Pensament

Mirant-me aquesta foto he pensat en passar un cap de setmana en aquest hotelet amb tu. En el bany nocturn que ens faríem, sols, nusos, nedant, abraçant-nos, capbussant-nos, besant-nos, gaudint-nos, deixant-nos portar pel nostre desig i per la meravella del lloc.

Aturar el temps, fins esgotar-nos, fins que ja no ens quedés res més per donar-nos, i, només aleshores, tornar-lo a posar en marxa i anar-nos-en a descansar.

Visita

Google

Tal com m’havies demanat, t’esperava amb el barnús, però encara que em vas dir que no portés res a sota, m’havia posat roba interior: un conjunt que estrenava de color marfil de Lejaby, amb dos brillantets petits als sostenidors i dos més a les calcetes, que m’havia comprat pensant en tu.

Va durar poc posat i encara menys el barnús, perquè les ganes, el desfici per tocar-me, per tocar-nos, ens va fer despullar-nos de pressa i, de seguida, el meu cos només es vestia dels petits brillants a les orelles.

Sentir les teves mans, els teus dits, la teva boca, la teva llengua, el teu alè, el teu respirar, la teva energia, m’excita i la meva excitació em fa lliurar-me tota, en cos i ànima, a tu. La teva dedicació és total i generosa i no et mereixes menys de mi que el mateix o més. Quanta excitació, quanta emoció i quanta tendresa, com m’agrada estar amb tu i que tu estiguis amb mi, capità!

Falta poc

Google

Falta poc, molt poc, per al gran dia. Després de tant de temps d’espera, els nostres somnis es faran realitat. Quantes ganes que en tenim, oi? Tot allò que sempre ens hem dit que faríem, deixarà de ser condicional i es farà present. Tots aquells petons, escrits, deixaran les lletres per fer-se realitat. Aquells sabors que ens hem explicat, els podrem tastar, tots aquells dits que ens hem assegurat fer anar, aniran sols, com si sabessin, des de sempre, on han d’anar i què han de fer.

Hi penso i no m’ho puc creure, falta tan poc per al dia somiat!

Tinc por, molta por... I si no és com hem cregut que serà? Tinc por, tu també en tens... Tants dies construint això tan bonic i ara ens fa por que s’esvaeixi, com un castell ben alt de cartes, amb una bufada senzilla... Seria terrible!

Però no, em dius, segur que no. I tant que no, et dic, no pot ser, és massa maco el que hem creat perquè donant-li vida no pugui ser tant o més maco.

Hi ha tendresa, molta tendresa, sentim desig, ganes, per fi, d’estar junts, d’abraçar-nos, de sentir-nos més a prop encara del que ja ens sentim ara, en la distància, ganes de lliurar-nos l’un a l’altre i fer-nos un de sol.

Quanta emoció, només de pensar-hi... Falta ben poc, no sé si ho podrem resistir, aquests darrers dies és fan més durs, més llargs, més pesats, perquè per fi tenim una data, però també més intensos, més emocionants, sabent que falta tan poc...

Massatge

Google

Estirada damunt del llit, de bocaterrosa, nua. Ell, també nu, de genolls, al damunt d’ella. Te un pot de crema corporal amb oli d’oliva al costat, n’agafa una bona quantitat, l’hi posa a l’esquena i comença a escampar-la tot fent un massatge. Té les mans fortes, però la pressió que fa és només la necessària perquè mica en mica vagi penetrant. Quan ja l’ha absorbida, n’agafa més, es posa més avall, ara envoltant les cames, va cap a les natges, i segueix amb el massatge.

Quan acaba, li fa donar la volta, ara cara a munt, es posa més crema a les mans, li agafa un peu, els dits, la planta, el taló, el turmell, la cama, després l’altre peu, l’altra cama. Tot seguit les cuixes, ara l’una, ara l’altra. Quan arriba al cap damunt, passa, però gairebé de puntetes, pel pubis, només l’acaricia.

Arribat a aquest punt, ella ja comença a tenir la sensibilitat a flor de pell i una certa excitació comença a manifestar-se-li. Ell, aparentment impassible, segueix, ara la mà, els dits, el braç, l’altra mà, el braç, només s’atura per anar agafant més crema, per poder seguir amb el massatge, ara un pit, s’hi entreté, ara l’altre, també, ella cada cop està més... neguitosa i, fluixet, va fent petits gemecs. Ell, com si res, agafa més crema, ara deixa els pits i baixa, seguint el massatge, fins que arriba novament al pubis. –Ara t’hi hauràs de quedar –diu ella– i ell com si res, segueix amb el massatge com si l’hi pentinés, com si posés en ordre tots els pelets, tots mirant cap al mig: els de dalt, els d’un costat, els de l’altre. Ella... gairebé ja no pot més, –em fas patir –diu–.

Ell agafa el pot, el tapa, el treu del costat, el deixa al damunt de la tauleta de nit, s’hi acosta, ara sí, i com si no el volgués despentinar, comença a jugar-hi, amb un parell de dits, mentre els gemecs d’ella comencen a augmentar...

Relats conjunts: L'odalisca

L'ODALISCA Marià Fortuny 1861

M’agrada que em vingui a veure, que busqui la meva companyia, sentir-me desitjada, donar i rebre plaer. Res m’agrada més!

Sempre que sé que ha de venir em preparo especialment: manicura i pedicura perfectes, depilació impecable, un bany d’oli hidratant, per deixar la pell ben elàstica i suau, unes gotetes de perfum, poques, però suficients, estratègicament repartides. Una mica de color a les galtes, poc, i una crema de llavis amb color, claret, només perquè se’m vegin més vius, d’aparença més humida.

Mentre em vaig preparant, després de la dutxa, vaig sentint com el meu cos també es prepara. Penso en ell i, mentre em poso l’oli, noto com al pas de les meves mans, la pell respon, el cos reacciona, com si sabés el que aviat vindrà, que seran unes altres mans les que l’acaronaran, que no el coneixen tan bé com jo potser, però que l’excitaran molt més. M’asseco el cabell, em poso el perfum, els tocs de color i llesta.

Un barnús especial per a l’ocasió, blanc, com de vellut, amb la meva inicial, R, a la butxaca, brodada amb fil de seda blau marí, amb un coll esmòquing gran, que aixeco una mica, com si fos un abric, i uns mitjons de cotó blancs, llisos, gruixuts, que mantenen la pell dels peus elàstica i suau també.

Encenc les espelmes de l’habitació i la sala, amb una lleu aroma, a vainilla, poso música i a esperar, poc, normalment ho faig coincidir amb la seva hora prevista d’arribada, mai fa tard.

Quan arriba, després de les primeres carícies i dels primers petons, només té un llaç per desfer, el del barnús.

Una nova proposta de Relats conjunts

Febre

Google

Entro a la botiga, el veig allà, al fons, encara no m’ha vist. Mica en mica m’hi acosto, suposo que sent les passes, aixeca el cap, em veu, fa cara de sorpresa, però tot content ve cap a mi.

Malgrat el temps que feia que no ens vèiem, ens abracem, ens mirem, ens toquem. Està content de veure’m i jo també. Hi va haver una història maca, d’amistat, complicitats, íntima, i ens tenim molt d’afecte.

He hagut d’anar a la seva ciutat i he pensat que li podia donar una sorpresa, fent-li una visita. Sabia que li agradaria, com així ha estat.

De seguida, però, noto com el meu cos comença a reaccionar i, en una de les abraçades, em sembla que també el seu, però faig veure que no me n’adono, no vull precipitar res que realment no ens vingui de gust a tots dos. De fet jo no hi pensava en això, però veig que davant d’ell tot ressorgeix.

Ens fem les preguntes típiques i ens posem al dia de seguida, però seguim agafats, tocant-nos. En un moment que no sé què diu em poso a riure, se m’acosta i em fa un petó. Un petó prou intens com per fer-me sentir aquelles pessigolles que envien avisos cap a tots els punts erògens del meu cos. I la seves mans comencen a tocar més, o d’una altra manera de com ho havien fet fins aleshores.

És antiquari i la botiga és als baixos d’una casa on a la planta és on viu. Un espai tipus loft, molt confortable, i a la rebotiga hi té unes escales que el comuniquen amb la botiga.

De sobte, se’m separa, i em diu –ara vinc! I va a posar el cartellet de tancat a la porta, que també tanca amb clau. Torna a mi i m’estira cap a les escales. Les pugem, sense deixar-nos anar, caminant, besant-nos, despullant-nos, folls, aturant-nos, tocant-nos amb desfici, sabem perfectament on ho tenim tot i sense equivocar-nos ens ho trobem de seguida, l’excitació cada vegada és més intensa, no sé si ens haurem de quedar a les escales de moment, jo no podré seguir caminant més, el necessito, em necessita, estem tan a punt...

*****************

Sona el telèfon, obro els ulls, miro al meu voltant, sóc a casa, al meu llit, sola, miro i remiro, veig els mocadors de paper, el termòmetre, el got del suc de taronja buit, l’ibuprofèn... M’he quedat adormida, suposo, i la febrada em deu haver fet somiar.

Vermut

Té una pell clara, delicada, i cada cop que pren el sol, tot i la protecció que s’hi posa, es posa morena, però també li surten pigues. Any rera any, aquestes pigues es van afegint a les que ja té i cada vegada en té més.

A l’hivern, i a mesura que va perdent color, es van amagant, discretament, però, així que despunta la primavera i els primers banys de sol, tornen a sortir. Una darrera l’altra, es tornen a posar al seu lloc.

No es pot dir que sigui pigada, però és ben plena de pigues, sobretot, als braços, a les espatlles, a l’esquena, a l’escot, i, amb no tanta intensitat, a la resta del cos.

Fa poc, es va trobar amb ell i li va demanar per les pigues. –Més que fa dos anys–, li va dit...

Es van conèixer un capvespre, ja feia dos estius, van anar a sopar, de seguida es va anar creant un clima molt especial, i, tot sortint del restaurant, ell li va dir, li va demanar, tot besant-la, que li agradaria veure-li les pigues, totes. Acariciar-les, una a una, besar-les, tastar-les una darrera l’altra. –Cada piga una carícia– va dir.

Ell és un esperit lliure, –un revolucionari– diu ell, ella pensa que no, que més aviat és un idealista, i ella ha après a gaudir de les bones coses de la vida, dels moments, del dia a dia, i a no esperar res de ningú. –Esperar és dolorós, viure el moment, si s’ho val, és plaent i no deixa rastre, ni ferides...– diu sempre.

No s’havien vist més, tret d’algunes telefonades, cada cop més espaiades, i una de recent, felicitant-la pel seu sant.

–Et sembla que fem un vermut?– li va dir ell.

La tornada

M’he llevat ben entresuada, però veig que no fa tanta calor com ahir. Mentre prenc el cafè, i em fumo la primera cigarreta del dia, penso que he somiat amb tu. Quant temps fa que vas desaparèixer? No ho recordo, però en fa molt. Gairebé un any? Potser sí...

Hem passat tota la nit junts, fent tot allò que sempre ens ha agradat tant, donant-nos plaer l’un a l’altre, excitant-nos, satisfent-nos, tocant-nos, besant-nos, rebregant-nos, gaudint-nos... M’agrada que hagis tornat.

La primera vegada que vas desaparèixer, em vaig enfadar molt, però ara, ja has vist que no. Em dones el que m’agrada: paraules, carícies, passió, admiració, desig,... I que em desitgis em fa sentir poderosa i lliurar-me a tu. I tu, veient-ho i volent-me correspondre, et dones i em dones tot el millor de tu, que em fa morir de plaer.

*************

He anat a la dutxa i m’he trobat les ampolles destapades. M’ha sorprès, perquè jo mai les hi deixo. Faig una mirada ràpida per casa i em trobo una nota teva: “Bon dia princesa...”

Diana Krall - 'S Wonderful

La darrera trobada

Feia temps que no es veien, ho tenien complicat, però havien trobat una data, passarien la tarda junts.

Quan es van veure, van tenir feina per no engrescar-se del tot, quin desfici! Les boques, les mans, els cossos, semblaven imants... Van fer un mos i de seguida van anar allà on havien de passar la tarda.

Feia tant que no es veien que tenien pressa, molta pressa, i tot van ser corredisses, no es van entretenir gaire en jocs, ni en preliminars, no podien perdre temps: els cossos tornaven a semblar imantats i de seguida es van encaixar, mai millor dit, com un cargol a una femella.

En tenien ganes, moltes ganes, feia molt que no havien pogut estar junts, i els cossos ja no podien estar més l’un sense l’altre.

Un cop calmades les primeres emocions, es van deixar caure i es van endormiscar, tapats, perquè ell sempre tenia fred als peus.

Sempre era així, després hi tornaven, apagats els primers focs, amb més tranquil·litat i les mateixes ganes, amb jocs, amb carícies, amb fantasies, i tornaven a gaudir dels plaers del sexe i de la comunió dels cossos.

Però aquell dia va ser diferent. Ell tenia pressa, es va vestir i va marxar. Ella, també en tenia, es va donar una dutxa, es va vestir de nou i va marxar: havia quedat.

Sexe

Conscient com sóc que toco un tema delicat, i tenint en compte que no he parlat mai d’aquests assumptes al bloc, fa uns dies que dono voltes a una cosa que penso que potser posant-la al damunt de la taula, entre tots podrem aconseguir alguna cosa.

L’estripanits ha fet una oferta especial al seu bloc, que em sembla molt lícita i legal, res a dir en contra seu, que m’ha sorprès en un aspecte concret.

Vull insistir en que ell és absolutament curós i respectuós amb la seva proposta, que és una trobada amb una dona, que si vol podrà mantenir l’anonimat, per tal de demostrar-li quants orgasmes és capaç de fer-li tenir, atès que se li ha posat en dubte la seva afirmació.

No pretenc entrar en això dels orgasmes, ja que com haureu pogut observar no he parlat mai de sexe en el meu bloc ni en tinc cap intenció, ara com ara si més no, però sí diré, només, que m’han sorprès molts comentaris de dones, en relació a això dels 4 o 5 orgasmes. Però no és aquest el tema que vull tocar.

El que sí que m’ha fet pensar, i repeteixo que per part d’ell res a dir, tot al contrari, ja que ell només ha fet una proposta i ofereix l’anonimat de la dona en tot moment, és que el fet de fer-ho públic a ell no el perjudica en res, mentre que ella, s’amagarà.

Per què una dona, si li ve de gust tenir sexe amb un home, no ho pot dir tranquil·lament, encara?

Per què les coses han canviat tan poc, encara, en aquest aspecte?

Confesso que jo sóc la primera que si no m’aturo a reflexionar-ho, sense pensar-hi gaire no ho trobo bé.

Fa poc, llegint un post d’una blocaire, en un moment en que a mi em va semblar que era massa explícita amb una intimitat seva, vaig pensar que no ho hagués hagut de posar allò, que la podia perjudicar, però potser ja va sent hora d’un canvi per part de tots.