dijous, 31 de desembre del 2009

Bon any 2010!

Google



Dia de balanç avui i, encara que no us relataré el meu, un en diré el resultat: positiu, molt positiu.


Que tingueu una bona sortida d'any i una millor entrada al 2010!!!


dimarts, 29 de desembre del 2009

Celebració: 300 apunts

Google


Si mai m’hagués imaginat tenint un bloc, menys encara tenir-lo i arribar a les 300 entrades, però és evident que com a profeta no serveixo perquè no només el tinc sinó que hi he arribat i sense cap intenció de parar de moment: aquest és l'apunt número 300.

No puc dir més que n’estic molt contenta, que m’ha obert un nou món, que m’ha permès conèixer gent fantàstica, que em sento satisfeta i que ho recomanaria a tothom això de tenir un bloc.

Gràcies a tots els que em visiteu i als que em comenteu, perquè sense vosaltres no seria el mateix i perquè les vostres aportacions sempre són benvingudes enriquint i arrodonint cadascun dels apunts.

De nou gràcies per acompanyar-me en aquest viatge tan fantàstic per la blogosfera!

Una copeta de cava per brindar?



Google


dijous, 24 de desembre del 2009

Regal de Nadal

Google



M’agraden les bones persones i cada dia més són les que vull a prop meu, perquè les bones persones tenen sensibilitat i capacitat d’estimar i qui estima difícilment farà mal.

Procuro ser bona persona, i me’n considero, i per això estimo i ho faig tant com puc i de totes les maneres possibles.

Aquest dies especialment, però també per a tots els dies de l’any, el meu regal per a vosaltres és aquest:



Piles de petons,
muntanyes d’abraçades
i desitjos de felicitat infinita.




Que tingueu molt bon Nadal!!!


dimarts, 22 de desembre del 2009

Blocaire invisible: pistes

Google


Aquesta persona i jo tenim una cosa en comú: la llengua, tot i que a mi no m’afecta tant.


No fa molt temps que em comenta.


Té dos blocs i participa en un de comunitari.

dilluns, 21 de desembre del 2009

Nadal (aclariment)

Google



Com en altres ocasions que he participat en el Relats Conjunts, en aquest darrer vaig inventar una història, un personatge i una situació. Fins i tot, i pretesament, no vaig posar-li sexe al personatge, però, potser per haver emprat la primera persona, sembla que tots heu pensat que era jo el personatge, que era a mi a qui em passava.

En altres relats he fet servir coses meves, fins i tot en un hi vaig fer sortir el caràcter d’una persona molt propera de la família, suposo que és lògic per poder explicar bé una situació, un personatge, pensar en alguna cosa viscuda o en una persona propera i en aquest cas vaig pensar en una situació meva i en dramatitzar-la, portar-la al límit.

Els que fa temps que em seguiu haureu pogut comprovar que tot i que explico moltes coses meves, mai he explicat les meves coses, i sobretot mai cap de negativa, no perquè no en tingui, o no me’n passin, senzillament perquè no m’agrada explicar-les, ni aquí ni fora, perquè no m’agrada tenir la sensació que faig pena ni preocupar ningú. Només 3 persones molt properes ho saben tot de mi i per tant també les coses més negatives o més tristes meves.

Recordo un dia que tenia moltes ganes de plorar, per un tema que naturalment no explicaré i que a més, afortunadament, ja està superat, que me les vaig empescar per fer un apunt parlant de plorar, amb un text fantàstic d’en Cortázar, però precisament per no explicar res, tot i que un estimat amic blocaire ho va captar de seguida i em va telefonar per dir-me –què et passa?

No, el Relats Conjunts no era gens el meu cas. Sí que és cert que tinc moltes, massa, absències i per tant molt poca família, també ho és que aquesta poca família que tinc treballa per Nadal normalment i no el podem passar junts, però ens veiem altres dies, també és cert que tinc unes magnífiques amistats que compten amb mi des de fa anys perquè passi el Nadal amb elles, però també hi passo la resta d’aconteixements familiars durant l’any, i per això ni estic trista, ni sola, i sobretot no m’hi sento gens de sola perquè, com deia el XeXu en el seu comentari, és com si m’haguessin adoptat i ja formés part de les seves famílies.

De fet, i ho dic amb agraïment, tinc una agenda d’activitats per a aquests dies ben plena, que volgudament acabo el dia 1, que és sagrat, és meu i per a mi i les meves coses.

Gràcies pels vostres comentaris de suport, veure tan d’afecte en aquest món de la blogosfera és molt reconfortant, però estigueu tranquils: m’encanta el Nadal i el gaudeixo plenament envoltada de gent que estimo, que m’estima i em fa feliç.

Ah! El Tronc de Nadal de can Mauri també és veritat i us el recomano, és boníssim!

diumenge, 20 de desembre del 2009

Relats conjunts: Bratislava Christmas market

Bratislava Christmas market, -12ºC




Haig de fer l’escrit del Relats Conjunts i en tinc molt poques ganes. Una imatge maca, que s’adiu molt amb aquests dies de festes: llum, color, regals, família i germanor...

Quin relat puc fer jo quan només tinc ganes de que passin les festes i ben de pressa. Sense pràcticament família i sense fer-me amb els pocs em que queden...

Em comença a cansar anar a casa d’amics, i mira que em tracten bé i amb afecte, però em fan sentir encara més la meva solitud. Taules enormes plenes de pares, fills, germans, nebots i avis i jo, l’amistat aquella que, pobre, no té ningú. Però m’espanta no anar-hi, imaginar-me a casa el dia de Nadal en solitud em sembla que seria massa dur, que no ho podia suportar.

Un cop més, un any més, aniré a comprar el Tronc de Nadal a can Mauri i aniré a casa de la Marta i el Joan a passar el dia de Nadal amb ells i la seva família.



Una nova proposta de Relats conjunts.


divendres, 18 de desembre del 2009

Temporal

marclaura



En Jesús M. Tibau m'ha fet un regal aquesta nit. M'ha enviat aquesta imatge -signada per marclaura- que ha trobat al 3cat24: l'Illa Roja en ple temporal.

Per als que no conegueu aquest paradís, penseu que entre la roca de l'esquerra -l'Illa Roja- i les de la dreta, a l'estiu hi ha platja i és on estirem les tovalloles.


dimecres, 16 de desembre del 2009

Música: "Alma mía"

Google




Quantes ànimes com la nostra ens hauran passat per davant, sense que ens n’haguem adonat... O se’ns hauran escapat de les mans... O senzillament no hem trobat...



Alma mia
sola siempre sola
sin que nadie comprenda
tu sufrimiento
tu horrible padecer.

Fingiendo una existencia
siempre llena
de dicha y de placer
de dicha y de placer.

Si yo encontrara un alma
como la mia
cuantas cosas secretas
le contaria.

Un alma que al mirarme
sin decir nada
me lo dijese todo
con su mirada.

Un alma que embriagase
con suave aliento
que al besarme sintiera
lo que yo siento.

A veces me pregunto
que pasaria
si yo encontrara un alma
como la mia.



Una versió preciosa de Pedro Guerra (que el You Tube no em deixa penjar) d’una cançó composta per Maria Grever.

dijous, 10 de desembre del 2009

Els llums de Nadal al centre de Barcelona

Dimarts, el Ferran ens mostrava unes fotografies de la decoració nadalenca d'enguany a Berlín, una meravella, i em va fer pensar en la que dijous vaig veure i fotografiar, tot passejant per Barcelona.

No són bones imatges i no les pensava penjar, però després de l'apunt del Ferran m'he decidit perquè veieu la diferència entre una ciutat i l'altra.



La Rambla




L'avinguda Diagonal




La Rambla de Catalunya




El galet! Un dels molts que han repartit pel centre de la ciutat




El carrer Aragó




El Passeig de Gràcia

dimecres, 9 de desembre del 2009

cap de setmana, sense pont

Google



Cinc amigues, descansant, rient, amb complicitat, confidències, amb vida per darrera, però amb ganes de molta més encara per davant, plenes de somnis, però tocant de peus a terra, independents, agafant-se les coses amb optimisme, passant-ho bé.

Un cap de setmana, sense pont, però ben aprofitat, amb visita cultural inclosa, bombolletes i dolls de tot tipus.

dijous, 3 de desembre del 2009

Més iniciatives blocaires

Aquests desembre també ve mogudeta la blogosfera. Feina per a qui en vulgui!






El veí de dalt -que no té aturador- ja torna a estar enredat, ara amb el Blocaire invisible. L’any passat va ser divertit i, finalment, emocionant i tot. Si voleu participar-hi, només cal que us passeu per casa seva i us hi apunteu.






En Mon de la Garrofa de Mon-Roig se n’ha pensat una de bona: el Pessebre 2.0, el primer Pessebre blocaire. Si us ve de gust ser “figureta”, passeu-vos per casa seva i apunteu-vos-hi.






Per acabar, us recordo que c@ts té penjada una enquesta al voltant dels premis, per qui vulgui dir-hi la seva.



Que a mi m’hagi arribat, no hi ha res més en dansa de moment, que en aquest món, mai se sap...

dimecres, 2 de desembre del 2009

Eucaliptus




Avui he comprat un ram d’eucaliptus. Com feia la meva mare per aquestes dates, jo també en poso a casa i el tindré fins passades les festes. El mateix ram, que mica en mica s’anirà assecant i agafant aquell color marronós, mentre anirà desprenent aquesta olor tan particular que trobo que fa Nadal.

Inevitablement, un any més...