“En aquest temps de reflexió estic valorant qui m’interessa, quins desitjos tinc i vull tenir, cap a on em dirigeixo.... i veig que sempre t’hi tinc a tu participant.”
Has passat uns dies complicats, jo hi era, però en silenci, escoltant-te, amatent... Em va agradar rebre aquest sms i em va agradar el que em vas dir ahir.
Per a la gent que tenim més de 40 anys, i que estem més a prop dels 50 que dels 40, les noves tecnologies són això: NOVES tecnologies.
En la meva joventut no hi havia telèfon mòbil, ni msn, ni correu-e, ni res de tot això. A la feina, tenia una màquina d’escriure elèctrica, el més modern que hi havia aleshores al mercat, i teníem també el tèlex, que suposo que molts ni deveu saber que coi era.
Per sort, i gràcies a la feina, he hagut d’anar-me reciclant i adaptar-me a totes les novetats que han anat sortint, i puc dir que més o menys ho domino tot. Fins i tot, em començo a considerar blocaire (amb boca petita encara) hehehe. I això que, quan alguns m’ho dèieu, m’hi negava, perquè no m’hi veia en cor. I ara estic contenta, perquè me n’he sortit prou bé, i amb no massa ajut. M’he espavilat!
Tot i així, com que ho he anat aprenent sobre la marxa, i ja de gran, tinc moltes coses massa arrelades com per fer-les d’una altra manera. Tinc obsessió en escriure bé i això passa per damunt de tot. D’altra banda, no és el mateix néixer i créixer en una època, amb una sèrie d’elements a l’abast, que en una altra, on no n’hi havia ni una quarta part i que per tant t’hi has hagut d’anar adaptant.
Tota aquesta reflexió m’ha vingut al cap avui, quan en un comentari al meu post SMS (2), en clint m’ha demanat si també hi havia els accents. Confesso que m’he fet un fart de riure i he recordat els meus començaments amb els sms.
Vaig començar escrivint com ara, amb totes les lletres i accents. Aleshores tothom parlava del llenguatge dels sms, abreujat, simplificat, i jo, per no ser menys, ho vaig intentar. I bé, un desastre!!! Quan ja tenia tota la paraula escrita, recordava que s’havia d’abreujar i esborrava. A vegades més del compte, i au, torna a escriure i em sortia novament sencera la paraula. No ho podia evitar. Amb els accents, el mateix. Fins que no trobava la lletra amb l’accent no parava. A vegades, em passava i tot i au, torna a començar, a buscar aquella vocal accentuada. Res, que no es canvia així com així en segons quines coses. Ah! I les kssss??? Quin suplici haver d’anar posant kssss per tot arreu, de tant en tant, per fer-me la moderna, mai sabia on coi anaven!!! I entre unes coses i les altres, trigava el doble de temps! Tot plegat, que sóc molt més ràpida fent-los sencerets, a la meva manera, que no pas en modern.
Això és com anar en bici que es diu normalment, i que també s’aplica a altres coses, que si n’has après de petita, no s’oblida mai. Però jo sempre contesto, fantàstic, no en sabré mai, perquè mai en vaig aprendre de petita! De les altres coses sí eh... i això que no era tan petita ;))).
ELLA ... Bon dia preciós, has dormit bé? Has somiat? Que tinguis un bon dia... Un saquet de petons!
ELL ... He obert el sac de petons i hi he trobat més que petons: està ple d’il·lusió, d’emocions, de ganes de viure i de voler gaudir de bona amistat.
ELL ... Ahir vaig preferir més pensar en tu que trucar-te, avui segueixo pensant, gaudint de la nostra relació.
ELL ... Una mirada, un somriure, una ganyota, un moviment de dits, un pensament... Petits detalls que, fets per tu, són poderosos per mi.
ELL ... Quan escric un sms intento que agradi, que digui coses que puguin interessar a qui el llegirà i, a més, que sorprengui. Quan en rebo un de teu, només de saber que és teu, ja m’emociona.
ELLA ... M’agrada que quan sento que em fallen les forces, com si ho sabessis, apareguis en un sms i em recordis que hi ets. Jo també hi sóc i sempre t’espero :-).
ELL ... Espero que el teu despertar hagi estat com l’alba, poc a poc i amb molta il·lusió de passar un gran dia.
ELL ... Ufff, quanta estona hem parlat... I encara tinc més ganes de tu, de la teva història. Sort que han trucat. Només digues-me una cosa, has estat a gust?
ELL ... M’agradaria entrar a la teva habitació, mirar-te, dormint, i fer-te un petó als llavis, mentre vas despertant...
ELL ... Ja m’hauries sentit si no m’hagués agradat!!! Si ets la dona més dolça del món...
ELL ... Com va la sortida? Estic solet a casa, somiant...
ELL ... Ei! Bona nit i bon viatge.
ELL ... Que passis uns dies gaudint de tu, del lloc on ets i de les persones que t’envolten. Molt bon viatge, reina!
ELL ... Ja toques de peus a terra?
ELL ... T’espero amb els braços oberts... Bon viatge!
ELL ... Bona nit. Benvinguda a la teva terra, a la teva casa. Segur que gaudiràs el teu retorn.
ELL ... Bon dia. T’agradaria que estigués esbrinant quin pensament tens? El meu és fàcil intuir-lo... Que passis un gran dia!
ELLA ... Ufff... Ets la meva font d’alè. Sempre véns, quan més en necessito. Bon dia per a tu també!
