Vaig saber d’aquest llibre per la llista de novetats que rebo de la llibreria Pròleg, on parlaven del darrer de l’autora –El viaje de los sentidos– i deia una cosa així com de la mateixa autora de L’ametlla. Memòries eròtiques d’una dona musulmana (2005).
Sempre m’ha encuriosit l’erotisme femení musulmà perquè hi ha molt poca cosa traduïda, perquè és on la dona ho té més difícil per manifestar-se lliurement, de fet l’autora escriu sota el pseudònim Nedjma i perquè pel poc que he llegit –El gust de la mel, escrit també per una dona, Salwa El Neimi– desprèn una sensualitat molt especial, a més de fer referències a una cultura tan diferent de la nostra i prou desconeguda.
El vaig buscar per les llibreries, però el tenien descatalogat i vaig haver de recórrer a la biblioteca.
La Badra és una dona que després d’un matrimoni forçat als 17 anys amb un home de 40, acaba fugint i se’n va a una ciutat on hi té una tieta. Allà descobrirà l’amor, el sexe, la sensualitat, la passió, però també que la vida no és de color de rosa. Però tot això l’enfortirà encara més fins arribar a ser mestressa del seu cos i dels seus sentits.
Haig de confessar que no m’ha agradat tant com esperava, però m’ha resultat molt interessant pels costums que explica, com el de la cerimònia del casament, per la descoberta de que les dones musulmanes, tot i la imatge que en tenim, parlen entre elles de sexe, tenen els seus recursos, es cuiden, i, en aquest cas en concret, es parla de gent benestant, de festes, de cases, una visió que m’ha sobtat perquè és la més desconeguda que tenim o tinc dels països del Magrib.
La clau del plaer femení és a tot arreu: als mugrons que es drecen, glaçats de desig, febrosos i imperiosos. Delerosos de saliva i de carícies. Mossegar i acaronar. Els pits es revifen i ja només els falta rajar de llet. Volen ser mamats, tocats, masegats, reclosos i alliberats. El seu orgull no té límits. Ni els seus sortilegis tampoc. Es fonen a la boca, fugen, s’endureixen i es concentren en el seu plaer. Volen sexe. Quan saben que la partida s’ho val, esdevenen obertament lúbrics. Pincen les cigales i, consolats, s’enardeixen. Els mugrons es pensen de vegades que són clítoris, polles i tot. S’encaixen als replecs d’un anus púdic. Forcen l’entrada d’un orifici que, de tant voler xuclar un objecte, o un ésser, engoleix tot allò que se li presenta: un dit, un mugró o un consolador ben oliat. La clau es troba als llocs on cal anar, allà on a ningú no se li acudiria d’anar: al bescoll, al lòbul de les orelles, al sacsó d’una aixella peluda, a la ratlla que separa les natges, als dits dels peus que s’han de llepar per saber què vol dir estimar, a la part de dins de les cuixes. Tot, en el cos, és capaç de deliri. De plaer. Tot panteixa i regalima per a qui sap tocar. I beure. I menjar. I donar.
El llibre va de l’ara a l’abans, alternant el present amb el passat, explicant la cruesa, la duresa, de la nit de noces, i també la seva primera trobada amb el que serà el seu amor, en Driss, amb el que té el seu primer orgasme, i amb el que descobreix tot el que el seu cos es capaç de donar i de rebre.
Però l’amor no sempre és un camí de roses, a vegades pot ser plaent i dolorós a l’hora.
No sé si dir-ne recomanable d’aquest llibre, però sí que el considero interessant de llegir per tractar-se sobretot d’una cultura tant desconeguda.
Però l’amor no sempre és un camí de roses, a vegades pot ser plaent i dolorós a l’hora.
No sé si dir-ne recomanable d’aquest llibre, però sí que el considero interessant de llegir per tractar-se sobretot d’una cultura tant desconeguda.
