diumenge, 12 de setembre del 2010

Relats conjunts: Moai


Moai de l'Illa de Pasqua



Quan vam arribar a l’Illa ens van sorprendre aquelles immenses escultures que hi havia repartides per tot arreu. N’havíem sentit parlar, però res a veure amb la realitat que estàvem observant.

La gent era molt hospitalària i de seguida ens van acollir amb tota generositat. Una de les preguntes que més els fèiem era que ens expliquessin coses les escultures, pel misteri que sempre hi ha hagut al voltant d’elles, per com havien estat fetes, i aixecades, tenint en compte que eren d’una sola peça. I les dels barrets, aquestes encara més complicades, atès que els barrets es deia que havien estat posats amb posterioritat, en finalitzar-se l’escultura.

La resposta sempre era la mateixa, que no ho sabien, que no hi havia ningú que hagués traspassat la informació i que ells no ho sabien, que els que ho havien fet s'ho havien endut a les tombes.

Una nit, però, ens vam quedar soles les dones del grup amb un parell de dones de l’Illa. Vam beure força, elles també, i van començar les confidències femenines. Com la majoria de vegades, al voltant dels homes.

Vam parlar d’amor, de sexe, de sentiments, d’erotisme, de desig, de sensualitat i de les diverses menes de relacions sentimentals nostres. Elles també es van decidir a parlar-ne, tot i que d’entrada semblaven molt més reservades.

Van explicar-nos que elles donaven molta importància al sexe, més que als sentiments, i que quan trobaven un home que era bo sexualment parlant el cuidaven, el mimaven, li ho donaven tot i el tractaven com a un rei, perquè les satisfeia i era el que més valoraven: la satisfacció sexual. També valoraven els que les feien mares, però aquests no eren tan importants com els primers. Tot i que aquests duraven més, els deixaven viure fins que es morien de mort natural.

Ens va sorprendre aquesta explicació i vam demanar-les si és que els mataven als primers. Es van mirar entre elles, i ens van dir que era molt delicat el que ens dirien i que fins i tot no ens ho creuríem. Van començar a parlar-nos d’un beuratge, un beuratge màgic que només unes poques dones sabien fer, que la recepta anava passant de mares a filles, que el feien amb la barreja d'unes herbes d’allà i d'altres ingredients autòctons i que quan un home d’aquests deixava de funcionar o de ser-les útils sexualment, després del quorum d’una mena de consell de dones, el portaven a un lloc solitari i li donaven aquest beuratge. –I què passava amb ells després? Vam preguntar entre sorpreses i espantades, –l’endemà hi ha un nou Moai a l’Illa.



Una nova proposta de Relats conjunts.

35 comentaris:

kweilan ha dit...

Molt bo, Rita. Una explicació una mica tenebrosa pel gran misteri de l'illa. M'ha agradat molt!

Carme Rosanas ha dit...

Genial, la història, Rita!
M'ha agradat molt!

Unes dones una mica dures, eh? Sembla que no donaven gaires oportunitats... :)

Garbí24 ha dit...

Doncs les punyeteres s'ho varen passar bé......n'hi ha un munt de Moais.

Sergi ha dit...

Per què serà que aquestes escultures a mi també m'han fet pensar en sexe? Si és que segur que va per qui el secret d'aquestes grans estàtues. Molt bon relat Rita!

Anònim ha dit...

O sigui que en aquest poblat hi ha tot d'estàtues d'homes que ja no servien per a res. N'eren moltes?

Pakiba ha dit...

Rita es un lloc que sempre ma cridat l'atenció per que será?, crec que deu ser per la historia que expliques,elles so montaban bé pero eran molt duras,esclá que parlen de un altre época.
Un bonic viatge.

khalina ha dit...

Rita, que ara els nois no voldran anar cap allà per si de cas! jeje. Que dolentona!

McAbeu ha dit...

D'això se'n diu selecció natural, no? :-D
Un molt bon relat!

montse ha dit...

Bon relat, ple de misteri, on l'emoció pel plaer sexual el porten al límit.

Alyebard ha dit...

Quina por que feu quan us quedeu les dones soles. A aquest pas començaran a aparèixer Moais per aquí.

Laia ha dit...

Uau, deu n'hi do! M'ha agradat molt, i com diu en Garbi n'hi ha un munt d'estàtues!!!! ;-)

Elfreelang ha dit...

Molt bon relat Rita! no sé però diria que el teu i el del XeXu es complementen! Molts Moais....no es podria fer el mateix amb els polítics?

Joan ha dit...

La qüestió, doncs, és la duresa (de la pedra, naturalment).

Clint ha dit...

mira que emborratxar la gent per treure'n informació...lleig!

novesflors ha dit...

Molt interessant i original. M'ha agradat força.

Mireia ha dit...

ben trobat. No s em'hagués passat mai pel cap. No m'estranya que els homes no expliquin res sobre els Moai

Jordi Casanovas ha dit...

així no haig de patir per res... (que fantasma que sóc!!)

Jordi Tudó ha dit...

Ai consell de dones, quina por!!

Lluís Bosch ha dit...

Una història divertida i que m'ha deixat pensarós... Tot just ahir, remenant per internet,em vaig topar un curt d'animació on els moais xerren, salten i corren per l'illa.

Rita ha dit...

kweilan,
Gràcies!


carme,
Hehehe Gràcies!


garbi24,
Hahaha Llestes que eren!


XeXu,
El misteri que les envolta fa que ens deixem portar, oi? ;-)


Albert B.iR.,
Hehehehe No hi he estat mai jo... :P


Pakiba,
No, no hi he estat pas i la història és inventada. Cosa dels Relats Conjunts... :-)


khalina,
Noooo. És un relat només... :P


McAbeu,
Hehehe síii... Gràcies!


montse,
Cert, gràcies!


Alyebard,
Hahahaha Doncs tu vigila que tens molt d'èxit... ;-)


Laia,
Síii... Gràcies!


Elvira FR,
Hahaha estaríem plens de Moais! Sí, el XeXu i jo hem tingut pensades semblants... Gràcies!


Joan,
Sempre és cosa de duresa... :P


Clint,
Tu vigila que no et fem un consell de dones, que ja veus què passa... hahaha


novesflors,
Gràcies!


Mireia,
Hahaha ja pot ser ja...


Jordi Casanovas,
Res, res de patir tu... :P


Jordi Tudó,
Hahaha això allà, home...


Lluís Bosch,
Doncs aquests ja no ho faran més... ;-)

Ada ha dit...

Ostres qué bo!!! M'encanta!!! jo m'ho he cregut tot eh! conforme anava llegint pensava: "segur que ha estat allà de viatge i li ha passat de veritat"!!!
Per casualitat no t'haurien donat la recepta del beuratge?? és que és mooolt bo! el necessite!!! jajaja!!!
Genial, molt xulo!

Jordicine ha dit...

Bon final! O sigui que els feien servir i després fora. Ja ja ja. Però mentre ells s'ho passaven bé, no? Petons, RITA.

Cris (V/N) ha dit...

Molt bon relat Rita, felicitats un cop més :)

Petons!!!!!!!

romanidemata ha dit...

saps sempre he vist que en els relats, novel·les, poemes, i narrativa es veu, traspua la personalitat de qui hop escriu...

i collons! ja em puc amagar doncs... ahahaha

si t'imagines un món on els homes som això, l'objecte de satisfacció, que ja està bé, que te'n donin, mai tant! però també som sensibles, també tenim ànima...

això em fa pensar en les reivindicacions feministes dels 70 de que proclamaven que no volien ser dones objecte... i no volien relacions de compromís, però per reacció t'usaven com un kleenex... i et quedaves fet una merda.

apali

bona tarda

el paseante ha dit...

Moais a l'Illa Roja? Vols dir? I dona-li aquest beuratge al Veí, que ja fa temps que ell no funciona :-)

M'ha agradat el conte. Tens imaginació.

Mercè Estruç Faig Clic ha dit...

Preciosa llegenda!!!
Petons

sànset i utnoa ha dit...

Si mai vaig a l'Illa de Pasqua evitaré beure cap tipus de beuratge d'aquests. Val més ser previsor.

*Sànset*

Anònim ha dit...

oala! El que no cumplia, sel carregaven! Si mai vaig a l'illa, no beure cap cosa que em donin, no sigui pas...De fet això ja ho fan molts insectes, com les abelles, els zangans, quan ja no serveixen, els maten i en busquen uns altres...divertit relat!

Mr. Aris ha dit...

oala! El que no cumplia, sel carregaven! Si mai vaig a l'illa, no beure cap cosa que em donin, no sigui pas...De fet això ja ho fan molts insectes, com les abelles, els zangans, quan ja no serveixen, els maten i en busquen uns altres...divertit relat!

DooMMasteR ha dit...

En aquesta illa no hi ha cap mena de dubte de quin és el sexe debil i qui porta els pantalons! xD

Petons!

La Meva Perdició ha dit...

Una societat de tipus matriarcal alliberada, que tracte els mascles com elements valorats per la qualitat de plaer que poden proporcionar. Mooola! Però que difícil estar a l'alçada. Encara que deixen una bona petjada els que no serveixen. No puc pensar en el que lis fan als que són bons. ^_^

fanal blau ha dit...

Molt bon relat, Rita!
Ara que potser no deixaven títere con cabeza...

Candela ha dit...

M'ha encantat... :)

Nets de Junh ha dit...

Beuratge?...però no em puc creure que tan sols s'utilitzi a causa d'insatisfacció sexual...bon relat!

Rita ha dit...

Ada,
Hahaha no hi he estat mai, no. Però com que hi ha tan misteri al voltant d'aquest tema, se'm va ocórrer això...
Gràcies!
Petons!


jordicine,
Tots s'ho passaven bé em sembla... ;-)
Petons, maco!


Cris(V/N),
Gràcies, guapa!
Petons!


Joan Calsapeu-Layret,
Alsaaaaaa!!! Que jo no sóc ni penso així, que és un conte inventat només...
Petons, maco!


el paseante,
A l'Illa Roja hi ha de tot i més... hahaha

El veí te'l deixo per tu que sembla que us enteneu molt bé i no voldria molestar jo... ;-)
Gràcies, maco, petons!


Mercè Estruç,
Gràcies! ;-)
Petons!


sànset i utnoa,
Hahaha tu ves amb compte, serà millor!
Petons!


Aristofeles,
Gràcies i compte amb les begudes si mai vas per allà... ;-)
Petons!


DooMMasteR,
Hahaha només a l'Illa de Pascua? ;-)
Petons!


La Meva Perdició,
Hahaha una anada d'olla, ja veus... :P
Petons!


fanal blau,
Hahaha Gràcies!
Petons!


Candela,
Gràcies, maca!
Petons!


Nets de Junh,
Gràcies i gràcies per la visita a l'Illa, considera't a casa teva!
Petons!