Google
Avui fa una setmana que esclatava la notícia de les detencions a Catalunya d’una sèrie de persones, per ordre del jutge Garzón.
La meva reacció inicial va ser de consternació i tristesa, ja que fa anys vaig tenir ocasió de conèixer en Macià Alavedra i en Lluís Prenafeta i de col·laborar-hi professionalment. La relació va ser molt cordial i, per part meva, de respecte i admiració, sentiments que hores d’ara encara conservo, tot i fer molt que no sé res d’ells.
Després, però, de passar-me tota la setmana escoltant la ràdio, veient els telenotícies i televisió en general, llegint premsa digital i impresa, la consternació i la tristesa s’han convertit en ràbia, molta ràbia.
Sempre es parla de la doble moral dels americans, pel que fa als afers sentimentals, però em sembla increïble la doble moral que tenim aquí.
¿Des de quan ens ve de nou això del tràfic d’influències, de les irregularitats municipals, de les comissions i de totes aquestes qüestions?
¿Ja ningú recorda quan el President Maragall al Parlament de Catalunya li va retreure a l’Artur Mas allò del 3% i com tothom es va posar a xiular i a mirar cap a un altre cantó? Quan fins i tot al carrer es deia que era més del 3% i que no només havia passat i passava a la Generalitat sinó que a tots els Ajuntaments també...
¿Com s’ha justificat, i entès de seguida, el dèficit dels Ajuntaments amb la baixada de la construcció, perquè de tothom és sabut que els Municipis obtenen la major part d’ingressos –en blanc, negre o a canvi de– de la construcció?
¿Com es pot entendre que la Sindicatura de Comptes digui que ja havia avisat al Parlament de Catalunya –on hi són representats tots els partits polítics catalans, grans i petits, al Govern i a l’oposició– d’irregularitats a Santa Coloma i no se’n prengués cap de mesura?
Si fins i tot fa poc el propi President Pujol ho va dir ben clar a l’Àgora, que ell podia dir qui havia donat què a qui i que era millor no començar perquè tots podien prendre mal!
Diguem les coses clares d’una vegada i deixem de dedicar-nos a passar-nos la pilota els uns als altres amb l'"i tu més"! El finançament dels partits polítics se sustenta en les comissions, el tràfic d’influències i els tractes de favor. I el partit que digui que té les mans netes és perquè no ha ostentat mai el poder i si Esquerra i Iniciativa les hi tenen, si és que realment és així, és perquè encara que hi siguin (al poder) no en tenen (de poder) i per això s’han de dedicar a encarregar informes.
Com poden tenir la barra els senyors Zaragoza, Iceta i Puig de dir aquests dies que prendran mesures, que miraran de crear òrgans de control, etc etc etc I fins i tot el President Benach que també ha dit la seva dient que controlaran més... Si la Sindicatura de Comptes informa d’irregularitats i no en fan cas!
Naturalment que no hi estic d’acord amb tot això, però és la realitat i no es pot obviar i, si de debò es vol resoldre bé i de veritat, el primer que s’ha de fer és la Llei de finançament dels partits polítics que en una trentena d’anys de democràcia no s’ha fet encara i no crec que sigui perquè no hagin tingut temps precisament.
Em molesta molt que em prenguin per tonta, però també veure que hi ha molta gent que es queda amb la superfície de la notícia.
Tenint en compte que dono per sabut que res és nou, que el que passa passava i passarà, a Sant de què ara, en aquest moment en concret, el senyor Garzón –com si aquí no hi hagués jutges– decideix emprendre una acció a Catalunya, amb la Guàrdia Civil –com si no se sabés que també tenim Policia– i comença a fer anar el ventilador?
Crec que hauríem de rumiar-hi una mica més i no confondre’ns d’enemic, cosa que sovint tendim a fer.
Si un referèndum va esverar els espanyols, al Govern Central i als seus socis d’aquí, no poden estar gaire tranquils sabent que se n’estan organitzant uns quants més i arreu del territori. D’altra banda, i segons les enquestes, els socialistes tenen molt difícil la formació d’un tercer tripartit i no oblidem que el seu enemic és CiU.
A més, l’Estatut segueix al Constitucional i tots sabem que no sortirà sense que el toquin i saben que això generarà més crispació.
Quina millor manera de fer-nos callar, tapar-nos la boca, fer-nos abaixar el cap i deixar-nos en ridícul que posar a la presó persones significatives, encara que sense cap càrrec polític de Convergència?
Pel que he sentit aquests dies, l’alcalde de Santa Coloma no era Sant de la devoció del President Montilla. Sembla ser que de fet a ell li tocava ser el President de la Diputació de Barcelona, però el partit i, sobretot, el President Montilla no l’hi volien i que per això el van fer vicepresident.
Afegim-hi a això que com a conseqüència d’això van fer President de la Diputació al marit de la Manuela de Madre i que ara el més probable és que també el facin alcalde de Santa Coloma...
A mi tot això em sona més a jugada que a altra cosa.
Suposant que tot estigués fet innocentment i només a fi de bé, Per què en Garzón? No tenim jutges aquí? I si parlem de lladres –recordem la presumpció d’innocència– no en tenim un (en Millet), que a més ha confessat i ja ha declarat i es passeja tranquil·lament pel carrer?
No tenim tots els afectats, no sé si imputats, del cas Gürtel al carrer?
És molt lamentable que mentre nosaltres ens barallem entre nosaltres (els catalans, nacionalistes i independentistes), havent picat l’esquer que ens han posat, al Congrés ja hagin passat coses i molt importants que ens han passat per alt tret, pel que sembla, d’alguna persona com el Francesc Marc-Àlvaro que deia ahir a La Vanguardia en un article: El Estatut fue asesinado en el Congreso el pasado jueves.
Ho sento, però no tinc més remei que estar molt enrabiada i molt enfadada perquè sembla que no coneguem les males arts que alguns utilitzen –no és la primera vegada, ni serà la última–, ens quedem en la superficialitat de la notícia i, mentre nosaltres ens barallem i linxem l’Alavedra i en Prenafeta, ells, com sempre estiguin encantats, un cop més de la seva jugada.
Ja sé que aquest apunt és massa llarg, que segurament no agradarà a tothom, el més probable és que creï debat, que això ja m’està bé, però sento que l’haig de fer. Si no el fes, no crec que pogués tornar a escriure perquè em quedaria un nus a dintre que no m’ho permetria. Espero no ofendre a ningú, però si així fos, presento les meves excuses, però és el meu punt de vista i necessitava expressar-lo.
La gran dama ens acomiada abans d'entrar al cotxe
