8 de març i un nou premi

Google

No m’agraden gaire aquestes commemoracions, perquè em semblen més discriminadores que aglutinadores. No se celebra pas el dia de l’home treballador... Però també sóc conscient que hi ha molt camí encara per fer i en tots els àmbits: en les feines, en la política, però també en el dia a dia, entre els homes i les dones. Costa molt desarrelar segons quins costums i tics, quan, sobretot, són favorables als homes i còmodes a moltes dones encara.

Per això, perquè no em fa especial gràcia, però reconeixent a l’hora que hi ha moltes dones que han lluitat i molt, per aconseguir coses per a totes les dones, posaré un poema d’una dona que va lluitar per moltes causes, entre elles, les dones...

Company, mosseguem la vida!
Que l'amor ens ragi als llavis:
Farem un pacte de sang
quan lluna plena s'ablami!

Farem un pacte de sang,
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!

Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada.

Maria Mercè Marçal

D’altra banda, i aprofitant un dia de dones i ja que ha estat una dona la que me l’ha atorgat, sí, la khalina m’ha concedit un nou premi, el premi Symbelmine, el primer del 2009, que em fa tanta il·lusió com el primer que vaig tenir i el darrer i tots els del mig, faré el meu lliurament.

“Symbelmine són aquelles flors, que, segons Tolkien, creixen damunt les tombes dels Reis Rohirrin. Flors, també conegudes com a “no m’oblidis”.

Diu que s’ha d’atorgar a 7 blocaires i, en aquest cas, i per ser el 8 de març, serà només a blocs de dones i les escollides per a aquesta ocasió són:

L'Iruna, una dona especial, que només us puc dir que la llegiu i mica en mica us anirà enganxant. Té una gran sensibilitat i una manera d’explicar les coses, per senzilles que siguin, deliciosa.

La Montse, una dona, dona, que ho té tot i val per tot. La majoria ja la coneixeu i estic segura que per més coses que digués, no estaria a l’alçada.

La Carme, generosa fins al moll de l’os, que escriu de meravella i una artistassa amb els seus dibuixos, que, a més, va tenir la paciència de fer-nos per obsequiar-nos per Nadal. Una feinada!

La Lula, una dona diria que molt desconeguda, però amb un món interior molt potent, que sempre em sorprèn amb els seus posts i que a vegades em fa pensar si viu una mica al tall de la navalla.

La Jo Mateixa, una dona generosa, pendent sempre de tothom, bona persona i plena d’amor i d’afecte.

La Violette una dona completa, amb molt de glamour, però amb senzillesa a l’hora. Tan ens pot fer un relat ple de sensualitat com fer-nos una melmelada de taronja, com fer-nos entendrir parlant-nos de la seva gata, que ja no hi és.

La Rits, una dona amb inquietuds, dubtes, dies de tot, però plena de vida que dona generosament en la seva feina dia a dia.

Premi

L'striper m'ha atorgat un nou premi, el Premio Unidad, i, què voleu que us digui, a mi em segueix fent il·lusió i per això l'hi agraeixo molt sincerament.

Aquest cop, però, i ja que és d'unitat, no en faré un lliurament personalitzat i el donaré a tots els blocs: els que visito sempre, els que visito de tant en tant, als blocaires que veniu per aquí i en deixeu constància, als que em llegiu i no dieu res, i a tots els que participeu d'aquest món tan i tan especial de la blogosfera.

A tots els guardonats, felicitats!

De dos en dos

Tornant de vacances, m’he trobat una nova alegria: més premis i, de dos en dos, ara.

Gràcies, estripanits!

Pel que fa al Premi “Blog Ácido”, les bases estableixen: “Este premio tiene la característica de ser entregado a aquellos blogs cuyo estilo se fundamenta en que sus post son en su mayoría la opinión y el criterio particular de sus administradores, y por supuesto, que se destaque la asertividad, coherencia, fluidez, creatividad y acidez en sus opiniones. Una de las reglas del premio es entregar dicho reconocimiento a otros blogs que cumplan las características mencionadas”.

No sé si compleixo prou aquests requisits, però, què voleu que us digui, em fa il·lusió.

Els meus nominats són:

Per al premi a la tendresa:

El paseante

El Jordi Casanovas

L’estrip


Per al premi “Blog ácido”:

L’espiadimonis

El clint

El puji

Com sempre, que cadascú en faci el que més li plagui.

El sisè!!!

El gatot, des de la cuca al cau, m'ha donat un altre premi, el Pedraforca. Un premi que agraeixo especialment perquè homenatja la nostra llengua i per a mi és molt important. Escriure-la bé és la millor manera de respectar-la, de tenir-ne cura, de difondre-la i, sobretot, de fer-la estimar com jo l’estimo.

Si no escrivim bé, si no utilitzem bé el patrimoni més gran que té un país: la seva llengua, no avançarem i la millor manera que jo he trobat de demostrar el meu patriotisme és aquesta.

Gràcies, gatot, per aquest premi, que no fa més que animar-me en la meva creuada particular.

I bé, ara em toca a mi donar-lo a tres blocaires que són:



El Jordi Casanovas, perquè la seva prosa és pura poesia.


El Xexu, perquè les seves reflexions ens fan reflexionar a tots.


El ddriver, perquè en cada post sempre sap dir una realitat amb una frase genial.



Com ja he dit en altres ocasions, no voldria que ningú se sentís obligat a fer res que no li vingui de gust i per tant, que cadascú faci amb el premi el que més li plagui.

I un altre...

Fa relativament poc temps que formo part de la blogosfera i qualsevol cosa que passi al bloc em fa molta il·lusió. Un comentari, una primera visita d’alguna persona que admiro, les reiterades visites d’altres, un premi,... tot em posa molt contenta.

Dilluns passat l’estripanits em va concedir un premi. No, no me n’havia oblidat, però cada cop que volia fer el post d’agraïment sorgia alguna cosa, però ja no vull deixar passar més dies. Moltes gràcies estripanits!

I bé, ara em toca a mi donar-lo i ho faré a:

L’helena

El josep lluís

L’emily

L’MK

El deric

Felicitats als guardonats i a les guardonades!

Un nou premi

En Robertinhos m’ha premiat (no m’he n’havia oblidat, però la setmana passada la tenia dedicada a Sant Jordi) i jo estic més que contenta. Gràcies de nou!

I ara, allò tan bonic de passar-lo a 5 blocaires més, no sense dir, abans, que ningú té cap obligació d’acceptar-lo si no li ve de gust, ni tampoc de passar-lo. Jo el dono a qui a mi m’agrada llegir i seguir, pel que diu, per com ho diu, pel que ens descobreix o pel que ens ensenya, però sobretot perquè no em són indiferents les seves lectures i visualitzacions:


A la luluji n’hi dono un, perquè ha estat una troballa, m’encanta la sensibilitat que té i que es veu en les magnifiques fotografies que fa.

A l’striper un altre perquè és romàntic, sensible, sempre pensant en com ser i fer feliç i respectuosíssim amb les dones.

Al viatger un altre perquè fa molt temps que el segueixo, des d’abans de ser blocaire que ja participava en el seu joc, per l’originalitat del seu bloc i perquè m’ha fet fixar en moltes coses de la meva ciutat que no havia observat mai abans.

Un altre al barbollaire perquè tot ell és poesia, sensibilitat, dolçor i generositat.

I el darrer al Jordi Casanovas perquè és el poeta de la prosa. Llegir-lo és sentir tot allò que explica.

Moltes felicitats a tots i novament gràcies Robertinhos!

Un altre premi

En Robertinhos m’ha donat un altre premi, el tercer. Ja no sé què dir, només... Gràcies, gràcies i gràcies!

I ara em toca donar-lo a mi...

El primer és per a l’espiadimonis, el primer blocaire que vaig començar a llegir, farà uns 3 anys, i que s’ha convertit en un bon amic. Escriu molt bé, és seriós, rigorós, culte i documenta tots els seus posts. Hi pots estar d’acord o no amb les seves opinions, però sempre et fa pensar.

El segon és per a la fada, fa poc que corre per aquí, però m’agrada molt el seu bloc, escriu molt bé, tant si ens explica una conte com si ens parla d’una exposició. Ah... i fa encanteris!

El tercer és per al paseante, no sabria definir-lo, però a mi em va seduir des del primer moment. Llegir-lo és com llegir un conte que et fa sentir múltiples sensacions.

El quart és per al mossèn, què dir del móssen? ... salut? ... Llangardaixos? És tot un personatge, curiós i original. Té unes fotografies boníssimes i un textos breus, però d’un surrealisme impressionant.

I el cinquè és per al ddriver. M’encanta la seva passió per les coses que estima, el seu Barça sobretot! Ens ha apropat a la nit fosca de Barcelona, tan desconeguda per a la majoria, ens explica un món que per dintre no coneixem gens, el taxi, li encanten les farres i les cerveses. Ara està una mica tovet i l’hem d’animar que si no ens marxarà i ho lamentarem tots.

Premi

“El I Lliurament de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de prestigi reconegut en el món de la literatura. Amb aquest premi es reconeixen els valors que cada blogaire mostra cada dia en l’esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.; que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, el qual és i roman innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

Ahir vaig penjar el post número 50. Ja sé que no són molts, però és la primera xifra rodona, una mica consistent, i tenint en compte que tampoc porto gaire temps per aquí, em feia il·lusió fer-ne esment i compartir-ho amb els veterans, que sí que celebren xifres força més importants, com el gatot, que acaba de celebrar les 100.000 visites a la cuca al cau i la Joana, que acaba de penjar el seu post número 200.

I quina millor manera de celebrar-ho que amb un premi. El meu segon premi!!! Ja sé que en corren molts i que tots en teniu un munt, però quan es porta tan poc temps per aquí, s’agraeix molt. Més encara, venint de blocaires que no em coneixen, vull dir que ens som totalment anòmins els uns als altres.

Aquest premi me’l va donar el Josep Lluís des de la seguretat en el nostre entorn, però justament ara, mentre preparava el post, he vist que el Jordi Casanovas des del blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró, també me l'ha concedit.

Moltes gràcies, especialment al Josep Lluís i al Jordi Casanovas, per pensar en mi i considerar-me’n mereixedora, però també a la resta de blocaires per visitar-me i permetre’m aprendre de tots una mica més cada dia.

I ara, i com marquen les regles, el concediré jo, però abans voldria dir els motius que m’hi porten. En primer lloc, i ja que l’anterior era només per dones, i per tant l’havia de passar només a dones, tot i que jo no en sóc partidària de fer diferències de gènere, el donaré només a homes, quedant així compensat.

Els homes que he triat són tots joves. I la decisió l’he presa perquè els vull fer el meu petit homenatge. El món blocaire m’ha permès conèixer un grupet de joves que escriuen bé, que pensen, que senten, que tenen inquietuds, que tenen el cap molt ben moblat i això em reconforta molt. Ells són el futur i veig que el tenim en bones mans.

Els meus premiats són:

En Robertinhos, perquè fa temps que el llegeixo, quan no tenia bloc ja el visitava i a vegades el comentava, i m’agrada com ho fa i les seves reflexions.

En Xexu, el llegeixo sempre, m’agrada com ho fa i que tingui inquietuds per ser millor sense oblidar els seus principis.

L’estrip, també el llegeixo sempre, escriu de meravella i fa unes reflexions molt interessants.

L’ulisses, que darrerament gairebé no escriu, però que l’havia llegit molt i el comentava abans de tenir bloc i de passada per veure si s’anima a tornar-nos a delectar amb les seves històries. Té una manera d’escriure molt especial, és fresc, sa, ple d’inquietuds i molt treballador.

El Carquinyol, no sé quan jove és, però el segueixo i m’agrada molt com escriu, les coses que ens explica, que ens apropi al País Valencià, i, a més, fa uns comentaris i comparatives de premsa molt interessants.

Afegeixo una menció especial, crec que han de ser 5 només, al Clint perquè és el Clint, perquè té una xispa especial, perquè sap transmetre sempre bon rotllo, perquè el segueixo des de fa molt temps i perquè em té el cor robat.

Felicitats, nois, us el mereixeu!

Regal

La luluji, a qui vaig descobrir visitant l’striper, m’ha fet un regal. Francament, no sé si en sóc mereixedora, però això no treu que m’hagi fet molta il·lusió. Fa tan poc temps que sóc en aquest món que no se m’hagués passat mai pel cap que podia rebre’n cap, però per aquesta mateixa raó, pel fet de ser el primer que rebo, estic molt contenta.

Confesso que no sóc massa partidària de fer diferències entre homes i dones, però bé, ha vingut així i així l’accepto, insisteixo, amb molta il·lusió. Aprofito per recomanar-vos, si no la coneixeu ja, que feu una passada pel seu bloc. És una fotògrafa fantàstica.

I bé, ara em toca a mi fer el meu regal i com que només és per a dones, aprofitaré per fer-lo a les primeres que vaig començar a llegir, ara fa una mica més d’un any, i que d’alguna manera, entre d’altres blocaires, em van fer venir ganes d’entrar en aquest món tan fascinant:

La joana, que recordo que em va enganxar perquè un dels primers posts que li vaig llegir era una relació de llibres que recomanava, amb una petita ressenya. A partir d’aquí, ja no vaig deixar de llegir-la mai més. Pel que fa a la seva sensualitat, no cal dir res oi?

La violette, perquè un dels primers posts que li vaig veure, ensenyava la seva cuina, l’havia pintada de color taronja, i em va encantar. Confesso públicament que la cuina del meu pis nou està pintada del mateix color. Després li vaig llegir un post on parlava dels veïns de l’escala –els blocaires– i ja no he deixat de visitar-la més.

L’arare, a qui no recordo quan la vaig començar a llegir, però m’agrada perquè li agrada i viu el mar, perquè escriu, perquè cuina, perquè des de fa poc fa d’àvia, perquè la veig o intueixo amiga dels seus amics, perquè és natural, i perquè coincideixo força amb les seves opinions.

La mafalda, perquè un dia em va arribar al cor un post d’ella i no l’he deixada de llegir, perquè li agrada la vida i ara en vol donar i em sembla una persona forta i extraordinària.

I la duschgel, perquè quan es posa eròtica ho és molt, i penso que d’això se n’ha de saber, però també fa unes reflexions que penso que ens ajuden a fer-nos pensar a tots sobre la vida, les persones, les relacions, la maternitat... I perquè em sembla que ara necessita una empenteta, diria que ara està posada en una empresa important.

A totes, us dono les gràcies per haver-me permès conèixer-vos i us faig aquest regal ben merescut.