diumenge, 7 de juny del 2009

Endreçant correus

Google



Aquest cap de setmana volia fer unes coses de casa a fons, encara no m’hi he posat i no sé si ja ho deixaré per a un altre dia, però en canvi he fet neteja i endreça de correus.

Tinc per costum anar-los deixant a la safata d’entrada, sempre amb la idea que haig d’endreçar-los, però sense fer-ho, i avui quan he vist que ja n’eren 500, m’he decidit a posar-m’hi.

Quan tens tants correus i des de fa temps, és inevitable, en alguns casos, rellegir-los i pensar en cada persona que te’ls ha enviat i en el moment en què passava i és ben curiós, sobretot, quan es fa amb la distància que proporciona el temps.

Per exemple, fa uns mesos, vaig conèixer una persona al xat, agradable, educada, culta, em va demanar el correu, l’hi vaig donar i tot seguit, després d’haver-nos acomiadat vaig rebre un correu seu on deia:

De vegades, poques, tens la impressió que s'han posat en marxa aquelles "afinitats selectives" que deia en Goethe. I això m'ha passat avui.

N'estic content i te'n dono les gràcies.

P.

Li vaig contestar que jo també li’n donava les gràcies, perquè també m’hi havia trobat molt bé parlant amb ell.

Mai més n’he sabut res.


Una altra persona, que en temps hem coincidit dues vegades, també al xat, i durant les quals ens hem escrit. La primera, de cop i volta va desaparèixer. La segona, al cap de força temps, ens vam retrobar al xat i vam tornar-hi. Després de creuar-nos uns quants correus més, sense haver parlat mai, ni per telèfon, ni haver-nos vist mai tampoc, ha tornat a desaparèixer.

Sóc d’una manera que quan algú deixa de posar-se en contacte amb mi –parlo de persones conegudes al xat, amb els amics és diferent– mai faig res, no m’agrada molestar, i penso que igual que ho han fet lliurement, si ho han deixat de fer també és lliurement i per tant jo no sóc ningú per pertorbar la vida de ningú. Evidentment, no hi ha cap obligació de res, ni ho pretenc, però és curiosa la facilitat que tenen algunes persones per aparèixer i desaparèixer.


Un altre exemple, que també m’ha passat, és retrobar correus amb una persona amb qui s’havia creat un feeling molt especial i veure que en cosa d’un grapat de mesos només ha quedat fredor, més i tot, pràcticament indiferència... I em demano, com és possible que puguem sentir i deixar de sentir d’aquesta manera?


També n’he trobat que m’han fet somriure i recordar moments molt especials i de gent amb qui hi ha molt bona sintonia, molt bona amistat i amb feeling també, però aquests, ja em dispensareu, però me’ls quedo per mi...



Avís: Ahir, potinejant la meva llista d’enllaços, me la vaig carregar. L’he refeta, però tinc por d’haver-me deixat algun bloc. Comproveu si hi sou, i si no, feu-m’ho saber, però, sobretot, no penseu que us he eliminat, ha estat un accident. Ja us vaig dir com en sóc de desastre per a aquestes coses...


27 comentaris:

Striper ha dit...

A vegades tot son coses que surgueixen en unes circustancies i des`pres es refreda.

Joana ha dit...

Estem de neteja. Jo també. papers i correus. Realitats i virtualitats.
És complicat entendre el món d'una persona amb una, dues o tres converses. En la vida real crec que mai arribes a conèixer del tot a la persona que tens al costat. Llavors és més diícil conèixer la de l'altre costat.
Ens creuem els comentaris...ara mateix.
Que acabis depassar un bon diumenge Rita. Me'n vaig a votar :)

Carme Rosanas ha dit...

La virtualitat ja té aquestes coses. I té raó la Joana, és difícil entendre bé una persona en poques converses.

Francesca ha dit...

Jo crec que aquestes coses passen també a la vida "presencial", la meva àvia deia que "l'amistat és un brou de cocció lenta" i quan s'intenta fer més ràpid, no té substància... i acaba per no tenir gust de res! Devant d'això, mira, paciència! Bon final de diumenge!

kweilan ha dit...

Al món virtual hi ha gent que apareix i desapareix fàcilment sobretot si s'hi ha parlat poc perquè com ja han dit amb dos o tres converses no pots conèixer ningú. Una abraçada! I de moment he comprovat que no he desaparegut de la teua llista de blocs.

Ferran Porta ha dit...

L'In varietate ha sobreviscut, visca! :-))

En realitat, trobar persones per internet és tan fàcil i ràpid... com destrobar-les. Així com una relació forjada a base de moltes converses de cafè, cuinada en estones compartides de mil i una maneres, si s'acaba ho fa a poc a poc, una altra nascuda pim-pam en un xat... si s'acaba ho fa també alehop, gairebé sense avisar. Voilà!

Bona setmana, Rita i tots!

gatot ha dit...

em fas somriure, Rita... :)
ai... l'endreça, les coneixences i les amistats!
pensem que tothom pensa i actua com nosaltres i la veritat és que tot i semblar-nos tots una mica, tots som diferents i tothom té les seves raons, prioritats i justificacions...

i tendències...

el que probablement és força cert, que la confiança i la desconfiança actuen més ràpidament per internet (sigui xat, mail, comentaris, fòrums...) i sense els "prejudicis" o l'acompanyament sensorial que dona el llenguatge gestual, les expressions del rostre, la forma de mirar, la olor de l'altre persona en físic...

tots triem i destriem, per sort.

I exercim la llibertat de triar qui i com estimem... el quan, ja són figues d'un altre paner!
:)

petons i llepades internàutiques!

Rita ha dit...

Striper,
Em decanto molt per això que dius...


Joana,
Hem coincidit, sí! Telepatia? ;-)


Carme,
Cert, així és, per això jo no dono massa detalls, ni el correu, d'entrada. Sempre ho deixo a l'atzar de tornar-nos a trobar. Perquè ja sé de què va. Aquests dos casos, però, els he posat per exagerats...


Francesca,
Tens raó, les amistats es couen mica en mica. Jo també ho dic sempre i així ha estat sempre, tant en el món real com en el virtual, on també he fet algunes molt bones amistats.

Cap problema, són persones que tampoc han deixat petjada, malgrat pintar bé d'entrada, això sí.


kweilan,
Totalment cert, sí.
M'alegra que t'hagis trobat! :-)

Ferran,
Hehehehe guai!
Coincidim, certament. De fet, m'ha fet gràcia per ser dos casos destacables, res més.
Bona setmana!

Rita ha dit...

Gatot,
Amic meu, ens hem creuat!

Ja m'agrada fer-te riure... ;-)

Tens raó i per això, quan alguna persona d'aquest àmbit deixa de donar senyals de vida, mai la busco ni pregunto res. És ben lliure de fer el que més li plagui.

Aquestes dues persones en concret, les més exagerades potser, perquè normalment, ja ho saps, jo hi faig amistats al xat, m'ha fet gràcia retrobar-les els correus i explicar-ho. Res més.
Petons, de debò!

Sergi ha dit...

No et puc dir massa res d'aquest tema ja que fa mooooolt temps que no tinc aquesta mena de relacions. Fa anys, quan entrava en algun xat, no recordo haver arribat a la fase d'enviar-me mails amb ningú, però sí que parlava regularment amb alguna gent. I les relacions s'acaben i no saps ben bé per què, però els casos que expliques m'estranyen, molt sobtat, no?

Carquinyol ha dit...

Bé, jo per la meva experiència en xats això és el que hi passa sovint. Tot i que... a vegades la gent si que s'hi queda... i a vegades per sempre !! :)

Per cert, jo també m'hauria de posar a esborrar correus, tinc els mails molt malament endreçats darrerament.

atikus ha dit...

Si yo también necesito reordenar mis correos y documentos y cuando eso ocurre luego no sé dónde he dejado las cosas jaja!!

petons

Salva Piqueras ha dit...

500 correus!!!! Ufff, jo quan tinc 200 ja em poso nerviós... I sí, això del món virtual té aquestes coses, apareixes i desapareixes de la vida de la gent quan volen... ara, que té l'avantatge que tu pots fer el mateix.
No sé, però, si tots pelgats anem en bona direcció...

Jordicine ha dit...

Jo faig tot el contrari que tu, RITA. Els correus acumulats em molestes i ho borro quasi tot a l'instant... a voltes massa ràpid i després no trobo el e-mail quan haig de tornar a parlar d'alguna cosa. La meva satafa d'entrada està buïda cada dia. Ja ja ja. Un petó.

Josep-Empordà ha dit...

L'Outook és una gran ajuda per tenir endreçats els contactes i els correus en carpetes.Sort en tinc.

Ma-Poc ha dit...

Endreçar el correu és una bona oportunitat per rellegir-lo! D´wu n'hi do amb això dels 500 correus a la safata d'entrada ;)!

Ferran Porta ha dit...

Jo sóc de la corda d'en Jordicine. M'estresso amb una vintena de mails a l'inbox!, així que hi poso etiquetes ben de pressa, i arxivo o esborro segons el cas.

500 mails? Quina angoixa!!

khalina ha dit...

En el món del xat vaig conéixer gent molt agradable. Ara ja no tinc temps de conectar-me. Sembla mentida en alguns casos com pots conectar virtualment... També hi va haver gent que no saps per què van desapareixer.
Hi ha un blocaire de per aquí que també vaig conéixer ja fa més de quatre anys al xat.

Emily ha dit...

T'ho creuràs que no guardo els mails? M'agrada massa la neteja!

el paseante ha dit...

Bufff. Pensava que m'havies eliminat del links. Encara hi sóc. Trobo que en tens massa. En podries treure algun, com ara el del Veí que no aporta res.

Jo també he fet neteja d'emails aquests dies que pensava que m'hauria de canviar d'ordinador. He trobat correus de gent amb qui he perdut el contacte, però que sé que encara formen part de la meva vida. Si algun dia vull saber alguna cosa de la seva vida, els escriuré. I si volen em contestaran. La vida tampoc és tan complicada.

En qualsevol cas, entenc el què dius. També m'ha passat. I fa venir melangia i estranyesa.

rits ha dit...

a mi m'agrada endreçar-los deseguida en carpetetes, de manera que a la safata només tingui els pendents de llegir o respondre. a vegades se n'acumulen, i llavors és quan els perdo, s'esborren o oblido de contestar.

això si, en guardo molts i quan els rellegeixes molt temps després, pots sentir nostàlgia, somriure i tot,...

Josep Lluís ha dit...

No vull dir-vos els que tinc a la meva safata d'entrada. A les comptes d'avui, n'hi caben tants...tants...

I respecte als personatges tipus "Guadiana". Així són, amb la mateixa facilitat que apareixen, desapareixen.

Siau

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Apareixer i desapareixer. Es tot tan fàcil a vegades...

Però nomès ho sembla.

Una abraçada

ddriver ha dit...

jo tinc una veina molt gran i molt sabia,que em diu que no busco al lloc adecuat,ja te l deixare uns dies la veina

Mon ha dit...

Ui jo soc el rei del caos (encara que no soc monarquic) però tinc un caos exquisit i lleugerament ordenat. Diuen que aquest aparell es diu ordinador ? doncs molts cops no saps on has ficat un arxiu, un document, una carpeta..una amistat.... llavors ens entra el panic i.... mil petons

gatot ha dit...

no hauras comenssat vacances sense avisar? o has tornat a fer de guia aquesta setmana?
:)

dissabte caloros, a la feina, amb ipod i sense accents, pero amb somriures....

m'he mirat la safata d'entrada meva: 3487 correus!

petons milenaris!

Rita ha dit...

XeXu,
No ho sé, cada persona és un món... :-)


Carquinyol,
Ho dius per tu? Plica! ;-)

Doncs ja estàs trigant! hehehehe


atikus,
Te va mejor el desorden organizado? jejeje


Salva Piqueras,
Tens raó, nosaltres també ho podem fer... ;-)


jordicine,
Totes les masses piquen, oi? ;-)
Petons!


Josep-Empordà,
Cert, però ho has de fer, si no... malament!


Ma-Poc,
És el que vaig fer jo, rellegir-ne alguns, era com si fossin nous! :-)


Ferran,
Hauré de mirar de fer com tu doncs...


khalina,
Sí, jo també he conegut gent maca i he fet algunes bones amistats fins i tot.

De fet un blocaire, amic estimadíssim, el vaig conèixer al xat i una cosa va portar l'altra i ja veus, blocaire jo també! hahahaha


Emily,
Ui, jo en guardo molts doncs... :p


paseante,
(Com m'agrada que tornis a ser paseante...)

Mira que ets dolent eh! hahahaha

Sorprèn que la gent canviï tan fàcilment, sí...
Petons!


rits,
Més o menys com tu, però em falta temps... :-)


Josep Lluís,
No ens ho diguis, no... (Quina por!) hahaha


horabaixa,
Bé, hi ha gent que tampoc es important i, si no tornen, no passa res tampoc...


ddriver,
Hehehehe mira que ets bitxo!


Mon,
Les amistats també? ;-)
Petons!


Gatot,
No, no, res de vacances, encara... Moltes coses i molta feina, però tot bé eh!

De guia en torno a fer la setmana que ve... ;-)

Apa, quin espant de correus! hahahaha
Petons dels que vulguis!