Meduses

Un dia, arribant a la platja, els nens ens van venir a trobar, esverats, emocionats, cridant –hi ha meduses! Ja n’havien tret 8 i portaven una galledeta, de les de jugar, amb les vuit meduses dintre amb aigua de mar. Cap al migdia ja en portàvem gairebé una vintena.

Mai les havia pogudes observar tan bé i tan tranquil•lament i les vaig trobar maques, d’una textura semitransparent de color entre rosat i salmonat i bellugant-se amb elegància.

Però a mi, que el mar m’encanta, les bestioles que hi viuen em fan por, fins i tot les que no fan res, com els peixets, i tan bon punt vaig saber que estàvem tan ben acompanyats, se’m van passar les ganes de nedar. Em vaig anar remullant com una iaiona i poca cosa més.

Les meduses les va anar traient un xicot molt amable, amb una mena de pala de tractor que els nens duien per jugar, i que es miraven amb admiració, era com el seu heroi!

Cap a primera hora de la tarda, quan els nens ja no hi eren, ni tampoc el xicot amable, mirant-me l’aigua vaig veure’n una tota quietona al fons a tocar d’una noia que es banyava amb un nen molt menut a coll i em vaig espantar pensant que si picava a la noia, amb l’esglai, podia deixar anar el nen de mala manera, cosa que segurament hagués fet jo de trobar-me en el seu lloc. M’hi vaig acostar, preparada per agafar el nen si calia, i li vaig dir que s’hauria de moure d’allà perquè tenia una medusa a tocar.

Va sortir de l’aigua, sense demostrar cap espant i jo, morta de por, però fent-me la valenta –que no en sóc gens– i amb una tupper en la que hi portem la fruita –que ja m’havia menjat– la vaig treure. Per sort, només va ser aquell dia que n’hi havia, la resta ja no se’n van veure més.

Incident a la platja

Aquest cap de setmana vaig ser al Tarragonès amb els meus amics, pares dels “meus nens”. Ha estat un cap de setmana molt agradable, m’ho passo molt bé amb els petits, que ja no en són tant, és molt interessant parlar amb ells i sempre em deixen parada les reflexions que fan, tan senzilles, però tan de calaix.

Dissabte, juntament amb una altra parella i 2 nens més, vam fer una mini excursió des de la platja llarga de Tarragona, per un bosquet arran de mar, i vam anar a espetegar a una platja molt maca, al costat de la que anomenen Waikiki. Una platja nudista, on hi havia gent tèxtil també. Dúiem entrepans i vam baixar a menjar-nos-els allà. Era una mica núvol, encara que després ens va fer molt bo, i no venia gaire de gust banyar-se i els nens es van posar a jugar a la sorra fent una muralla deien ells i a tirar-se sorra.

Estaven tan macos i enjogassats que vaig anar a buscar la càmera per fer-los unes fotografies i de seguida vam sentir uns crits dient NO, NO! Vam pensar que era perquè els nanos es tiraven sorra entre ells i podien estar molestant alguna persona. Vam anar amb intenció de fer-los parar i em vaig trobar 3 persones nudistes dient-me que estava prohibit fer fotografies. Només havia tingut temps de fer-ne una i els vaig dir que les feia als nanos i em van dir que de cap manera. Que a les escoles es demanava l'autorització als pares pels drets d’imatge, vaig respondre que jo anava amb els pares, van insistir que si hi havia pederastes que feien fotos a nens a les platges, els vaig dir que em miressin bé i que miressin els pares, res a fer.

Com que anàvem vestits, els vaig dir que jo era nudista, però que mai tindria problemes amb els meus amics per un vestit de bany més o menys i que com que els meus amics no en feien, no em semblava adequat fer-ne, però que sabia molt bé com comportar-me en una platja nudista, que era molt respectuosa a l’hora de fer fotos, i que a l’Illa Roja estava tipa de fer fotos així com els amics que hi tinc allà i mai ningú ens havia dit res ni nosaltres tampoc havíem dit res a ningú, perquè tots som prou respectuosos amb la imatge nua de les persones, i em van dir que em mirés la normativa de les platges nudistes i que veuria que estava prohibit i que allà no se’n feien.

Naturalment, no tenia ganes de discutir-m’hi, tot i que es van posar molt impertinents, em van dir que m’ho deien ben dit, però que a vegades havien acabat amb la Guàrdia Civil i tot allà, i els vaig dir que evidentment que m’ho havien de dir ben dit perquè jo tampoc havia fet res mal fet, que en tot cas desconeixia que allà no en deixessin fer i així vaig acabar el tema, desant la càmera.

He mirat una mica per sobre, al Google, a veure si trobava alguna cosa sobre això de la prohibició de fer fotos a platges nudistes i no he trobat res, però em sorprèn que això sigui així i que mai a cap altra platja nudista m’hi hagi trobat.

Però van ser les maneres, em va quedar un cert mal gust de boca amb l’actitud d’aquelles persones, els vaig trobar massa irritats, la veritat.

De tornada, vam tenir unes bones vistes.

Records d'instants recents

La platja més maca del món

Mutari

Arribar a l’Illa Roja, sobretot el primer dia de les vacances, m’emociona sempre. Veure la seva imatge, des de lluny em fa venir una alegria especial, però això no és res, encara falta el millor: l’arribada al final, a la cala petita, on la sensació ja és indescriptible.

El primer dia és molt agradable retrobar-se amb els amics i coneguts que hem anat fent amb el temps i que només veiem allà, cada any. Veure com van creixent les criatures, com ens fem grans els grans, com tots, amb els que ens saludem, i els altres, que coneixem sense haver-hi parlat mai, hi tornen a ser. Any rera any, molts som els mateixos. Hi ha gent que fa més de 30 anys que hi va i molts des de diferents punts d’Europa i és que és un indret molt i molt especial.

Els dos primers dies hi va haver moltes onades i vaig jugar a saltar-les com una nena petita, encara n’hi va haver un altre de dia d’aquests, però la resta, l’aigua era com una piscina i vaig poder nedar, jugar amb els nens dels amics, donar la volta a l’illa, pujar a la roca per darrera, per primer cop...

Després de menjar la fruita, al migdia, una mica de migdiada i després, quan el sol comença a amagar-se en alguna part, una mica de lectura. És un indret on hi pots fer gairebé de tot i on, si tanques els ulls, malgrat la gent que hi hagi, gairebé no la sents.

Bé, com no em cansaré mai de dir, allà hi sóc molt feliç, és el meu paradís!

Estiu

Ha arribat l’estiu i amb ell la preocupació pels cossos. Aquells quilets que a l’hivern amb tanta roba no es notaven gaire, ara, amb tan poca i tan primeta, i amb la platja a la vista, s’han de treure com sigui. I, com diu la dita, que tothom se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona, ara corrents a fer dieta.