Towanda!!!

Google

Aquest matí, anant cap a la feina, he arribat al Metro i m’he trobat una cua que arribava fins les escales. D’entrada, m’hi he posat, tot i que m’ha sorprès perquè no m’hi havia trobat mai en els dos anys que fa que visc a aquest barri. De seguida, però, i pensant què podia passar, se m’ha acudit que potser s’havien espatllat els accessos, torniquets em sembla que en diuen, n’hi ha tres i sovint n’hi ha algun d’espatllat, he sortit de la cua i he anat fins a dintre a veure què passava.

Efectivament, de les tres cancel·ladores , només en funcionava una i hi havia una treballadora del Metro ajudant els passatgers a passar les targetes –i suposo que resant perquè no s’avariés també. La cua que hi havia suposava perdre un comboi amb seguretat i potser dos o més, quan al matí tots anem amb presses i apurats de temps.

M’he adreçat a la noia i li he dit que si no funcionava no era culpa nostra, que no es podia tolerar aquella cua i que el que havien de fer era obrir portes i deixar passar la gent. Una altra persona ha dit que tenia raó, però la resta s’ha quedat fent la cua i ben callada.

Faig un incís per dir que agafo el Metro cada dia 2 vegades com a mínim i sovint autobusos. Per aquesta raó, a primers de mes em compro tantes targetes com setmanes té el més per no haver de preocupar-me més del tema, o sigui que pago sempre. D’altra banda, estic tipa de veure gent com passa sense pagar saltant les portes i moltes vegades en presència del personal, que fa veure que no ho veu, per estalviar-se problemes suposo, cosa que em molesta molt perquè em quedo amb cara de babaua i pensant que per què uns sí i altres no.

Tot seguit, he anat a un dels accessos que no funcionava, he aixecat la cama, he saltat i he entrat cap a les vies. L’empleada m’ha dit que em vindrien a buscar els de seguretat i li he dit que ja podien venir.

Suposo que si en aquell moment m’haguessin fet una fotografia, jo mateixa m’hagués espantat de la cara que posava, perquè estava indignada amb TMB, però també amb la gent que com xaiets feia la cua sense dir res.

Mentre baixava les escales, m’he recordat de la pel·lícula Tomàquets verds fregits, quan aquella dona dòcil, frustrada perquè està grassa i que se sent incompresa pel marit, després d’uns dies de conversa amb la Ninny, la velleta que s’està a la residència d’avis, va recuperant l’autoestima i en un aparcament d’un hipermercat, després que unes adolescents li prenen la plaça on pensava aparcar, tota decidida va i topa amb el cotxe d’elles repetidament dient towanda!, i quan elles li criden l'atenció se les mira i les hi diu que ho admetin, que és més vella i que la seva assegurança ho cobreix tot. I això he fet jo, pensar towanda!!! Perquè crec que he fet el que tots haguéssim hagut de fer.

No m'espantava que vinguessin els de seguretat, considero que tenia tota la raó i m'hagués defensat, però evidentment, no ha vingut ningú a buscar-me.

Aventures amb TMB

Google

Sovint tendim a queixar-nos del transport públic, però poques vegades ho fem formalment. Ens fa mandra, creiem que no en traurem res i que perdrem el temps. Jo fins ara pensava així, però a partir d’ara m’ho miraré d’una altra manera.

El motiu de fer aquest post, és, sobretot, explicar la meva experiència amb TMB i demostrar que cal reclamar formalment.

Des de fa uns mesos, tinc per costum comprar-me les T-10 per al metro i bus per a tot el mes, tantes com setmanes tingui el mes, a primers de mes.

A finals del mes d’octubre, un vespre vaig estrenar el darrer títol que em quedava i l’endemà al matí el poso a la màquina i em surt l’anotació títol esgotat. Només amb un viatge fet, el de la tarda anterior. Vaig anar a la finestreta i l’empleada el va girar i s’adonà que era d’un sol viatge.

No ho vaig entendre, si els compro tots a la màquina i demano T-10, com podia ser que en tingués un d’un viatge? Em va dir que si tenia el rebut o si havia pagat amb tarja de crèdit i podia demostrar-ho amb l’extracte del banc, que anés a reclamar a atenció al client.

El mes de juliol, vaig tenir un altre problema amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB): vaig perdre una Sarfa perquè no van passar 2 busos, com a mínim, del número que jo havia d’agafar. Vaig fer un correu, queixant-me i no vaig tenir resposta.

Una mica mosca amb l’empresa, em vaig presentar a atenció al client de TMB, a la plaça Universitat, d’entrada pel tema de la T-10, però pensant en comentar l’altra assumpte també.

Em van fer omplir un imprès de queixa i se’m van quedar fotocòpia del rebut de la compra (que sempre demano) de les T-10. Com que la persona que em va atendre va estar molt correcte, vaig preguntar-li pel tema de l’estiu, tot i que no tenia cap còpia del correu que havia enviat, ja que quan escrius des de webs no et queda còpia al teu correu. Va mirar l’ordinador i va trobar la meva queixa, amb el seguiment fet i tot, o sigui, hi havia constància que havien suspès els busos i amb l’anotació pendent de resposta.

Aleshores li vaig dir que si acceptaven la seva errada, i tenint en compte que jo tenia els dos bitllets de la Sarfa, el perdut i el que havia hagut de comprar novament, podia reclamar els diners del de la Sarfa perduda per culpa d’ells. I em va dir que fes un altre imprès i que adjuntaria fotocòpia dels dos bitllets. La veritat és que vaig marxar satisfeta i gratament sorpresa per l’atenció rebuda, però sense massa esperances, sobretot de que em paguessin el bitllet de la Sarfa.

Ahir vaig rebre una carta de TMB on em deien que si havia alguna anomalia en la compra de les T-10, automàticament, feien un abonament i que el banc hauria de tenir constància de l’ingrés i que ho consultés. Efectivament, el mateix dia de la compra dels títols, tenia un ingrés per import d’una T-10.

Pel que feia a l’altre assumpte, d’entrada em demanaven disculpes pel retard en contestar-me, em deien que efectivament havien tingut un desajustament en la freqüència de pas dels busos i que si em passava per atenció al client, en el termini de tres mesos, com a circumstància excepcional, se’m lliurarien bescanvis de títols de viatge, per import de 17,65 €.