Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plaers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plaers. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de febrer del 2009

Massatge

Google


Estirada damunt del llit, de bocaterrosa, nua. Ell, també nu, de genolls, al damunt d’ella. Te un pot de crema corporal amb oli d’oliva al costat, n’agafa una bona quantitat, l’hi posa a l’esquena i comença a escampar-la tot fent un massatge. Té les mans fortes, però la pressió que fa és només la necessària perquè mica en mica vagi penetrant. Quan ja l’ha absorbida, n’agafa més, es posa més avall, ara envoltant les cames, va cap a les natges, i segueix amb el massatge.

Quan acaba, li fa donar la volta, ara cara a munt, es posa més crema a les mans, li agafa un peu, els dits, la planta, el taló, el turmell, la cama, després l’altre peu, l’altra cama. Tot seguit les cuixes, ara l’una, ara l’altra. Quan arriba al cap damunt, passa, però gairebé de puntetes, pel pubis, només l’acaricia.

Arribat a aquest punt, ella ja comença a tenir la sensibilitat a flor de pell i una certa excitació comença a manifestar-se-li. Ell, aparentment impassible, segueix, ara la mà, els dits, el braç, l’altra mà, el braç, només s’atura per anar agafant més crema, per poder seguir amb el massatge, ara un pit, s’hi entreté, ara l’altre, també, ella cada cop està més... neguitosa i, fluixet, va fent petits gemecs. Ell, com si res, agafa més crema, ara deixa els pits i baixa, seguint el massatge, fins que arriba novament al pubis. –Ara t’hi hauràs de quedar –diu ella– i ell com si res, segueix amb el massatge com si l’hi pentinés, com si posés en ordre tots els pelets, tots mirant cap al mig: els de dalt, els d’un costat, els de l’altre. Ella... gairebé ja no pot més, –em fas patir –diu–.

Ell agafa el pot, el tapa, el treu del costat, el deixa al damunt de la tauleta de nit, s’hi acosta, ara sí, i com si no el volgués despentinar, comença a jugar-hi, amb un parell de dits, mentre els gemecs d’ella comencen a augmentar...


dissabte, 16 d’agost del 2008

El regal d'avui

Des de molt joveneta, tinc el costum de dormir amb un petit transistor sota el coixí. Havia estat motiu de disputes a casa, perquè els meus pares em deien que no descansava, que no podia ser bo dormir tota la nit amb la ràdio engegada, però jo vaig seguir fent-ho, sóc tossuda, i fins avui.

M’agrada adormir-me sentint música o qualsevol programa nocturn, sempre són especials les converses que s’hi donen, i, durant el curs, despertar-me amb les notícies, les úniques que durant el dia podré escoltar fins al vespre que torni a ser a casa.

Quan faig vacances, i sóc per casa, mai sé què em trobaré quan em desperti, tant per l’hora, perquè lògicament ho faig sense despertador, com per la programació d’estiu, que sempre és més diversa, i avui he tingut un magnífic regal: he obert els ulls sentint aquesta versió de What a wonderful world del Louis Armstrong.

Només és dissabte, només 16 d’agost, cap data especial per a mi, però cal que sigui res especial perquè la vida et faci un regal? M’he sentit tan afortunada que he vingut a veure si la trobava per tenir-la, tornar-la a escoltar i compartir-la amb qui passi per aquí.


Eva Cassidy - What a wonderful world

dimarts, 12 d’agost del 2008

Sopar improvisat


Horacio Bellotti


Un pati amb molta vegetació: plantes, cactus, atzavares,... Espelmes estratègicament repartides, una taula, 7 comensals: un pintor, un cuiner professional, un físic, els propietaris d’una bodega, petita, però de molta qualitat, i una funcionària.

Una conversa variada i distreta, però sempre interessant, parlant de vins, de cuina, d’estudis de cuina –a França són universitaris, de grau superior–, de fumats, de vins i caves, de gossos, de llibres, de malalties, de països, de maria,...

Al voltant d’un pernil d’aglà, deliciós, un pa de Taüll, d’aquells de tota la vida, boníssim, uns espaguetis al pesto, fets per l’artista, amb alfàbrega collida poc abans al mateix pati, exquisits, i de postres uns formatges, a quin més bo, i una xocolata negra, gruixuda, regat tot amb bons vins i cava per acabar.

La gossa del cuiner, recollida en una gossera, discreta, només pendent de si hi havia restes d’alguna cosa, però bonassa i tranquil·la.

Bona música, entre d’altres Joan Bibiloni.

Es pot demanar res més, quan tot havia començat amb una clara, al davant de casa, a mitja tarda?

Una trucada d’una amiga a l’artista, va fer improvisar aquest sopar, a casa seva, a l'Alt Penedès, on les seves paraules van ser prou contundents: "et perdràs uns espaguetis al pesto, amb alfàbrega collida de casa?"

dijous, 7 d’agost del 2008

La tornada


M’he llevat ben entresuada, però veig que no fa tanta calor com ahir. Mentre prenc el cafè, i em fumo la primera cigarreta del dia, penso que he somiat amb tu. Quant temps fa que vas desaparèixer? No ho recordo, però en fa molt. Gairebé un any? Potser sí...

Hem passat tota la nit junts, fent tot allò que sempre ens ha agradat tant, donant-nos plaer l’un a l’altre, excitant-nos, satisfent-nos, tocant-nos, besant-nos, rebregant-nos, gaudint-nos... M’agrada que hagis tornat.

La primera vegada que vas desaparèixer, em vaig enfadar molt, però ara, ja has vist que no. Em dones el que m’agrada: paraules, carícies, passió, admiració, desig,... I que em desitgis em fa sentir poderosa i lliurar-me a tu. I tu, veient-ho i volent-me correspondre, et dones i em dones tot el millor de tu, que em fa morir de plaer.

*************

He anat a la dutxa i m’he trobat les ampolles destapades. M’ha sorprès, perquè jo mai les hi deixo. Faig una mirada ràpida per casa i em trobo una nota teva: “Bon dia princesa...”



Diana Krall - 'S Wonderful

divendres, 1 d’agost del 2008

Regals

Avui, m'he fet aquest regal... Me l'han recomanat molt.





I, després de sopar, m'he fet aquest altre...




Boníssim!

dimarts, 17 de juny del 2008

La darrera trobada


Feia temps que no es veien, ho tenien complicat, però havien trobat una data, passarien la tarda junts.

Quan es van veure, van tenir feina per no engrescar-se del tot, quin desfici! Les boques, les mans, els cossos, semblaven imants... Van fer un mos i de seguida van anar allà on havien de passar la tarda.

Feia tant que no es veien que tenien pressa, molta pressa, i tot van ser corredisses, no es van entretenir gaire en jocs, ni en preliminars, no podien perdre temps: els cossos tornaven a semblar imantats i de seguida es van encaixar, mai millor dit, com un cargol a una femella.

En tenien ganes, moltes ganes, feia molt que no havien pogut estar junts, i els cossos ja no podien estar més l’un sense l’altre.

Un cop calmades les primeres emocions, es van deixar caure i es van endormiscar, tapats, perquè ell sempre tenia fred als peus.

Sempre era així, després hi tornaven, apagats els primers focs, amb més tranquil·litat i les mateixes ganes, amb jocs, amb carícies, amb fantasies, i tornaven a gaudir dels plaers del sexe i de la comunió dels cossos.

Però aquell dia va ser diferent. Ell tenia pressa, es va vestir i va marxar. Ella, també en tenia, es va donar una dutxa, es va vestir de nou i va marxar: havia quedat.

divendres, 13 de juny del 2008

Llocs


Quan llegeixo un llibre que m’agrada molt, que em té enganxada, no en tinc prou amb els trajectes del metro. Durant el dia, també tinc ganes d’agafar-lo i busco llocs propers a la feina on poder-ho fer.

A vegades, quan dino sola i ràpid, o a l’hora de l’esmorzar, enlloc de fer-ho, me’n vaig aquí, m’hi sec i aprofito per llegir una mica.

dijous, 5 de juny del 2008

Post a quatre mans

Antonio Mas Morales


Quin gust té un petó?


Quina olor?


Quina textura?


Quina temperatura?




Quina intenció?


Quin sentiment?


Quina sensació?




N’hi ha que volen per l'aire...buscant uns llavis... o una mirada


N’hi ha que es donen amb els ulls




N’hi ha d’innocents


N’hi ha d’intencionats


N’hi ha de seductors


N’hi ha que obren portes


N’hi ha de compromesos


N’hi ha de luxuriosos


N’hi ha d’insolents


N’hi ha que fan sentir vertigen


N’hi ha...




Fins on arriba un peto?


I els que no es donen.. on van?





dimarts, 27 de maig del 2008

Sexe


Conscient com sóc que toco un tema delicat, i tenint en compte que no he parlat mai d’aquests assumptes al bloc, fa uns dies que dono voltes a una cosa que penso que potser posant-la al damunt de la taula, entre tots podrem aconseguir alguna cosa.

L’estripanits ha fet una oferta especial al seu bloc, que em sembla molt lícita i legal, res a dir en contra seu, que m’ha sorprès en un aspecte concret.

Vull insistir en que ell és absolutament curós i respectuós amb la seva proposta, que és una trobada amb una dona, que si vol podrà mantenir l’anonimat, per tal de demostrar-li quants orgasmes és capaç de fer-li tenir, atès que se li ha posat en dubte la seva afirmació.

No pretenc entrar en això dels orgasmes, ja que com haureu pogut observar no he parlat mai de sexe en el meu bloc ni en tinc cap intenció, ara com ara si més no, però sí diré, només, que m’han sorprès molts comentaris de dones, en relació a això dels 4 o 5 orgasmes. Però no és aquest el tema que vull tocar.

El que sí que m’ha fet pensar, i repeteixo que per part d’ell res a dir, tot al contrari, ja que ell només ha fet una proposta i ofereix l’anonimat de la dona en tot moment, és que el fet de fer-ho públic a ell no el perjudica en res, mentre que ella, s’amagarà.

Per què una dona, si li ve de gust tenir sexe amb un home, no ho pot dir tranquil·lament, encara?

Per què les coses han canviat tan poc, encara, en aquest aspecte?

Confesso que jo sóc la primera que si no m’aturo a reflexionar-ho, sense pensar-hi gaire no ho trobo bé.

Fa poc, llegint un post d’una blocaire, en un moment en que a mi em va semblar que era massa explícita amb una intimitat seva, vaig pensar que no ho hagués hagut de posar allò, que la podia perjudicar, però potser ja va sent hora d’un canvi per part de tots.

dimarts, 20 de maig del 2008

Cap de setmana


He passat el cap de setmana en un poblet a prop del mar, cap al sud.

Hem passejat, hem parlat, hem badat, hem jugat jocs de taula, hem jugat amb cotxes, han pintat, han anat en bicicleta, hem anat als gronxadors, hem pres el sol, ens hem fet molts petons, hem rigut, ens hem fet pessigolles, ens hem estimat i ens ho hem dit.

L’he passat amb els meus nens i ha estat genial!


Leela James - Music

dimecres, 14 de maig del 2008

Plaers

M'agraden les maduixes...



soles...



o sucades en xocolata...






o amb xocolata...






però sempre...




amb cava!