diumenge, 24 de gener del 2010

Una recomanació: HD Riudebitlles




Aquestes vacances de Nadal vaig assistir a la presentació d’un mini-hotelet –només té 3 habitacions–, que obriran al públic, aviat, uns bons i estimats amics, a Sant Pere de Riudebitlles, a l'Alt Penedès.

Fa dos estius, vaig fer un apunt parlant-vos d’un sopar improvisat fantàstic, i bé, ara, aquests amics, els del sopar, han decidit convertir una part de la casa, una casa antiga, documentada des del s. XVII, però que pensen que encara en pot ser més, en un lloc on poder-s’hi allotjar, tot gaudint de l’oferta què ofereix el territori així com de l’hospitalitat d’aquesta parella, que el que més els agrada és rebre gent a casa.




La Pilar Esteve és una bona amiga des de fa més de 30 anys, d’aquelles que es compten amb els dits d’una mà, una persona que m’estimo molt. Culta, amb una bona i extensa formació, molt ben preparada que en deien abans, extremadament discreta, generosa, que m’ha ensenyat molt tant professionalment com personalment, i que sempre que m’ha calgut hi ha estat, ajudant-me en els moments difícils i compartint-ne els bons.

El David Ribas, que pel sol fet d’estimar-se la Pilar i fer-la feliç ja tindria tot el meu afecte, però que també el té per ell mateix, és una persona generosa, amiga dels seus amics –en té molts i de tot tipus de cultures, i sobretot pintors i pintores–, hospitalària, que valora les persones per com són, que gaudeix de la pintura, la seva professió –no faré de crítica d’art perquè no en sé, però sí diré que m’agrada molt la seva obra, el que fa–, però també de la lectura, de la cuina, dels bons vins, de la música. De fet un bon adjectiu per al David seria que és multidisciplinar, a més d’agradar-li la gent i la vida, viure-la i xuclar vida de tot i de tothom.

I bé, amb totes aquestes qualitats que reuneixen entre tots dos, s’han proposat que HD Riudebitlles sigui no només un hotel, sinó un lloc de trobada, de conversa, d’activitats culturals, d’exposicions d’artistes, a més de facilitar visites a vinyes i caves, algunes potser no molt conegudes i més petites, però potser tractades amb més cura pels mateixos propietaris que són els seus amics, de conèixer l’elaboració de paper artesanal, com es feia antigament, perquè a tocar hi tenen un molí paperer, que ja no funciona a nivell industrial, però sí sentimental, i un amic –segurament “tocat”, el pare de la Pilar diu que allà estan “tocats pel paper”– hi fa paper per plaer, de conèixer de prop el taller d’un pintor, el del David, en definitiva de conèixer algunes particularitats de la zona.




A més de les 3 habitacions, àmplies, còmodes, cadascuna amb el seu bany, i amb un bon llum per llegir al llit –una de les coses que diuen que a vegades han trobat a faltar en alguns hotels–, hi ha una biblioteca. Una biblioteca que s’anirà fent mica en mica, a la qual els amics col·laborem amb llibres nostres –no en compris cap em van dir, llibres teus que pensis que no tornaràs a llegir, però que t’hagin agradat–, diuen que potser hi ha qui comença un llibre i com que li agrada després se’l comprarà o també se’l poden emportar i deixar-ne un altre. Un costum que aquí no tenim gaire, però que en altres països és habitual. La meva aportació de moment ha estat de biografies de dues artistes: Frida Kahlo i Tamara de Lempicka, d’una fotògrafa, Tina Modotti i de la Victoria Ocampo, una important promotora cultural argentina (1890-1979).


Martí Ribas



Com que no tenen la pretensió de fer-se rics amb això sinó de treure’n un mínim rendiment només, perquè la idea és més de rebre gent i compartir, no tenen pensat donar ni dinars ni sopars –tot i que coneixent-los tinc la sensació que algun n’acabaran fent amb algun client–, només esmorzar i l’esmorzar es farà a la cuina, la cuina original de la casa, que hi té la llar de foc, que amb les obres només han fet pujar una mica, perquè era al terra, on realment s’hi cuinava antigament, hi han posat una taula llarga, amb un banc antic al cantó de la paret, amb uns llums que són unes bombetes, moderns, i amb un quadre –que és un tríptic– d’una pintora amiga, la Conxita Boncompte, que pinta receptes de cuina i en aquest cas la recepta és de pomes al forn, en versió italiana, on hi posen fruits secs, em sembla recordar.




Els artistes amics han col·laborat amb obres: pintures, escultures, muntatges que fan una decoració molt especial al lloc. A la biblioteca hi ha una instal·lació, Contenidors de somnis, feta amb un caixó i uns pots de cuina, amb llum, d’un altre artista amic, el Jaume Amigó, del que hi ha més obra també repartida per la casa. No és un hotel de luxe, sinó més aviat senzill, però sí molt agradable i confortable.


Martí Ribas



En definitiva, un lloc i unes persones que us recomano molt.

26 comentaris:

novesflors ha dit...

Sembla un lloc agradable. Ho tindrem en compte.

Ferran Porta ha dit...

Rita, entre la fantàstica descripció que en fas, i les fotos que acompanyen el post, de debò que fan venir ganes de passar-hi un cap de setmana, eh? M'hauré de buscar una excusa per baixar a l'Alt Penedès... o potser que l'excusa sigui gaudir-ne, simplement.

Enhorabona als teus amics per posar el seu projecte en marxa.

Striper ha dit...

Precn nota d'aquest loc , crec quees perfecte per desconectar i entra en una mica de pau.

Francesca ha dit...

Hola Rita, no fa res vaig dir en un post que una de les coses que més m'emociona és sentir algú parlar bé dels seus amics. Sens dubte que m'apuntaré aquest hotel com a suggeriment per d'altres i alternativa pròpia! Ha estat un plaer llegir a algú que, com jo, coneix el valor de l'amistat!!!!
Bon diumenge!

Francesca ha dit...

Hola Rita, no fa res vaig dir en un post que una de les coses que més m'emociona és sentir algú parlar bé dels seus amics. Sens dubte que m'apuntaré aquest hotel com a suggeriment per d'altres i alternativa pròpia! Ha estat un plaer llegir a algú que, com jo, coneix el valor de l'amistat!!!!
Bon diumenge!

Cristina ha dit...

Quina maravella! Amb aquesta opinió tan favorable crec que no m´ho pensaré dues vegades si tinc la oportunitat d´allotjar-me. És molt maco tenir amistats amb les que compartir la nostra vida.
Feliç diumenge!

Emily ha dit...

M'agrada el post, m'agrada el lloc i les peces d'art. Els desitjo tota la sort del món, ho pots ben creure. Qualsevol bona iniciativa és benvinguda. Un petó!

El veí de dalt ha dit...

Vaja, pinta de fàbula. Si l'entorn és agradable, els anirà bé.

Sergi ha dit...

Caram, és que venent-los així qui si podria resistir. Estar allà és estar envoltat d'art, segur que l'atmosfera és molt especial. Segur que els anirà bé, des dels primers clients que tinguin (clients de veritat,d'aquells que no has vist mai), segur que funcionarà el boca-orella i les recomanacions.

Elfreelang ha dit...

Tindrem en compte aquesta recomanació! Frida Kalo i Tamara de Lempicka celebro que t'agradin! a mi també! A veure si hi puc anar....

Anònim ha dit...

Per les fotografies de ben segur que és un lloc molt tranquil i acollidor. A tenir-ho en compte en cas de tenir uns estalvis i voler passar un cap de setmana tranquil.

Deric ha dit...

Quina pinta més bona!

rits ha dit...

apuntat queda!!! amb el teu escrit, s'asaboreix un allotjament d'allò més agradable i amistós!

fada ha dit...

Uauuu! I a sobre ho tinc gairebé al costat de casa! De fet, no cal fer gaires quilòmetres per desconnectar, el que compta és que l'atmosfera sigui ideal i no hi ha dubte que aquest lloc és especial. Gràcies i sort i enhorabona als teus amics en aquesta iniciativa.

kweilan ha dit...

Sembla un lloc ideal per un cap de setmana. Me l'apunto!

Viatger ha dit...

Fa molt bona pinta, però els que som timids de mena, un lloc tant petit no fa una mica de basarda, molta familiaritat a vegades incomoda ..

el paseante ha dit...

Sembla un somni fet realitat. Un espai diferent, preciós. I és bonic que els dediquis un post. Potser un dia hi aniré. Un dia que sigui especial per a mi. Els diré que hi vaig de part teva. De part de la seva bona amiga.

fanal blau ha dit...

Ben suggerent i acollidor!
Jo també me l'apunto!

bon començament de setmana, Rita!

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
fra miquel ha dit...

Tres habitacions?
Mmmmmm...
...No hi cabrem tots, Rita!

Els veïns de BlogVille vull dir :o)

Petons

fra miquel ha dit...

Tres habitacions?
Mmmmmm...
...No hi cabrem tots, Rita!

Els veïns de BlogVille vull dir :o)

Petons

MK ha dit...

M'encanta!.
Acceptaríen pagament en espècies, vull dir un parell de nits per un quadre ben gran i maco a triar?.

vols dir que no hi ens encabiríem , frare?

atikus ha dit...

Pues si que tiene una pinta estupenda el Hotel...y es verdad que una buen luz para leer es fundamental, yo siempre leo algo antes de dormirme, y la luz es fundamental, sobretodo para los que como yo tenemos "la vista cansada" ;)

petons

fra miquel ha dit...

MK, potser si. Ai! A mi amb qui em posariau? ;o)

estrip ha dit...

doncs jo també me l'apunto que sembla un lloc acollidor. Donen ganes de descobrir-lo i de descobrir aquesta parella que descrius tant hospitalària.

nimue ha dit...

ooooh!!! quina meravella de lloc! espere que algun dia podré gaudir d'una bona estada en aquest hotel!