divendres, 24 de setembre del 2010

Castell per a la independència

Castellers del Poble Sec (Google)


M’aixeco tard, avui és festa, la Mercè, vaig anar a dormir tard també, i contenta.

Acabo una setmana que havia començat complicada, amb el 21 de setembre pel mig, però ha acabat molt bé amb una persona que m’agrada, i que m’agrada agradar-li, i més amiga d’una amistat recent que em complau molt de tenir.

Esmorzo amb calma, i busco per televisió si hi ha res de la festa major. A Barcelona TV fan castells, des de la plaça Sant Jaume, i em poso a mirar-me’ls i m’hi enganxo, m’emociono, i em passen moltes coses pel cap.

Ja ho sé, segurament divago, influenciada per aquest sentiment que tinc avui tan positiu, però penso que així com en Pep Guardiola posa vídeos als seus jugadors abans de partits decisius, potser seria bo que els polítics es miressin uns quants vídeos de castells.

Potser així s’adonarien que quan hi ha un objectiu la única manera d'aconseguir-lo és anant tots junts, tots a una, amb molt de seny i sense protagonismes. Que tothom hi té un paper important, des del més gran que es queda a baix fent pinya, fins a l’enxaneta que arriba a dalt de tot. Que cada pis que puja és important per al següent, que si només una persona falla tot se’n pot anar en orris, però que si tots, des del seu lloc, ho posen tot, el que es pot aconseguir és gran, molt gran.

I que si és important pujar i arribar al cim, tant o més ho és aguantar i baixar mica en mica, sense caure, baixar pis per pis, amb paciència, fent un darrer esforç, i quan tots, però tots siguin a baix, ja se celebrarà, es cridarà, es plorarà d’alegria, i és aleshores on sortirà la rauxa que també ens caracteritza i que és bona i sana de treure, però sempre amb la feina, la bona feina feta.

I tot això em fa pensar en la independència, que és ara l’objectiu que hauria de ser el més important per a tots, segur que s’ha de fer mica en mica, pis a pis com en els castells, amb una base sòlida, amb una bona pinya, però tots junts, fins arribar al final, com l’enxaneta, però un cop a dalt, un cop assolida, s’ha de saber baixar, pis per pis també, tenir un bon full de ruta, no n’hi ha prou en arribar-hi, després hi haurem de viure i conviure, amb la fortalesa que ens caldrà, perquè rebrem per totes bandes, i haurem de saber-les entomar i tirar endavant i tot això cal fer-ho amb molta seriositat i rigor i seny, molt de seny, fins arribar a ser un país normal, independent, i és aleshores, només aleshores, quan ja haurem baixat tots del castell, que podrem celebrar-ho i deixar-nos portar per la rauxa, amb la satisfacció de la feina feta, la bona feina feta.

26 comentaris:

fra miquel ha dit...

Si Rita. Els polítics s'haurien d'empassar uns quants vídeos d'aquests ;o)
Molt bona la reflexió
Un petó

Anònim ha dit...

Els castells són un reflex d'aquells valors que històricament ha tingut la societat catalana: esforç, treball, solidaritat... Ja podrien uns quants aplicar-se'ls!
La independència es construirà com un castell, pas a pas. I estic convençut que hi arribarem i que no farem pas pinya!

Garbí24 ha dit...

El problema més gran és que l'objectiu dels polítics, no és pas sempre el benestar del poble. Tots miren de salvar la seva cadira i el seu sou.

Rita ha dit...

fra miquel,
Gràcies, maco!
Petons!


Albert B.iR.,
Esperem que així sigui, doncs...
Petons!


garbi24,
Sí, aquesta és la meva por també. Potser d'entrada caldria fer neteja de polítics doncs i això és complicat perquè no sé si en quedaria cap...
Petons!

miquel ha dit...

De moment farem pinya.
Em sap greu perdre'm els castells d'aquestes festes.

viu i llegeix ha dit...

La catalana, és una tradicó que està plena d'actes que només són possibles si tothom va a una: els castells, les sardanes, els bastoners... Sembla que els politics d'ara es deuen haver espanyolitzat ja que s'han oblidat d'aquesta unitat i sembla que vagin més a lluir-se com a toreros solitaris que no pas que formin part d'una colla castellera. És trist, però potser ens ho mereixem!!

kika ha dit...

molt bona reflexió, rita! que passis una bona festa major!

Mireia ha dit...

bona reflexió, els polítics n'ahurien d'aprendre tant...

Ferran Porta ha dit...

Són les dues "vies" per arribar-hi: els qui opinen que l'important és això, arribar-hi, i després ja ens organitzarem (és una opció) i els que creiem que hi hem d'arribar amb el camí del dia després força marcat. En qualsevol cas, tan de bò hi arriben, i aviat.

Bon cap de setmana, guapa.

Alyebard ha dit...

Bona proposta, tots a fer pinya, l'endemà de la independència ja ens barallarem. ( de manera civilitzada com a país civilitzat que som) ;)

Sergi ha dit...

No cal dir que el símil m'agrada, per la part que em toca. Quan has viscut els castells des de dins saps que també hi ha aquests personatges que volen destacar, que es creuen els millors i que prefereixen que el castell no es faci si ells no hi pugen. Això et pot servir com a metàfora de la política del nostre país, però també és un fet real casteller, trist, però passa. I en els dos camps es compleix que per més personatges que vulguin destacar, si no es va tots a una i la gent s'ho creu, el castell no tira amunt, o més aviat, va avall massa ràpid.

Hi ha dues maneres que el castell vagi avall. Si la base no és segura i el castell puja insegur, probablement els castellers mateixos el faran enrere i es desmuntarà. Potser es voldrà estirar una mica més el braç que la màniga, i llavors s'obren dues opcions més. Si la base és sòlida, treballant-ho molt el castell també es podrà desmuntar sense que ningú prengui mal. Però si no ho és i es vol anar massa enllà, la resolució és clara: llenya.

No volem llenya al nostre país. Volem que la base sigui sòlida, i ara no ho és, encara que molts no ho volen veure. La base no són aquests polítics de nyigui nyogui que tenim. La base som tots, i no ho tenim clar. Alguns sí, els de sempre, aquells que volem anar a mort i ens deixarem la pell al castell. Però la majoria, sí, sí, la majoria de la 'colla' creuen que el castell no està al nostre abast, que és massa, o que no tenim per què anar a per ell perquè tenim altres objectius. I per si no fos poc, amb una base que dubta, una pinya que belluga per totes bandes, pocs són els que s'atreveixen a pujar al folre. I no diguem a aixecar el castell, això ho han de fer els que manen, els caps visibles, els que ho han de tirar amunt. Començant pel cap de colla, el que ha de donar l'ordre. Però del cap de colla que tenim se'n riu fins i tot la canalla. A més, cap dels seus castellers no vol pujar. Tenen por. No volen prendre mal, si es fan mal no podran pujar a castells menys ambiciosos. I ja m'explicaràs què es fa amb una soca que dubta, amb un folre escarransit, i ningú que vulgui pujar.

Cal renovació. Un nou cap de colla més valent. Uns nous castellers que s'atreveixin a pujar. Llavors tots a donar pit a mantenir-nos ferms, i sobretot, a la feina, amb concentració, amb seny, lluitant. Perquè tots els castells es lluiten. Però els castells límit requereixen alguna cosa més. Hi hem de ser tots.

Encara falta força per coronar aquest castell. Em sap greu. D'aquí a un parell de setmanes hi ha concurs de castells a Tarragona. Si voleu veure coses maques, no us el perdeu. Seran les úniques construccions que veureu. A veure si algú, com tu dius Rita, els pren com a exemple.

Clint ha dit...

Caram Rita, a veure si vas a dormir tard i contenta més sovint ;) que et surten uns posts inspirats i inspiradors!

Molt bona festa guapa!

Carme Rosanas ha dit...

M'ha agradat molt aquesta comparació. Tens raó, els polítics haurien de mirar més com pugen els castells.

A mi sempre m'emocionen els castells, sempre, per més cops que els vegi. :) Bona festa major, Rita1

Pere ha dit...

Jo ara veig complicat aixecar castells com els que tu voldries.
No crec que hi hagi molta pinya i desconfio dels possibles caps de colla.
Per si de cas m'apuntaré d'enxaneta amb casc i ... paracaigudes.

Bona nit i bona festa Rita.

Elfreelang ha dit...

Has escrit un post excel·lent Rita! tant debò passés el que dius...hem d'aprendre a fer una bona base, com més gent millor !

Candela ha dit...

Espero que hagis passat bon cap de setmana!!! muaks

Pakiba ha dit...

Rita has fet una entrada molt bona,tan de bó fos aixi.
Has tingut bona Mercé?
Una abraçada.

Deric ha dit...

avui a la tele en parlaven: la globalització farà que despuntin les senyes identitàries.
Però per aconseguir-ho he d'anar tots junts i intenten dividir-nos

el paseante ha dit...

Una bona metàfora, sí senyora. Però m'he imaginat el Montilla, el Puigcercós, el Saura... fent un castell i he rigut.

Anònim ha dit...

Sembla mentida.... m'he sentit molt estafat i el cor se'm ha trencat. A l'enllaç hi deia que hi tens una foto i jo he vist fotos de tothom menys la teva. Ara no sabré de qui em podria enamorar. Deien que els cabells s'estiraven cap el cel perseguint el vent que s'allunyava i que el teu vestit s'obria com la cova d'ali babà insinuant plaers millors que el viatge per una muntanya russa

Jesús M. Tibau ha dit...

aquest país hauria d'aprendre molt dels castells

Mireia ha dit...

m'agrada l'analogia que fas.

Cris (V/N) ha dit...

Bona metyàfora i tant que si, fa uns dies vaig veure als castellers d'esplugues, fer pinya, sempre fer pinya :) Un petó ben gordu!!

ps:paseante, m'has fet riure, jajajjaaa

Jordicine ha dit...

Els castells són un signe clar de la nostra catalanitat. Veu-re'ls emociona sempre. Un petó, RITA.

Joana ha dit...

Han anat bé les festes?
Com costa fer pinya!

Rita ha dit...

pere,
Molta pinya haurem de fer...

Van estar bé els castells, però tu estaves millor a l'Empordà. :-)
Petons!


viu i llegeix,
Quanta raó que tens, sembla que tinguin poc esperit català els nostres polítics...
Petons!


kika,
Gràcies!
Petons, maca!


Mireia,
Potser no pensen gaire en el país i així va tot...
Petons!


Ferran,
Tan de bo!
Petons, maco!


Alyebard,
Hehehe dolentot!
Petons!


XeXu,
Poc s'hi pot afegir a aquest comentari tan ben documentat i tan coherent. Esperem que les nostres ganes es compleixin finalment.
Petons!


Clint,
Molts dies vaig a dormir inspirada, però tampoc es pot explicar tot... ;-)
Petons, guapu!


Carme,
Com coincidim, eh...
Petons!


Pere,
Cert, potser és només un desig això meu...
Petons!


Elvira FR,
Gràcies, guapa!
Petons!


Candela,
Va estar molt bé el capde de Festa Major. Gràcies, guapa!
Petons!


Pakiba,
Molt bona Mercè vaig tenir, gràcies!
Petons!


Deric,
Estem massa dividits encara, cert...
Petons, maco!


el paseante,
Aquest terceto, ni d'enxanetes! ;-)
Petons!


Anònim,
Et deixo una tirita per a aquest cor trencat i un "curita sana, curita de rana..."

Només és cosa de temps això, ja arribarà... :-)
Petons!


Jesús M. Tibau,
Cert...
Petons!


Mireia,
Gràcies!
Petons, maca!


Cris(V/N),
Un petó immens, guapa!

El paseante és un trastet! hehehe


jordicine,
Cert, a mi també m'emocionen molt.
Petons!


Joana,
Prou bé. Gràcies, maca!
Petons!