dimarts, 11 d’agost del 2009

Una experiència positiva




Durant uns dies, pocs, he tingut una jove de 17 anys a casa. Una bona i estimada amiga del nord d’Europa em va dir que la seva filla venia a passar uns dies a Alacant, amb uns amics alemanys, i que havia pensat que, de tornada, podia aprofitar per passar per Barcelona i conèixer la ciutat.

La proposta que em feia la mare em va inquietar d’entrada, perquè, tot i que m’agrada que vingui gent a casa i ensenyar la ciutat, sempre s’havia donat amb persones de la meva edat o similar, però no sabia molt bé què tal podia anar amb una adolescent. Tot i així, i per l’afecte que tinc a aquella família, fantàstica i generosa, vaig dir que sí de seguida, que encantada, i vaig pensar que era una nova experiència que podia ser interessant i que faria pel que em trobés.

La veritat és que ha estat una experiència del tot positiva, gratificant i enriquidora. Val a dir que jo ja la coneixia la Martha, però la meva relació sempre ha estat molt intensa amb la mare mentre que el pare i ella havien quedat més secundaris. A més, com que ells en són conscients, sempre que jo he anat a veure’ls, expressament ens deixaven soles perquè poguéssim fer la nostra i sobretot parlar. Som terribles explicant-nos les nostres coses, sempre tenim temes per posar-nos al dia. Per aquesta raó, tot i conèixer-nos, no havíem parlat mai gaire, tret del que es parla convivint en la mateixa casa.

A més, l’estiu del 2005 vestia de negre, li agradava Metallica, les botes Dr. Martens i es comunicava poc amb la família; l’hivern del 2008, havia canviat, ja feia servir altres colors en la roba, tenia més cura del seu aspecte exterior i semblava que acceptava més els grans, i ara no sabia què podia tocar, la veritat, conscient que l’adolescència ja les té aquestes coses.

Doncs bé, l’estiu del 2009 puc dir que és una nena –la nena en qüestió fa 1,78 d’alçada– educada, moderna, madura, amb el cap molt ben moblat, que en algunes coses encara no sap prou el que vol, però té molt clar el que no vol, que li agrada vestir bé, que valora la feina feta pels seus, sobretot per la seva mare –una gran dona– i li reconeix els esforços per trampejar les coses fins a arribar a aquest punt de complicitat que té ara amb ella, interessada per les coses, informada, culta...

Un detall, que em va sorprendre positivament: en un local de Barcelona, una nit, va aparèixer l’Eduardo Mendoza. Li vaig explicar qui era, pensant que tot i no conèixer-lo, li podia fer gràcia pel fet de ser un escriptor conegut, i em va contestar tota contenta que li feia il·lusió haver-lo vist, que sí que sabia qui era, tot i no haver-li llegit mai res.

Vam parlar molt i de tot: de política, de la vida, de les relacions de parella en general, de les seves, de la família, de llibres, de cine, de viatges –ha viatjat força per l’edat que té– i vam visitar tot el que vam poder de Barcelona, ja sabeu el que jo tinc costum d’ensenyar. Va fer moltes fotografies, va fer compres i es va emportar pernil de jabugo, formatge manxego i fuets, que allà no en tenen i els agrada molt tot això.


De tornada, la seva mare m’ha escrit i entre d’altres coses m’ha dit que la Martha estava molt contenta, que li havia agradat molt Barcelona, i sorpresa d’haver pogut parlar de tot amb mi, malgrat la diferència d’edat. Jo li he contestat, també entre d’altres coses, que la felicitava per la bona feina feta amb ella.

17 comentaris:

BACCD ha dit...

M'alegra saber que hagi estat una experiència enriquidora per a les dues!

Jo també m'enduc sempre pernil de Jabugo i fuet com a mínim sempre que baixo, perquè no saps com es troben a faltar aquestes coses per altres contrades! XD

Un petonàs!

Deric ha dit...

què bé! Dóna gust que passin coses com aquesta i que les expliquis perquè es vegi que no tota la joventut és com la que surt a "Callejeros"

Ferran Porta ha dit...

Doncs sí, em sumo a les felicitacions per haver re/conegut i re/descobert aquesta noia; ha estat una molt bona expeirència, com ens expliques, i d'això me n'alegro!

khalina ha dit...

Segur que passaria una estància molt agradable amb tu.

Quan vas a Varsòvia?

ddriver ha dit...

recoi la nena i jo a tope de feina grrr

Sergi ha dit...

En aquests casos, la bona voluntat i la predisposició hi fan molt. La diferència d'edat es torna poc important si les dues heu intentat estar bé i passar aquests dies el millor possible. I quan t'hi poses així, generalment no surt malament. Ja tens una altra experiència positiva que apuntar-te. A mi em faria il·lusió que el fill d'un bon amic volgués que li fes de guia per la ciutat. De moment els únics que viuen tenen dos anys com a molt. Hauré d'esperar una mica.

Mon ha dit...

dona gust ser amfitrió/na de persones així. perquè ajuden també a enriquir-nos
salutacions

Carme Rosanas ha dit...

A mi m'agrad a relacionar-me amb persones de diferents edats, tot i que he de reconèixer que l'adolescència a vegades pot produir moments inesperata. M'alegro que hagi anat tant bé.

Jesús M. Tibau ha dit...

és impressionant veure com en aquesta edat canvien en pocs mesos de diferència.
Un procés sovint dolorós.

Joana ha dit...

M'alegro molt del que expliques....Sovint les mares que tenim filles adolescents i més crescudetes es fa difícil portar-se tan bé...és allò del canvi generacional però quan no hi ha enllaços familiars funciona milllor.
Estava rumiant per aquest hivern buscar un/una estudiant anglès/a per fer conversa ...a canvi enenyar-li català i un soparet a la setmana.
Què et sembla? :)

el paseante ha dit...

M'alegra que hagi anat bé aquesta relació internacional i intergeneracional. L'estiu del 2010 t'enviaré el Veí de Dalt. Tot i que ja té una edat, encara viu a l'edat del pavo. Li agrada Metallica i es comunica poc amb la família. Però en un any potser moblarà una mica el cap. Me l'acceptaràs o què?

Francesca ha dit...

I jo que crec que la majoria del jovent és com aquesta noia!
Com en totes les edats hi ha de tot, però com que els que passen de tot tenen "visibilitat" televisiva i aquests no, tendim a pensar que només existeix el que es pot retransmetre... a mi m'agrada el jovent d'avui en dia, molt més preparat que mai i valent, malgrat passar potser per un dels períodes més difícils pel que fa a creixement personal.
Enhorabona per l'experiència!

Ma-Poc ha dit...

Doncs pel que expliques sembla evident que a casa seva han fet una bona feina. La diferència d'edat sovint no s'aprecia quan es comuniquen dues persones adultes i intel·ligents!

Toy folloso ha dit...

Sort que ja havia marxat aquell perdiguer del Gatot!.

helena ha dit...

Que guay!!! a mi m'ecanten les visites de fora i anar de visita a veure la gent. I jo també sòc de les que fa "contranbandu" de fuets, anxoves, formatge...

Mireia ha dit...

És ben curiosa la connexió que tenim amb gent que té molta menys edat que nosaltres, sobretot si no són fills nostres.

coneixia E Mendoza? que curiós, n?

Rita ha dit...

Duschgel,
Hehehe això del pernil veig que és internacional...

Deric,
Una joveneta francament maca, sí!

Ferran,
Gràcies!

khalina,
No, no hi anava jo. Era la nena que s'enduia els embolits... :-)

ddriver,
Ahhhhh...... ;-)

XeXu,
Ja t'hi trobaràs, no pateixis! Que jo sóc velleta! ;-)

Mon,
Ja ho pots ben dir. Tota una experiència per a mi també!
Petons, maco!

Carme,
Gràcies!

Jesús M. Tibau,
Efectivament, els canvis sovintegen. Per sort, aquesta noia té una mare excepcional i n'ha obtingut bons resultats.

Joana,
Em sembla una idea fantàstica! Ja ens explicaràs què tal si et decideixes... :-)

paseante,
Hahaha mira que n'arribes a ser de dolentot!

FrancescaBcn,
Gràcies! No en tinc gaire tractes amb adolescents i potser per això m'ha sobtat més.

Ma-Poc,
Cert, sobretot la seva mare, ha fet molt bona feina. És una gran dona!

Toy folloso,
Hahahahaha

Lula,
:-)

helena,
Ui, es tornen bojos amb aquestes coses... hahahaha

Mireia,
A mi també em va sobtar que el conegués el Mendoza...