Google
Hiromi Kawakami (Tokio, 1958) estudió Ciencias naturales y fue profesora de Biología hasta que en 1994 apareció su primera novela. Sus libros han recibido los más reputados premios literarios, que la han convertido en una de las escritoras japonesas más leídas. La novela que ahora presentamos, su primer libro traducido al español, recibió el Premio Tanizaki y fue llevada al cine con gran éxito.
Tsukiko tiene 38 años y lleva una vida solitaria. Considera que no está dotada para el amor. Hasta que un día encuentra en una taberna a su viejo maestro de japonés. Entre ambos se establece un pacto tácito para compartir la soledad. Escogen la misma comida, buscan la compañía del otro y les cuesta separarse, aunque a veces intenten escapar el uno del otro: el maestro, en el recuerdo de la mujer que un día lo abandonó; Tsukiko, en un antiguo compañero de clase. Con una prosa sensual y despojada, Kawakami nos cuenta una historia de amor muy especial: el acercamiento sutil de dos amantes, con toda su íntima belleza, ternura y profundidad. Todo un descubrimiento literario.
Una història senzilla, on no passen gaire coses, dues persones que es troben, per casualitat, mengen, beuen, parlen, tampoc massa, passen hores juntes i se separen. Es tornen a trobar, a la mateixa taverna, i tornen a menjar, beure, parlar, encara que poc... No queden mai, només es troben, a vegades sovint, a vegades amb setmanes entre mig.
Tsukiko, 38 anys, que viu sola, amb una vida més aviat grisa, sense al·licients, un dia, per casualitat, es troba amb un professor que havia tingut a l’Institut a qui sempre va dir mestre. El mestre viu sol també es reconeixen i mengen i beuen junts.
Mai passa res, només es troben, mengen i beuen. No queden, no es truquen, no hi ha cap mena de compromís, però, mica en mica es va gestant una història d’amor, de l’amor de la seva vida, que Tsukiko ens relata.
Una història que et fa reviure coses viscudes, que et fa pensar en sensacions conegudes i que mica en mica vas vivint amb ells, com si hi fossis.
Un llibre de petits detalls, grans silencis, deliciós i molt recomanable.
18 comentaris:
Petits detalls i silencis! Quins tresors!
Gràcies per la recomanació.Ara que torno a llegir a totes hores me l'apunto!
No sé si és que tot el que és japonès em sona a Murakami, però l'argument ja quadra. Per tant, em semblaria una bona proposta! Però és un llibre per dones o creus que és per tots els públics?
Sembla un llibre d'aquells que no nomes es llegeix , tames respira.
me l'apunto! sembla una bona recomenació per al retorn, sencillesa, tenresa i silencis.
Fa gràcia... deixar fluir les coses... sense buscar-les és tot un privilegi que costa d'aconseguir. Crec que m'agradarà.
Xexu... si et plau... vaja! quina pregunta! per dones??????? (perdona Rita no me n'he pogut estar)
Pel que dius, té molt bona pinta. Hi ha autors japonesos -exceptuant el Murakamai- que m'agraden molt. Aquest me'l compraré, Gràcies per la recomanació.
crec que m'agradaria. A veure quan torna la calma
Els asiàtics diuen que són així. Molt distants. Mantenen la separació física i emotiva. Demà em miraré els ulls al mirall. No fos cas que...
mira que he regalado libros de Kawakami, pero yo no me he comprado para mi uno suyo...debería regalarmelo a mi mismo :)
petons
aquest no sé si em crida gaire l'atenció, però s'agraeix molt la ressenya!
Hola Rita,
Darrerament he vist alguna peli japonesa. En totes hi ha aixó que tu descrius: petits detalls, grans silencis, en definitiva delicioses
Una abraçada
tot i que només sigui una generalització, no soc massa de literatura ni cinema oriental. em sol decebre més que agradar.
faré un darrer intent :) (o no) perquè el teu post el fa interessant.
Joana,
T'agradarà! :-)
XeXu,
No hi crec en la literatura per a homes i dones. Més aviat en persones prou sensibles per gaudir d'una lectura determinada.
En Robert Saladrigas en va fer una ressenya fantàstica al Culturas de La Vanguardia. A ell li va agradar molt, diria, i és home! ;-)
Striper,
Cert! Es respira i es viu... :-)
rits,
Bentornada! És una història bonica... :-)
Carme,
No t'haig de perdonar de res. Tots hi podeu dir la vostra, només faltaria. Aquest XeXu... hahaha
T'agradarà, n'estic convençuda! :-)
kweilan,
No he llegit res d'en Murakami, tot i que tinc un llibre de contes a la pila... :P
khalina,
No és llarg i passa molt bé...
atikus,
Si estuvieras cerquita, te lo dejaba. jejeje Hoy me lo ha devuelto una amiga... :-)
Mireia,
Gràcies, maca!
horabaixa,
Ja ens ho explicaràs, si t'animes... :-)
Es troben a faltar llibres així oi...
òscar,
Dispensa'm! Se'm va passar el teu comentari...
Si t'agraden les coses senzilles, però plenes de coses que no passen desapercebudes en res, crec que t'agradarà.
Un petó, doble! per l'oblit!
Cesc,
Tot un gustàs de lectura, sí!
Petons, guapu!
paseante,
No t'enfadis amb mi, home! Com pots pensar que no t'he contestat expressament! Amb el carinyo que et tinc! Et vaig passar de llarg, sense a donar-me'n, això és més que evident. Si t'hi fixes, també em vaig deixar l'òscar, tot i que me'n vaig adonar més tard.
Tot i així, això posa de manifest que no cal que et miris al mirall, em sembla... ;-) Jo ho tinc molt clar!
Vinga petonets, aquest cop molts, per reparar el mal... :P
Encara estic enfadat. M'has contestat massa curt :-)
L'acabo de llegir, Rita. És el llibre que hem escollit al club de lectura per aquest més.
Jo el veig com una història lenta però que va cap a un final que s'endevina. Son dos sers solitaris (per caràcter¿?) que es troben i comparteixen aquesta soledat.
D'aquesta història es pot extreure que per estimar no importa les edats d'un i l'altre.
Em va cridar l'atenció que es passen el temps bevent saque!! Una mica alcohòlics si que ho son, els personatges. Pot ser ho fa la soledat, això.
No sé si és un llibre per dones. És més, hi ha llibres per dones? Vull creure que sóc capaç de llegir tota mena de llibres i expressar la meva opinió com a persona, indistintament del meu gènere.
Petons
Publica un comentari a l'entrada