Google
Bona part del que Rona Jaffe va explicar en aquesta novel·la té a veure amb la seva vida: nascuda el 1931, als dinou anys es va llicenciar a la Universitat de Radcliffe i ben aviat va entrar a treballar a l’editorial Fawcett, on, de simple secretària, de seguida va passar a editora. Després de quatre anys a Fawcett, la jove va decidir dedicar-se en exclusiva a l’escriptura, i una afortunada trobada amb un productor de Hollywood la va estimular fins al punt que en cinc mesos i cinc dies va acabar el primer esborrany d’El millor de la vida. Jaffe tenia en aquell moment vint-i-set anys i abans de donar per acabada la novel·la va entrevistar centenars de noies per certificar que la seva experiència en el món laboral era compartida per la majoria de les joves del seu temps.
Publicada el 1958, la novel·la es va convertir ràpidament en un èxit de vendes extraordinari, ja que era la primera vegada que temes tan delicats com el sexe i els abusos de què eren víctimes les dones a la feina es tractaven obertament en una obra de ficció destinada al gran públic. L’any següent, la novel·la fou portada a la gran pantalla en una pel·lícula protagonitzada per Joan Crawford i, en l’actualitat, els creadors de la sèrie televisiva Mad Men fan servir el llibre com a font d’inspiració dels guions.
L’èxit d’aquest títol la va animar a continuar escrivint, i l’autora va publicar quatre novel·les més. Abans de morir, el desembre de 2005, Rona Jaffe va crear una fundació que es dedica a promoure el treball de joves escriptores.
Fa uns dies, en un post en el que recomanava un llibre, el XeXu preguntava si era un llibre per a dones i la Carme i jo ens hi vam tirar a sobre, però m’he adonat que no es pot dir mai res. Llegint aquest, m’he fet farts de pensar en ell, perquè en aquest cas sí que crec que és un llibre per a dones. Naturalment que els homes el poden llegir, però penso que les dones ens hi podem sentir molt identificades tant amb elles, com pels homes que hem pogut conèixer al llarg de la nostra vida.
Un llibre publicat el 1958 als Estats Units, editat recentment aquí per primer cop, que parla de la societat americana d’aquella època, però que és totalment vigent en la majoria d’aspectes.
La història és molt senzilla, una jove, acabada de sortir de la universitat, entra a treballar en una editorial, a Manhattan, i explica la seva història i la de les amigues més properes que hi fa.
La feina, les relacions entre elles, la relació amb els homes: els caps, les parelles, els pretendents, els companys de feina. La importància que unes donen a la parella i a casar-se, la lluita d’una que n’hi dona més a la feina, però que no renuncia a l’amor tampoc. El sexe, tocat molt de puntetes, però deixant clar que hi és, que n’hi ha. La dependència que algunes dones es creen dels homes. A mesura que anava llegint, m’he vist a mi, he vist amigues meves, he vist homes que he conegut, i actituds d’homes que m’han explicat.
Per haver estat escrit fa 50 anys, tret de la roba que vesteixen, no hi ha cap diferència, podria haver estat escrit ara perfectament.
Poc més de 600 pàgines que passen de pressa, perquè vols saber què li passa a cadascuna d’elles i a ella, la Caroline, la protagonista, però també per conèixer de prop la societat d’una època, impensable aquí en aquells anys, però molt semblant a la nostra d’ara.
Un llibre que a més d’agradar-me m’ha semblat molt interessant perquè constata sobretot que en la majoria d’aspectes les relacions entre els homes i les dones han canviat ben poc, tant pel que fa a l’aspecte laboral com al més personal i a l’íntim.
Un llibre molt recomanable, especialment, aquest sí, per a les dones.
