Primer dia de curs

Google

Quan era nena, per aquestes dates, a casa es vivien els preparatius de la tornada a l’escola, que aleshores era a primers d’octubre.

A les monges dúiem uniforme i s’havia de mirar si m’anava bé el del curs passat o si me n’havien de comprar un de nou, el mateix amb les bruses blanques de popelín que portàvem i amb les sabates –això sí que era inevitable, normalment hi havia canvi de número.

Després venia la compra i folrat de llibres, mirar la cartera si estava en condicions o no –jo sempre en volia una de nova, però no ho justificava prou bé, suposo, i a vegades tornava amb la del curs passat–, la compra de llibretes i preparar l’estoig.

Això de preparar l’estoig m’agradava molt: posar-ho tot a punt, fer punta al llapis i als de colors, perquè la renovació dels colors acostumava a ser per Reis. Com m’agradaven les capses de colors noves, les havia tingudes de 24, però també n’hi havia de 32, crec, i de 40. Però això tocava per Reis, un dels regals solia ser un estoig nou i una capsa de colors Caran d’Ache, tots arrenglerats, per gamma de colors, m’encantaven!

Després venien els propòsits: estudiar des del primer dia, fer els deures, anar a dormir d’hora –sempre m’ha costat anar aviat al llit–, que duraven ben poc, perquè era poc disciplinada, la veritat.


D’alguna manera, de grans, passa una cosa semblant. No ens comprem roba i sabates noves forçosament ni ens preparem l’estoig, però pel que fa a propòsits, no crec que haguem canviat gaire: el gimnàs, l’anglès, “neteges” mentals i sentimentals, anar a dormir més d’hora, però per la meva experiència diria que segueixen durant tan poc com sempre, tant que, per Any nou, hem de tornar-nos-ho a proposar tot de nou.


Aquest matí a RAC1 ha tornat en Basté i tot ha estat sentir-lo i pensar que avui era com si fos el primer dia de curs i que havia de posar-me amb els propòsits. A veure com va aquest cop.