Cementiri de Poblenou

Visites guiades i gratuïtes els primers i tercers diumenges de cada mes.

Un dia de sol

Després de tanta pluja, i amenaçant en tornar de nou avui, ahir, amb el dia preciós que feia, no podia deixar d’anar a passejar pel mar. Aquest mar que m’ha donat i em dóna tanta felicitat.

A l’horitzó es veien unes barquetes, petites, i vaig pensar en el meu capità, que aviat serà per aquí...





És curiós com aquest món de la blogosfera pot influenciar-nos tant. A la sorra hi havia una noia amb un gos i no vaig poder evitar pensar en l’Emily. Podria haver estat perfectament ella si no fos que viu lluny d’aquí i que el seu gos no és com aquest...





De tornada, i ja no arran de mar, hi havia unes plantes, semblaven pins, però eren tipus arbust i tenien unes floretes petites vermelles, i vaig pensar en el Fra Miquel, segur que ell hagués sabut de quina planta es tractava...





Mirant-me uns blocs de pisos, que personalment trobo espantosos, de lluny sembla que hi hagi hagut un terratrèmol, de més a prop són més passables, vaig pensar en el Viatger, que qualsevol dia en els pot posar al seu bloc...





També vaig pensar en la crisi: a l’Hotel Hilton de Diagonal Mar, en el breu temps de creuar el semàfor i fer algunes fotos, hi vaig veure entrar i sortir gent, amb aspecte de clients i amb bosses de botigues; la Terrassa de Diagonal Mar, on hi ha Bars i Restaurants era plena de gent; als cinemes hi havia cua, i a l’hora vaig veure molts cartells de pisos i locals en venda, lloguer i traspàs... És innegable que hi ha crisi, però curiosa també.

Incident a la platja

Aquest cap de setmana vaig ser al Tarragonès amb els meus amics, pares dels “meus nens”. Ha estat un cap de setmana molt agradable, m’ho passo molt bé amb els petits, que ja no en són tant, és molt interessant parlar amb ells i sempre em deixen parada les reflexions que fan, tan senzilles, però tan de calaix.

Dissabte, juntament amb una altra parella i 2 nens més, vam fer una mini excursió des de la platja llarga de Tarragona, per un bosquet arran de mar, i vam anar a espetegar a una platja molt maca, al costat de la que anomenen Waikiki. Una platja nudista, on hi havia gent tèxtil també. Dúiem entrepans i vam baixar a menjar-nos-els allà. Era una mica núvol, encara que després ens va fer molt bo, i no venia gaire de gust banyar-se i els nens es van posar a jugar a la sorra fent una muralla deien ells i a tirar-se sorra.

Estaven tan macos i enjogassats que vaig anar a buscar la càmera per fer-los unes fotografies i de seguida vam sentir uns crits dient NO, NO! Vam pensar que era perquè els nanos es tiraven sorra entre ells i podien estar molestant alguna persona. Vam anar amb intenció de fer-los parar i em vaig trobar 3 persones nudistes dient-me que estava prohibit fer fotografies. Només havia tingut temps de fer-ne una i els vaig dir que les feia als nanos i em van dir que de cap manera. Que a les escoles es demanava l'autorització als pares pels drets d’imatge, vaig respondre que jo anava amb els pares, van insistir que si hi havia pederastes que feien fotos a nens a les platges, els vaig dir que em miressin bé i que miressin els pares, res a fer.

Com que anàvem vestits, els vaig dir que jo era nudista, però que mai tindria problemes amb els meus amics per un vestit de bany més o menys i que com que els meus amics no en feien, no em semblava adequat fer-ne, però que sabia molt bé com comportar-me en una platja nudista, que era molt respectuosa a l’hora de fer fotos, i que a l’Illa Roja estava tipa de fer fotos així com els amics que hi tinc allà i mai ningú ens havia dit res ni nosaltres tampoc havíem dit res a ningú, perquè tots som prou respectuosos amb la imatge nua de les persones, i em van dir que em mirés la normativa de les platges nudistes i que veuria que estava prohibit i que allà no se’n feien.

Naturalment, no tenia ganes de discutir-m’hi, tot i que es van posar molt impertinents, em van dir que m’ho deien ben dit, però que a vegades havien acabat amb la Guàrdia Civil i tot allà, i els vaig dir que evidentment que m’ho havien de dir ben dit perquè jo tampoc havia fet res mal fet, que en tot cas desconeixia que allà no en deixessin fer i així vaig acabar el tema, desant la càmera.

He mirat una mica per sobre, al Google, a veure si trobava alguna cosa sobre això de la prohibició de fer fotos a platges nudistes i no he trobat res, però em sorprèn que això sigui així i que mai a cap altra platja nudista m’hi hagi trobat.

Però van ser les maneres, em va quedar un cert mal gust de boca amb l’actitud d’aquelles persones, els vaig trobar massa irritats, la veritat.

De tornada, vam tenir unes bones vistes.

Resum setmanal

Setmana complicada aquesta que avui comença a acabar, molt plena d’emocions, bones i dolentes, i amb una avaria a la línia telefònica, amb la consegüent falta d’internet a casa. Potser ha estat millor així, no sé pas com m’ho hagués fet, per tal de seguir fidel a la meva declaració de principis.

Ahir les emocions van ser molt intenses al matí, van arribar al seu punt àlgid al migdia, per la tarda em sentia apallissada –no sabia si posar-me al llit i dormir fins avui, si plorar fins que no em quedessin llàgrimes, si donar-me una dutxa–, però hi havia una cita, una cita que prometia una vetllada agradable, que a més volia aprofitar per celebrar el final de festa positiu de la setmana, el bany d’estima finalment rebut, tant necessari i agraït, i bé, vaig optar per la dutxa i per complir amb la cita, que tal com imaginava va anar molt bé.

Un sopar agradable, amb bona conversa, unes copes, més bona conversa, una passejada, amb visita inclosa a la plaça del Rei –què bonica que està de nit i que ben il·luminada–, confidències, més copes, en definitiva un començament de setmana gris i un final amb l’Arc de Sant Martí.

Lighthouse Family - High

Passejant per Barcelona

Tinc la fortuna de poder passejar pel barri Gòtic gairebé cada tarda i no me’n canso. Al voltant de la Catedral sempre s’hi pot trobar algun músic, no fa gaire hi havia una noia francesa que era com la reencarnació de l’Édit Piaf. S’hi va estar uns dies, però no l’he vista més. Deliciosa. També hi ha una cantant d'òpera, que pot tenir al voltant de 60 anys, que emociona sentir-la. Fa poc, n’hi havia un amb una mena de piano o orgue electrònic, que tocava música clàssica, fantàstic. Voltar per allà i anar sentint aquestes veus o aquestes músiques és com si fossis lluny de la rutina, de la feina, encara que la tinguis al tombar.

Sovint em poso pels carrerons, m’agrada. Un dia vaig a la plaça Sant Felip Neri, una plaça amb un encant especial, amb una font al mig, amb l’església amb el record de la Guerra Civil –la façana plena de forats de metralla–, impactant, un altre dia passo pel carrer Paradís, entro a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), on hi ha les restes d’un temple romà dedicat a August, tres columnes monumentals. Altres vegades, entro pel carrer de la Fruita i vaig al carrer Marlet, on hi ha la Sinagoga Major, considerada la més antiga d’Espanya i, fins i tot, d’Europa.

Altres dies passo per la Baixada de Santa Eulàlia, fins al carrer dels Banys Nous i, a la cantonada amb el carrer de la Palla, visito un lloc que em sembla molt especial i, aprofitant que ve el cap de setmana, us convido a conèixer, que és la botiga Caelum.

Una botiga que deu portar uns 10-12 anys oberta, creada per dues amigues que es van dedicar a contactar amb monges i monjos de monestirs, per tal d’adquirir els seus productes i vendre’ls. Inicialment, només es dedicaven a la venda, posteriorment van obrir el soterrani, uns antics banys jueus per a dones, i hi van començar a servir tes i pastes, de les seves, artesanes, fetes totes a convents. Finalment, van poder comprar el local del costat i a la planta baixa i en un cantó de la botiga també hi han pogut posar tauletes. Un lloc deliciós, pel que venen, però també per la decoració, per l’ambient, i per la varietat de productes especials que s’hi poden trobar.

Si em feu cas i us decidiu a anar-hi els propers dies, penseu que des d’avui, 29 de febrer, fins al 9 de març, a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona, hi trobareu l’envelat de la Setmana del Llibre Català. Una bona ocasió per "remenar el fons editorial més important de llibres en català" com diu la presentació de la Setmana.