M’encanten les sabates, són una de les meves passions i cada canvi d’estació em faig farts de patir perquè començo a veure les noves col·leccions i me les voldria comprar totes.
Tinc uns gustos molt especials per a les sabates. M’agraden més aviat clàssiques i a l’estiu, sobretot, les sandàlies. Amb taló, no molt alt, o gairebé planes. No fa gaire anys que en porto, de més jove em veia els peus lletjos i pensava que els havia de dur ben amagats, però amb el temps et vas acceptant, estimant més, i, encara que els peus són els mateixos, tu ja no te’ls veus tan malament. A més, morenets i arregladets amb una bona pedicura, guanyen molt.
Avui he passejat una mica per la Rambla de Catalunya i he aprofitat per mirar sabateries i he vist algunes sandàlies molt maques. Concretament m’he enamorat d’unes, gairebé planes, amb poquetes tires. M’agrada que es vegi molt el peu, trobo que un peu gairebé nu, amb una tireta i prou, és més bonic, fins i tot sensual diria jo. Però Déu n’hi do a quin preu va la tira de sandàlia!!! No sé pas si hauré d’acabar anant descalça a aquest pas. No tenien res, dues tires, negres, molt baixetes, gairebé planes, però amb la mica de talonet necessari, perquè et facin el peu més bonic, però valien 210 euros!!! i, ara mateix, no m’ho puc permetre. O sigui que, tal com les he vistes les he descartades i he pensat que hauré d’esperar a les rebaixes i, si tinc sort i les trobo, i en funció de com les hagin rebaixades, potser me les podré comprar. Eren tan maques...
