dimarts, 14 de desembre del 2010

Som fràgils

Google


Quan un dia –un dia que tenies previst anar a veure i fotografiar les columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc i al concert de Kool & The Gang al vespre a l’Auditori– et despertes i vas a llevar-te i veus que no pots, que tens un dolor indescriptible que t’impedeix moure’t, que no saps què tens, només la sensació d’estar-te paralitzant, però estàs sola i has de fer alguna cosa, a més tens pipí, has d’anar al lavabo, però segueixes sense poder-te aixecar, tot i haver aconseguit amb molt dolor asseure’t al llit, però posar-te dreta ja no és possible, les cames no tenen força, però ho has de fer, no pots quedar-te allà eternament, finalment amb molt més dolor t’aixeques –encara no saps com t’ho has fet– et cauen les llàgrimes de dolor, però encara més de por perquè no saps què et passa, aconsegueixes caminar fins al bany, i amb dolor asseure’t a la tassa del vàter, però després no saps com aixecar-te fins que assumeixes que només amb molt més dolor ho podràs fer, i apuntalant-te amb les mans a les cuixes ara l’una, ara l’altra, mica en mica fer-les pujar, a l’hora que aconsegueixes aixecar-te, és tan espantós, tan bèstia, tan brutal tan trist que és quan t’adones de com en som de fràgils.

Després, i fent el cor fort per parlar sense plorar, truques al metge, i finalment trucant-lo a ell i deixant-te anar, plorant, bramant, sense parar, espantant-lo fins que pots començar a dir les primeres paraules –em trobo molt malament, no sé què tinc, vine sisplau!

Caminant pis a munt pis a vall –no goses seure i encara menys estirar-te, per si no et veus amb cor de tornar a passar per aquell dolor tan espantós i no pots aixecar-te a obrir el metge–, es fa llarg, però saps que és el teu estat que ho fa tot llarg i mires de tenir paciència, et sents com engabiada, atrapada, en un cos que no et respon i en un pis petit, que tot i ser-ho, mai t’ho havia semblat tant...

Arriba el metge i et diu que és lumbago, que només és això, que no passa res més, que només cal reposar i una medicació forta, tan forta que no la pots prendre més de 5 dies –perquè et foradaries l’estòmac– diu...

Després arriba ell i el pobre s’emporta tot el disgust, tota la por, tot el dolor, totes les llàgrimes del que has passat tota sola i que t’ha espantat tant i tant.

Però aleshores amb el diagnòstic, la medicació i ell que no es mou del teu costat, tot i seguir amb el mateix dolor, amb la incapacitat de moure’t sola, tot és diferent.

Tot això passava diumenge i fins avui no he aconseguit sortir sola del llit, amb força dolor encara, però això vol dir que estic molt millor, afortunadament!


38 comentaris:

òscar ha dit...

Hosti, la sensació és de les que espanta.
Ni se't passi pel cap posar-li plat a taula al Sr. Lumbago aquest. Ni tu ... ni ningú!

sànset i utnoa ha dit...

Rita, m'alegro que estiguis millor. Realment ho has explicat tan bé que em semblava sentir el dolor aquí des de l'altre cantó de la pantalla. Que et cuidin bé, eh? que aquestes coses passen, diuen, perquè t'adonis que hi ha algú a qui li importes tant que ho deixa tot per cuidar-te... ai que bunic! hehe

un petonàs

Utnoa

PS ha dit...

D´això en diuen quedar-se clavat, em sembla.Conec persones que m´ho han explicat així com tu i em fa pànic, perquè sé què és la ciàtica i déu n´hi do com ho passo.
Per sort tens qui et cuida i et mima i a més un metge diligent que et ve a casa. D´aquí uns dies, com nova!Ànims!

Lluïsa ha dit...

Llegin-te, les meves lumbars m'han tornat a fer mal. Jo no em vaig arribar a quedar tan clavada com tu, però de llàgrimes de dolor, també m'en van caure unes quantes.
M'alegro molt de que ja estiguis millor.
Petons.

Joan ha dit...

Caram, ho expliques que fa mal llegir-ho. Apa, tot fora.
Paciència, que ben aviat estaràs ballant.

mar ha dit...

sovint no ens adonem de la nostra fragilitat fins que ens passen aquestes coses...

celebro que ja estiguis millor...
segur que sentir-te acompanyada t'ha ajudat també... i el pis ja no és tan petit ni tot és tan horrorós...

petons guapa!
i a millorar!

(si que fa mal si... llegir-te...)

Filadora ha dit...

M'alegro que ja estiguis millor, cuida't molt i paciència guapa. Tot passa. Això d'ara també.
El pitjor sempre és la por de no saber el què tens. M'alegro que només sigui lumbago, malgrat la medicació tan forta.

Elfreelang ha dit...

Comprenc molt bé la teva sensació d'espant....per sort tot t'anirà millorant mica en mica ja veuràs....fragilitat sí però més que res és la por i l'ensurt de no saber què ens passa ajuntat al dolor....Ànims i a cuidar-se!

Garbí24 ha dit...

Be ara ja ha passat el pitjor, ara cuidat i deixa que et cuidin. La propera vegada que estiguis tanta estona al llit que sigui per altres coses més plaents....
Ànims ja falta poc per estar al 100%

Alyebard ha dit...

Conec el teu dolor i com de malament que es passa. Ànims! i la millor cura és que estiguin per tu ;-)

Pakiba ha dit...

Rita ma fet mal i tot lleginte, espero que et trobis millor i pasi aviat.


Una abrazada i Bon Nadal.

Carme Rosanas ha dit...

Rita, que bé que ho expliques, nena... fa mal de veritat i espanta molt. per sort sembla que les coses ja es van encarrilant i que el pitjor moment ja ha passat. Cuida't molt i deixa't mimar tant com puguis.

I que et milloris ben aviat! Una abraçada sense fer-te mal.

Mr. Aris ha dit...

El lumbago es una de les coses que fa més mal. Només ho he tingut un parell de cops, però es passa fatal. I trigues una setmana en funciona. Ara, si tens un amor que et cuida, sempre es millor. Et desitjo que et pasi quan abans.

El porquet ha dit...

Ui, m'has recordat quan això em va passar a mi... de vacances a Astúries... i ben jovenet! Quin horror! Ho vaig passar tan malament! T'entenc perfectament... encara que ja se sap que "mal de muchos..."

montse ha dit...

Cuida't i un cop millorada, a córrer de nou i fer totes les activitats aplaçades.

salut i ànims!!!

novesflors ha dit...

A mi em va agafar així fort una vegada, tant que vaig haver de recórer a les injeccions! Però passa, ja veuràs.

fra miquel ha dit...

Ai! Que sé molt bé de què parles...
Si un dia t'explico el meu cas encara riuràs ;o)
El cos, de vegades protesta i demana que el cuidem més. Apa! Mira-ho pel costat bo. Podràs descansar i relaxar-te uns dies.
Petons

miquel ha dit...

Uf, quin mal tan terrible. Jo també hi he passat (la meva L5 és un desatre) i he repetit de tant en tant, i toco ferro quan algun gest m'insinua una recaiguda.
Cuida't i deixa't cuidar, no tinguis pressa i espera que tornis a ser tan flexible com sempre.
Ànims!

Núria Martí Constans ha dit...

Ja sé de què va, Rita! Deus haver tingut temps de llegir... Això era el que feia jo! I quanta raó tens quan dius que amb ell tot és diferent!
Una abraçada!

Isabel ha dit...

I tant fragils com som!! que et milloris Rita! ;-)

LEBLANSKY ha dit...

Ànims, que el més dur ja ha passat, ara vas cap a millor. Sembla mentida com de desvalguts ens sentim a la que ens agafa un mal d'aquests...
Salut, Rita :)

Sergi ha dit...

Quin ensurt Rita, i quina mala passada. Tal i com ho expliques, ens transmets tot el teu patiment i angoixa del moment. Però dubto que ens puguem arribar a imaginar com és, tret d'aquells que ho hagin viscut. Espero que passi aviat, i si pot ser, que no torni. Cuida't, sents? I deixa't cuidar.

sànset i utnoa ha dit...

Rita!!!

Sento el dolor -i en tinc la meva experiència- i sembla que el puguem compartir. Ara toca repòs i deixar que estiguin per tu. Me n'alegro que et trobis millor. En dos dies ja ho tindràs enllestit i podràs anar a fer totes les fotos que vulguis!

Mira, el dia que jo em vaig quedar "enganxat" també havia d'anar de concert. Coi d'esquena! què no es podia esperar a demà??? Sempre ens quedarà l'mp3...

*Sànset*

kika ha dit...

quin mal! espero que ara ja estiguis bé del tot, i que et segueixin cuidant tan bé com et mereixes :)

MK ha dit...

La primera vegada em va agafar tornant soleta amb el nens petits en la Transmediterrànea . Ves a una Escola d'esquena si no vols arribar a una hernia discal com una servidora . Es l'unica cosa que m'ho ha sol-lucionat.
Ara quan noto que em carrego massa l'esquena sigui per feina amb l'ordinador o per problemes existèncials -i ho acabes intuïnt- sessió de piscina o mar , estiraments i si fa falta una nit de marxa, que tot s'ajuda , cap i cos.

I ara amb broma , però el que em va dir una vegada l'infermera de de l'esquena: "Això nena et passa per dormir amb el cul a fora"
Ojo a l'hivern res de llencería fina. Pijama de franel-la!:-))
Que et recuperis aviat i que no torni.

vafalungo ha dit...

Aix, a recuperar-se doncs. I a gaudir encara més de la vida quan aquesta t'ofereixi bona salut! Una abraçada.

Deric ha dit...

és terrible aquest dolor i això que expliques del vàter és ben cert, em va passar també, el metge va dir que en aquest país tenim unes tasses de vàter molt mal cuades, que haurien de ser més altres, més tipus trona.
cuida't o millor, que et cuidin, i a curar-se aviat!

romanidemata ha dit...

ja sé el què és...
ajupir-te i quan t'aixeques et quedes paralitzat no pots posar-te dret... has de fer el cor fort, ficar-te al cotxe i conduir fins arribar a casa... posar-te una bossa calenta i no prendre't res per no forada-te l'estomac... i poc a poc deixar que passi...

(el costat burleta; perdona'm, però no he pogut parar aquest pensament, potser cruel, ja saps el coco, la imaginació; -i que vas fer la nit abans? quina disbauxa et vas muntar? -ja ho se que sóc una mica gamberro)

recupera't !

rits ha dit...

Rita!! una abraçada calurosa ben gran!!! desitjo que ja et trobis millor, que tot hagi quedat enrere.

cuida't!!!

Mireia ha dit...

Quina angoixa i quin mal? Suposo que està sol a casa tampoc ajuda.
Deixa que et cuidin, eh? Millora't!

kweilan ha dit...

Fa un mal horrorós. Millora't encara que sé que la recuperació és lenta. Personalment et diré que fent pilates, la cosa pot anar més bé.
Millora't!

nur ha dit...

Rita: m'alegro que estiguis millor :) Realment això del lumbago és més que una molèstia. Em sembla que les temperatures o la humitat dels últims dies hi tenen a veure, perquè conec diverses persones amb lumbàlgies i ciàtiques (és clar que una és una embarassada que està a punt a punt).

Ànims i, sobretot, que et cuidin i et mimin molt! I si et cal res més, ja saps on sóc.

El veí de dalt ha dit...

Aish...Això ho portes des de Berlín! Cuida't

Mart de Garriga ha dit...

Vaja un esglai que m'has donat en llegir-te. Sort que ja estàs bé i ho celebr. També veig que estàs ben cuidada, benhaja.
Besades

Ferran Porta ha dit...

Ai Rita... Rita! És veu que és la setmana de la mala salut, aquesta. Deu n'hi do com ho expliques, com diu algu algú per aquí dalt per poc aconsegueixes que senti el mateix dolor que tu. Pobre, vaja tela.

Avui és divendres. No he entrat abans perquè porto dies en quarentena, gairebé a 39° vaig estar encara ahir. Avui ja millor. Com tu, espero, a aquestes alçades.

Cuida't molt, guapa!

Emily ha dit...

Jo també penso com MK, massa lenceria fina de la Perla. Lo millor un pijama, dona. Que després passa el què passa.
Vols dir que no et passa per fer malabarismes? ja m'entens...

Joana ha dit...

Quin mal! Ja saps escalforeta, repòs i pomadeta...
Vols dir que amb una truita d'aquelles que ensenyaves no et passarien tots els mals :)
petons i millora't

Rita ha dit...

Moltíssimes gràcies a tots pels vostres ànims, estic força més bé, però no del tot encara. És llarguet això... :P
Petons!