes amb els meus amics per un vestit de bany més o menys i que com que els meus amics no en feien, no em semblava adequat fer-ne, però que sabia molt bé com comportar-me en una platja nudista, que era molt respectuosa a l’hora de fer fotos, i que a l’Illa Roja estava tipa de fer fotos així com els amics que hi tinc allà i mai ningú ens havia dit res ni nosaltres tampoc havíem dit res a ningú, perquè tots som prou respectuosos amb la imatge nua de les persones, i em van dir que em mirés la normativa de les platges nudistes i que veuria que estava prohibit i que allà no se’n feien.

Naturalment, no tenia ganes de discutir-m’hi, tot i que es van posar molt impertinents, em van dir que m’ho deien ben dit, però que a vegades havien acabat amb la Guàrdia Civil i tot allà, i els vaig dir que evidentment que m’ho havien de dir ben dit perquè jo tampoc havia fet res mal fet, que en tot cas desconeixia que allà no en deixessin fer i així vaig acabar el tema, desant la càmera.

He mirat una mica per sobre, al Google, a veure si trobava alguna cosa sobre això de la prohibició de fer fotos a platges nudistes i no he trobat res, però em sorprèn que això sigui així i que mai a cap altra platja nudista m’hi hagi trobat.

Però van ser les maneres, em va quedar un cert mal gust de boca amb l’actitud d’aquelles persones, els vaig trobar massa irritats, la veritat.

De tornada, vam tenir unes bones vistes.






dimecres, 18 de febrer del 2009

Criatures

Google


Fa uns dies, una persona que en coneix una altra que treballa a atenció a la infància, a la Generalitat, m'explicava que tenien moltes criatures per col·locar, molts problemes de manca de personal per als centres, però que tampoc en podien contractar, i moltes necessitats individuals per cobrir dels nanos, com ulleres, per exemple, per falta de recursos.

En fa menys que vaig llegir la notícia a la premsa que, efectivament, la Generalitat tenia en llista d’espera 150 menors i que tenia previst obrir unes 80 places noves enguany.

Dades molt preocupants, tenint en compte que parlem de criatures i adolescents que viuen amb famílies que no se n’ocupen o que els maltracten. Alguns viuen amb altres familiars, fins i tot, de moment. L’argument del Departament és que tampoc hi ha casos urgents.

I si surt un altre cas Alba? No fa massa, arran del judici als acusats de maltractament, sentint les seves declaracions i l’estat de la nena –mai més es posarà bé, les seqüeles són irreversibles–, encara m’esgarrifava... Aleshores haurem de córrer tots a buscar culpables? Aleshores els trobarem lloc de seguida?

Penso que hi ha d’haver prioritats i les criatures haurien de ser-ho, ja que són víctimes innocents de tots plegats. Per descomptat dels pares, però en darrer cas del Govern, que n’ha de garantir la seva seguretat i el seu benestar i si no hi ha recursos, que els treguin d’altres coses, que segur que amb bona voluntat es pot fer.


Precisament, avui he llegit que el viatge que va fer el president de la Generalitat al Japó, el mes de desembre passat, va costar més de 154.000 €. No sé si era tan imprescindible o prioritari fer aquest viatge...