Aquestes vacances de Nadal vaig assistir a la presentació d’un mini-hotelet –només té 3 habitacions–, que obriran al públic, aviat, uns bons i estimats amics, a Sant Pere de Riudebitlles, a l'Alt Penedès.
Fa dos estius, vaig fer un
apunt parlant-vos d’un sopar improvisat fantàstic, i bé, ara, aquests amics, els del sopar, han decidit convertir una part de la casa, una casa antiga, documentada des del s. XVII, però que pensen que encara en pot ser més, en un lloc on poder-s’hi allotjar, tot gaudint de l’oferta què ofereix el territori així com de l’hospitalitat d’aquesta parella, que el que més els agrada és rebre gent a casa.
La Pilar Esteve és una bona amiga des de fa més de 30 anys, d’aquelles que es compten amb els dits d’una mà, una persona que m’estimo molt. Culta, amb una bona i extensa formació, molt ben preparada que en deien abans, extremadament discreta, generosa, que m’ha ensenyat molt tant professionalment com personalment, i que sempre que m’ha calgut hi ha estat, ajudant-me en els moments difícils i compartint-ne els bons.
El David Ribas, que pel sol fet d’estimar-se la Pilar i fer-la feliç ja tindria tot el meu afecte, però que també el té per ell mateix, és una persona generosa, amiga dels seus amics –en té molts i de tot tipus de cultures, i sobretot pintors i pintores–, hospitalària, que valora les persones per com són, que gaudeix de la pintura, la seva professió –no faré de crítica d’art perquè no en sé, però sí diré que m’agrada molt la seva obra, el que fa–, però també de la lectura, de la cuina, dels bons vins, de la música. De fet un bon adjectiu per al David seria que és multidisciplinar, a més d’agradar-li la gent i la vida, viure-la i xuclar vida de tot i de tothom.
I bé, amb totes aquestes qualitats que reuneixen entre tots dos, s’han proposat que HD Riudebitlles sigui no només un hotel, sinó un lloc de trobada, de conversa, d’activitats culturals, d’exposicions d’artistes, a més de facilitar visites a vinyes i caves, algunes potser no molt conegudes i més petites, però potser tractades amb més cura pels mateixos propietaris que són els seus amics, de conèixer l’elaboració de paper artesanal, com es feia antigament, perquè a tocar hi tenen un molí paperer, que ja no funciona a nivell industrial, però sí sentimental, i un amic –segurament “tocat”, el pare de la Pilar diu que allà estan “tocats pel paper”– hi fa paper per plaer, de conèixer de prop el taller d’un pintor, el del David, en definitiva de conèixer algunes particularitats de la zona.
A més de les 3 habitacions, àmplies, còmodes, cadascuna amb el seu bany, i amb un bon llum per llegir al llit –una de les coses que diuen que a vegades han trobat a faltar en alguns hotels–, hi ha una biblioteca. Una biblioteca que s’anirà fent mica en mica, a la qual els amics col·laborem amb llibres nostres –no en compris cap em van dir, llibres teus que pensis que no tornaràs a llegir, però que t’hagin agradat–, diuen que potser hi ha qui comença un llibre i com que li agrada després se’l comprarà o també se’l poden emportar i deixar-ne un altre. Un costum que aquí no tenim gaire, però que en altres països és habitual. La meva aportació de moment ha estat de biografies de dues artistes:
Frida Kahlo i
Tamara de Lempicka, d’una fotògrafa,
Tina Modotti i de la
Victoria Ocampo, una important promotora cultural argentina (1890-1979).
Martí RibasCom que no tenen la pretensió de fer-se rics amb això sinó de treure’n un mínim rendiment només, perquè la idea és més de rebre gent i compartir, no tenen pensat donar ni dinars ni sopars –tot i que coneixent-los tinc la sensació que algun n’acabaran fent amb algun client–, només esmorzar i l’esmorzar es farà a la cuina, la cuina original de la casa, que hi té la llar de foc, que amb les obres només han fet pujar una mica, perquè era al terra, on realment s’hi cuinava antigament, hi han posat una taula llarga, amb un banc antic al cantó de la paret, amb uns llums que són unes bombetes, moderns, i amb un quadre –que és un tríptic– d’una pintora amiga, la
Conxita Boncompte, que pinta receptes de cuina i en aquest cas la recepta és de pomes al forn, en versió italiana, on hi posen fruits secs, em sembla recordar.
Els artistes amics han col·laborat amb obres: pintures, escultures, muntatges que fan una decoració molt especial al lloc. A la biblioteca hi ha una instal·lació,
Contenidors de somnis, feta amb un caixó i uns pots de cuina, amb llum, d’un altre artista amic, el
Jaume Amigó, del que hi ha més obra també repartida per la casa. No és un hotel de luxe, sinó més aviat senzill, però sí molt agradable i confortable.
Martí Ribas
En definitiva, un lloc i unes persones que us recomano molt.
