Sopant d'hora

Molt d’hora, faltava ben poc per a les nou de la nit, entrem al Petit Comitè. Una decoració fosca, masculina, elegant, però austera a l’hora. Ens demanen si fumadors o no fumadors i el meu acompanyant gentilment em cedeix la tria que es decanta per fumadors.

Una carta no excessivament extensa ens posa al davant la cuina tradicional catalana. Quin goig! I és que amb la cuina tan fantàstica que tenim, la cuina de les mares, de les àvies, ben feta, per a mi segueix sent la millor.

Hem dinat molt bé, hem anat a plaça i m’ha cuinat tot de menges boníssimes, entre d’altres un tzatziki deliciós, i per tant no hi ha molta gana, però ho solucionem demanant uns rovellons. Uns rovellons boníssims, només amb una simple picada d’all i julivert, tot i que la simplicitat també s’ha de saber fer: una picada en la seva mida justa i una cocció suficient per donar perfum, aroma, però sense treure cap gust de bosc als rovellons.

Curiosament, sense dir-nos-ho, tots dos triem el mateix segon plat: peus de porc amb prunes, un plat senzill, però exquisit. En els serveixen desossats, un punt passats per la paella que hi deixen una fina crosta, molt suau.

Bebem un vi mallorquí, Quíbia, un vi blanc molt suau, que passa molt bé i amb el que l’acompanyant ha tingut molt a veure perquè es digués així.

Uns formatges artesans amb codony tanquen aquest àpat deliciós, que hem gaudit sols, perquè a Barcelona i en dissabte la gent surt tard a sopar, i per tant quan el menjador de fumadors es comença a omplir nosaltres estem a punt de marxar.

Mentre fem el cafè i esperem el compte, entra un matrimoni amb una jove, una parella jove, i tres homes. Em fixo amb aquests tres homes, grandets, molt elegants, un d’ells sembla francès, i el que sembla d’aquí, i que deu ser l’amfitrió, el que domina territori i restaurants, parlant espanyol diu: “¡Aquí no vamos a comer ‘rovellons’!” Noto com se’m posa un somriure a la cara i penso doncs no saps massa on ets, em sembla, ni el que et perds...

Sortint, asseguts en un banc de la Rambla Catalunya, fent una cigarreta tots dos, parlem de com de difícil és per a les actrius d’una certa edat trobar feina, de quan jo era jove i de les meves “males” companyies, que no eren dolentes, però sí diferents i de com patia la meva mare, pobreta, innecessàriament perquè res em va fer canviar...

Acabades les cigarretes, baixem caminant fent una llarga passejada fins al metro de Jaume I.

Una troballa

Google

Tenia un dinar, volia que fos en un lloc especial, que el tinc, a la Barceloneta, però quan vaig trucar per fer la reserva, era ple.

Havia d’improvisar, no disposava de massa temps, però no m’agraden segons quins llocs, digueu-me rareta, i em va venir al cap una ressenya del Què fem? de La Vanguardia de feia una setmana, d’un restaurant també de la Barceloneta. El drama era que no en recordava el nom, però vaig navegar una mica per la xarxa, fins que el vaig trobar.

Era un lloc nou per a tots dos, però vaig decidir arriscar-me i la vam ben encertar. La primera grata sorpresa va ser un pa amb tomàquet de debò: molt ben sucat i amb un oli espès, verdós i amb gust, boníssim. Això ja em va fer molt bona impressió i la resta va ser millor encara.

Carxofes amb encenalls de foie d’ànec, cors de carxofa tallats molt primets i arrebossats, però amb una capa molt fina, i els encenalls pel damunt, que amb l’escalforeta de les carxofes acabades de fer es desfan una mica, i unes patates braves molt bones, que, amb el pa amb tomàquet, ens van fer de primer plat.

De segon, un arròs amb espardenyes i cloïsses, exquisit, ni sec ni caldós, sense entrebancs, cap closca, es podia menjar tot i amb unes racions ben completes.

Vam quedar tan bé que ja no vam poder amb les postres, que també feien molt bona pinta.

Pel que vaig veure a la carta, tenen moltes tapes, però també alguns plats. Tot em cridava l’atenció i la relació qualitat preu, molt bona, que també s’ha de mirar avui en dia.

Hi penso tornar perquè hi ha moltes altres coses que tinc ganes de tastar.

Aquesta troballa es diu Segons mercat, havia estat una peixateria, és en un carrer que no hi passes, hi has d’anar expressament i, per tant, no hi vaig veure cap guiri. A l’entrada hi ha una barra que vol semblar un taulell amb el peix del dia, perquè te’l puguis triar si et ve de gust. La decoració és moderna, però amb uns tocs casolans que el fan un lloc molt agradable. Ah, i per als fumadors, ideal, perquè hi ha zona de fumadors també.

Un dinar fantàstic, amb molt bona companyia i en un lloc molt recomanable.



SEGONS MERCAT
Balboa, 16
Tel. 93 310 78 80
www.segonsmercat.com

Sopar informal

Un local no molt gran, amb pissarres i dibuixos als vidres, estil els bars de tapes antics, però amb gust. Una mica ensorrat, s’han de baixar escales, dues barres, 4 o 5 tauletes altes i tamborets còmodes. No reserven i s’ha de fer cua. Mentre hi vam ser, sempre n’hi va haver, però se’n passa via, la gent no s’hi queda més del compte tampoc.

De seguida vam tenir lloc, a la barra, ens vam mirar la carta i, tot i costar-nos, perquè tot feia molt bona pinta, ens vam decidir.

Unes sepietes, ben petites, servides totes arrenglerades, a la planxa. Unes gambes, no molt grans, també a la planxa. Uns ous estrellats al damunt de patates fregides, amb pernil, no sé si era ibèric, però ho podria ser de bo que estava. De moment, ens va semblar suficient. Acompanyat tot d’un vinet, fresquet, Vionta, un Albariño de les Ries Baixes que passa molt bé.

Se’m fa difícil dir què estava més bo, perquè tot n’estava molt. Quan ens vam acabar això, tot i sentir-nos prou bé, vam demanar un biquini, els havíem vist passar i feien molt bona pinta: un pa molt prim, pernil ibèric, mozzarella i trufa. Vam quedar més que bé, però dubtant si demanar una altra cosa o si passar a les postres.

Google

Amb seny, vam decidir-nos per un pa amb oli, sal i xocolata: tres boles de xocolata, freda, no gelada, de textura cremosa, amb una llesca prima de pa torrat clavada al damunt en una base d’oli d’oliva i sal, i maduixes amb modena i crema de iogurt.

Google

Una altra aposta –el tapaÇ24– del Carles Abellán, deixeble del Ferran Adrià, més senzilla i econòmica que el Comerç 24, que és on ell va començar a anar per lliure, ja fa uns anys, i on segueix triomfant.

Entre el lloc, el sopar i la bona companyia, una vetllada formidable.