Google
Cada casa on he viscut ha estat diferent i, per decorar-la, sempre he tingut amb compte on és, quina llum hi ha, si és una finca nova o antiga, i l’economia, que sempre s’ha de tenir present.
He pogut aprofitar pocs mobles de l’una a l’altre, perquè normalment cada peça és per a cada lloc i costa molt ubicar-la de nou. Les mides, els colors, els estils, les textures, poden ser ideals per a un pis i quedar fatal en un altre.
No tinc gaire mobles cars, o bons com deien abans, he tirat força d’Ikea, trobo que hi ha peces que ben combinades, o donant-les altres utilitats que per a les que han estat pensades, poden quedar originals i que, combinades amb alguna peça més clàssica, poden fer un conjunt agradable, fins i tot especial.
Tinc una tauleta que no arriba a ser d’antiquari, més aviat es queda en brocanter, que venia de l’anterior pis, i que allà era en el que simulava ser un rebedor, que aquí fa funcions de tauleta accessòria i, quan calgui, de tauleta de nit, a l’habitació petita i de convidats. Hi volia posar una làmpada, que venia del meu antic dormitori –aquí no hi lligava gens–, però canviant-li la pantalla.
Per coses així, tan senzilles i simples, com una pantalla, puc estar-m’hi temps pensant i buscant. I prefereixo no tenir-ne a posar qualsevol cosa. Com que la paret és d’un color gris molt claret, havia de canviar-li el color per força i em feia gràcia que fos una mica especial, sense arribar a ser carrinclona, volia que tingués algun detall que pogués semblar com més clàssica, i no la trobava.
Fa pocs dies, en una botiga d’accessoris per a la llar del carrer Petritxol, en vaig veure una que em va semblar ideal i ahir vaig anar amb la vella, per veure si m’anava bé la mida i efectivament, era la mateixa.
Vaig estar tota neguitosa fins que vaig arribar a casa per veure si l’havia encertada i la veritat és que sembla feta expressament per al peu, que és de fusta fosca i com si fos un cordó, i per a la taula. M’ha quedat moníssima i estic ben contenta. És blanca i té com un prisat, em sembla que en deien soleil antigament, que és més estret per la part de dalt i una mica més ample per la part de baix i queda perfecte. Ja falta menys!
