Google No tinc fills i ja no en tindré, però una de les coses que, mentre n’hagués pogut tenir, sempre em va preocupar va ser tenir un fill o una filla homosexual.
Em preocupava pensar quin calvari li podia esperar per part de la societat i la inestabilitat afectiva que això li podria ocasionar. Sabia els esforços que hi hauria de dedicar per fer-li entendre que això no el/la feia diferent, però que sí que hauria de ser fort/a per conviure en una societat plena d’etiquetes i de dobles morals.
Avui se celebra el Dia mundial contra l’homofòbia i se celebra avui perquè avui, 17 de maig, fa 19 anys NOMÉS!!!, que es va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Fa esgarrifar que faci tan poc i fa dubtar d’organitzacions com aquesta, on se suposa que hi ha persones cultes i amb formació acadèmica, que hi hagi aquest prejudicis.
Més que posar etiquetes i barreres, tothom, però encara més aquests tipus d’organitzacions, hauríem de parlar d’estimar, de respectar, de l’honestedat, de la lleialtat, dels principis, vers les persones siguin del sexe que siguin i que cadascú en la seva intimitat faci el que més li plagui.
No sóc homosexual, però tinc amics que en són i són persones normals, amb dos ulls, dos braços, dues cames, com jo, i quan es posen al llit em mereixen el mateix respecte que quan m’hi poso jo.
