diumenge, 22 d’agost del 2010

Bolero

Ahir, com deia un “novio” (sempre ho dic així jo) que vaig tenir fa anys, al que havia considerat l’home de la meva vida i que la vida m’ha demostrat que potser per a mi no hi ha home de la vida, sinó homes en algunes etapes de la vida, vaig fer “hogarín”.

Fer “hogarín” vol dir planxar i fer endreça i neteja de la casa. Quina mandra em fa posar-m’hi sempre! I això que és petita! Entre la mandra que em fa i que sóc nocturna –als vespres és quan estic més en plena forma–, sempre acabo posant-m’hi tard i acabant a les tantes.

Avui, quan m’he llevat, amb tot netet, m’ha vingut de gust anar descalça i notar la fresca –poca– als peus, la textura de la fusta i aquell so que té quan la trepitges, perquè sempre sona una mica, si t’hi fixes bé. Val a dir que sempre m’aixeco amb la ràdio, però avui, no sé perquè, m’he llevat en silenci –potser per això he anat sentint els crecs del parquet– i així m’he estat molta estona, fins que m’he posat al You Tube.


Ahir, mentre planxava, vaig veure un programa de T5 en el que parlaven de boleros. Va sortir el Moncho, el gitano català dels Boleros, i l’únic membre que queda dels Panchos –ara no li’n recordo el nom– i van estar recordant i cantant trossets de boleros.

Em va venir al cap la Teresa Pàmies, que fa uns quants anys tenia un espai setmanal al programa del matí que feia el Josep Cuní, a Catalunya Ràdio, que es deia Coses de la vida a ritme de bolero. En ell, comentava un fet d’actualitat –en general de la vida quotidiana, de la gent corrent– i l’”il•lustrava” amb un bolero, cada setmana diferent.

Fins i tot se’n va editar un llibre, a cura de l’editorial Empúries, el 1993, amb un recull d’aquests fulletons radiofònics i al final de cadascun d’ells la lletra del bolero que s’havia emès en el programa.






Házmelo otra vez

yo necesito que me vuelvas a querer

házmelo otra vez

hazme sentir esa locura del placer

Házmelo otra vez

quiero en tus brazos nuevamente enloquecer

házmelo otra vez

para saciar cada pedazo de mi piel

házmelo otra vez

deja tus labios en mis labios palpitar

házmelo otra vez

que quiero amarte como nadie te ha de amar

házmelo otra vez

esa caricia que me hiciste conocer

que hoy te suplico desde el fondo de mi piel

cuando termines, ven y házmelo otra vez.



Házmelo otra vez

quiero en tus brazos nuevamente enloquecer

házmelo otra vez

para saciar cada pedazo de mi piel

házmelo otra vez

deja tus labios en mis labios palpitar

házmelo otra vez

que quiero amarte como nadie te ha de amar

házmelo otra vez

esa caricia que me hiciste conocer

que hoy te suplico desde el fondo de mi piel

cuando termines, ven y házmelo otra vez.


40 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Caram, caram, ahir també vaig fer "hogarín", també vaig anar a dormir a les tantes (cosa estranya en mi, val a dir)... A mi també m'agraden molt els boleros i, pel que fa als homes, també semblen ser cosa d'etapes. Sister souls, you and me? ;)

horabaixa ha dit...

Bon dia Rita,

Divendres passat vaig estar a l'Illa Roja despres d'uns pocs anys que no havia anat.

Vaig veure coses iguals i també diferents. Molts records van tornar. Vaig anar a fer-ne de nous.

Et desitjo molt bon estiu

Una forta abraçada

Joana ha dit...

Recordo aquest programa de ràdio i t'he de dir que m'agradava...el que no m'agrada tant és fer "hogarin" casumllolla,però s'ha de fer!
Un bon diumenge wapa a ritme de bolero!

Sergi ha dit...

A mi també em fa moltíssima mandra fer dissabte, no sé per què sempre trobo coses a fer per substituir-ho, especialment a la nit, que jo també sóc nocturn, però llavors penso 'no t'hi posaràs ara!'.

Jordi Cirach ha dit...

Tu fas com jo,
a mi també em fa molta mandra posar-me a netejar i fer feina de casa, però s'ha de fer, i també em passa que no acabo fins altes hores.

Que passis un bon estiu!

Jordi Cirach

Emily ha dit...

Jo el faig cada dia l'hogarin! i més ara que visc amb dos gossos. Tot són pèls i taques al terra...
Homes i boleros, mala cosa, jeje. Jo també l'escoltava la Pàmies. M'agradava igual que m'agrada son fill. Ell fa una secció al Versió de Rac1, fa més o menys el mateix a la seva manera :)

Pakiba ha dit...

A mi m'encantan els boleros i el "hogarin" quin remei, es te que fer de tan en tan.

Que tinguis bon dia .

Francesca ha dit...

Doncs jo ara no estic per boleros... ni per "hogarines"!!! Què vols? per tot s'han de tenir ganes i a mi ara em ve més de gust ballar salseta i tenir la casa regirada... :-)

Respecte a això de l'home de la nostra vida, no t'ho creguis pas, Rita, no existeix... per ningú, per molt que s'ho pensi. Això era abans, quan la gent es moria amb 40 anys, però amb l'esperança de vida que hi ha ara... com diu una amiga meva "nostamal, pero tol rato el mismo, como que cansa..." :-))

Apa, bon diumenge!!!

mar ha dit...

aix Rita... això de l'home de la meva vida... què vols que et digui... des de fa un temps he arribat a la conclusió que no existeix cap persona que pugui ocupar aquest espai tan important més que jo mateixa... així que fa un temps que sóc la dona de la meva vida!
i els que tinc al voltant i estimo, amb qui compartim vivències i quotidianitats són companys de viatge que van i venen, a voltes més propers...
a voltes més llunyans...
però la única que sempre està amb mi sóc jo!

són entranyables els boleros...

rits ha dit...

fer hogarin és un pal, però s'ha de fer, no? i si, quan camines descalça quan està ben net, és fantàstic.

els boleros, darrerament m'entristeixen molt...

kika ha dit...

no m'agrada gens ni mai fer 'hogarin'... però és clar que m'agrada tenir al casa neta, i gaudir de pasejar-m'hi descalça quan brilla!
i amb lo dels homes, jo tampoc he sigut mai d'un home fixe. i potser és pel que diu la francesca: les vides ara són massa llargues... o potser són massa valuoses i ho hem d'aprofitar tot! :-)

Pere ha dit...

Jo també sóc nocturn i quan s'acosta la nit estic en plena forma.
Els boleros i sobretot les seves lletres m'agraden molt, el Moncho és un gran intèrpret, canta bé i amb sentiment.
Fa dies que preparo un post que és la lletra d'un bolero, va d'un príncep encantat, però no m'acaba de sortir.

Bona nit Rita.

Mireia ha dit...

Això de l'"hogarín" m'ha fet riure, però jo no trobo mai el moment d fer "marujeo". Es neteja per necessitat però per gust no ho faria mai de mai

khalina ha dit...

això de fer "hogarín" m'ha fet gràcia... Sí que fa mandra... Planxar a l'estiu bufff. Si es pot comprar roba que li calgui poca planxa millor. Prefereixo passar l'aspirador o fregar

el paseante ha dit...

Si encara te'n recordes d'aquest novio de fa anys, vol dir que teniu un bolero. També em passa a mi, no pateixis. La nostàlgia...

Joan ha dit...

Ostres, fer dissabte és un pal però de tant en tant toca.
No he estat mai massa fan del bolero, però té el seu què. I molta nostalgia, sí.

Mireia ha dit...

la segona Mireia opina igual que l'altra!
el programa de ràdio jo també el recordo.

Elfreelang ha dit...

A mi també m'agraden els boleros....i també recordo el programa de la Pàmies...l'hogarin que dius el tinc pendent ...em cal fer una neteja integral i la vaig aplaçant ....

romanidemata ha dit...

sempre hi ha sensualitat en els boleros i molta nostàlgia del que t'agradaria... del que va ser.

a mi també m'agrada anar descalç pel parquet, una antiga xicota(novia, parella...) em feia posar sabatilles perquè deia que s'embrutaven els peus :(

apali salut i bon estiu!

Clint ha dit...

No suporto quan surten cantants i acaben cantant trossets de cançons...és el moment d'agafar l'escombra!

Una altra opció és contractar una dona de fer feines (o un home, no voldria ser sexista!)

PS ha dit...

Hola Rita, ahir també vaig fer hogarín, es veu que ens vam posar tots d´acord! Per fer-lo em poso música també, però amb una mica més de marxa, així vaig al ritme i acabo abans.
També el recordo el programa de la Teresa Pàmies, m´encantaven aquells boleros tan estripats.

kweilan ha dit...

La paraula "hogarin" m'ha fet riure molt.

Jordi Guerola ha dit...

"fer hogarín", m`encanta!, (l`expressió, no el que significa:)), la faré servir.

Rita ha dit...

Ferran,
Sister souls! hahaha


horabaixa,
Celebro que hi hagis tornat. Tret del xiringuito que ja no hi és, la resta més o menys està igual no?
Bon estiu per a tu també!


Joana,
Sí, noia, és un pal això de l'"hogarín"! hahaha


XeXu,
Hahaha doncs en moltes ocasions jo m'hi poso el diumenge cap al final de la tarda. Imagina't!


L'À,
Així ja no sóc tan rara... hahaha


Emily,
Aissss potser per això no tinc animalons a casa, quin pal això que dius!

També l'he escoltat alguna vegada al Sergi Pàmies, però normalment sóc a la feina i no puc.

Homes i boleros... doncs sí, mala cosa, però com ens agraden eh! hahaha


Pakiba,
A mi també m'agraden molt els boleros i, el que dius, l'"hogarín" quin remei!!!


Francesca,
Jo necessito un cert ordre a casa. A la vida... ja és una altra cosa! hahaha

Bona filosofia la de la teva amiga! :-)


La sonrisa de Hiperión,
¡Gracias! Pásate siempre que quieras, como si estuvieras en tu casa.
¡Besos!


mar,
Bé, això que dius tu jo ho tinc clar fa molt temps. Jo també sóc la dona de la meva vida! ;-)


rits,
Quin remei, sí, s'ha de fer!

És que en realitat són tristos els boleros... Però tu, ànims eh!
Petons, maca!


kika,
Doncs res, com diu la mar, nosaltres som les dones de la nostra vida! :-)


Pere,
Coincidim en això de la nit. És que té un noséquè, oi? :-)

Esperaré delerosa aquest apunt teu doncs... Ja saps com m'agrada llegir-te!


Mireia,
Jo tampoc ho faria eh! Ara no us penséssiu que m'ho passo bé... hahaha


khalina,
Aisss és que jo sóc de fibres naturals a sobre... Rarota que és una! :-)


el paseante,
La veritat és que el recordo, però no l'enyoro gens. I això que el vaig estimar molt eh! :-)


Joan,
Els boleros són tristos, pur sentiment... :-)


Mireia,
Doncs no sé si enviar-te a llegir-te el que li dic a ella... hahahaha

A mi tampoc és que m'encanti fer les coses de casa, però s'ha de fer...

La Teresa Pàmies, una dona ben interessant, oi?
Petons, maca!


Elvira FR,
És que posar-s'hi és un rotllo eh! Ja ho faràs, tranquil·la! :-)


Joan Calsapeu-Layret,
Cert, tristesa, sentiment i molta sensualitat...

Home, sí que s'embruten els peus, però segur que una hora o altra et donaràs una dutxa... :-)


Clint,
Uff mai he trobat ningú que m'ho faci bé. Si no ets a casa quan hi són elles jo trobo que fan el que es veu i poca cosa més...
Petons, guapíssim!


Pais secret,
Caram, que netet que ho tindrem tot! hehehe

Gràcies per la visita a l'Illa, considera't a casa teva!

Confesso que t'he visitat alguna vegada, però mai t'he dit res. Tornaré i donaré senyals de vida!
Petons, maca!


kweilan,
Hehehe me n'alegro doncs si t'he fet riure...


Estonetes,
Ai sí! El significat em sembla que no ens agrada a ningú, oi?
Petons!

nimue ha dit...

jorrr... jo també he de fer "hogarín" però la meua casa és gran i em fa molta mandraaaaa! ains... a ritme de bolero s'endreça millor? he de provar-ho? B7s!!

Rita ha dit...

nimue,
A ritme de bolero es pensa molt... hehehe
Petons, bonica!

Jordicine ha dit...

La Teresa és la Reina del Bolero. Jo ara tinc la sort de treballar amb el seu fill, que ens posa al dia de les novetats de la seva mare. Bon post. Un petó, RITA.

Rita ha dit...

jordicine,
Cert, tota una reina, la Teresa Pàmies.
Petons, macu!!!

sànset i utnoa ha dit...

No en sóc massa aficionat... ara, pel poc que sé, puc assegurar que valen la pena i sobretot, que siguin recordats.

*Sànset*

novesflors ha dit...

Crec que la vida està feta d'etapes. Els que estem sempre amb el mateix home també tenim etapes.
Els boleros... recorde el d'Ana Belén amb Antonio Banderas, que molt sovint el tinc pegant-me voltes pel cap.

Lluís Bosch ha dit...

He pensat que això de fer "hogarín" se m'adiu força, donades les mides del pis on visc. I el millor de tot és sens dubte anar descalç per damunt del parquet, tot i que m'agraden molt les rajoes, també, que a l'estiu estan més fresquetes.

Rita ha dit...

sànset i utnoa,
Són macos el boleros i porten sempre una història al darrera...


novesflors,
Segur, tu en tens l'experiència... :-)

L'Ana Belén és bona cantant de boleros també...


Lluís Bosch,
Cert, a l'estiu les rajoles són més fresquetes, però no es pot tenir tot, oi? :-)

Benvingut a l'Illa, Lluís, considera't a casa teva!

Indigeta ha dit...

La contrapartida de la no existència de "l'home de la teua vida" és la no existència de la "dona de la meua vida".

Ja veus!...i donç, qué us pensabau?.

Mon ha dit...

fer hogarin cantant aquest bolero es exposar-se a que no acabis de planxar la roba...

Montse ha dit...

Apa, Rita, uns dies sense aparèixer per aquí i veig que tu també has fet dissabte :)

Si ho arribo a saber entro abans i et proposo "barrer la jaulita" totes dues, mentre escoltàvem boleros!

:D

i quin gustet, eh? ara, fins que es torni a embrutar (que en el meu cas no passarà gaire temps)

TRoyaNa ha dit...

Rita,
jo també estic fent "hogarín", i més després d´haver tingut obres al pis.Tindré que fer-me l´ànim;)
Ais els boleros,quin perill!
besets

mirambella ha dit...

Ami tot sovint també en dóna per fer una bona neteja i llençar de tot. Petons Rita.

MK ha dit...

Aiiisss... la vida en un bolero.
Doncs jo aposto per un novio que li faci molta gràcia lo de fer"hogarin" i que sigui un nostàlgic i una mica "brasa" i em dediqui "Amante a la antigua" y "Detalles" d'en Roberto Carlos

http://www.youtube.com/watch?v=KsV63v-UORU

òscar ha dit...

Aquest diumenge, de manera ben planificada i organitzada, tenim "hogarín" a casa.

Miraré d'oferir petites trampes (braves a la plaça, un dinaret a una terrassa, etc) que facin que "l'hogarín" no acabi, com alguns boleros, en drama.

Rita ha dit...

Indigeta,
Ai, ai, potser ens haurem de posar d'acord doncs... ;-)


Mon,
Hahaha també tens raó.. ;-)


Arare,
Nena, cada setmana s'han de fer cosetes per casa... :P
Petons, bonica!


troyana,
Segur que t'ha quedat preciós el pis doncs... :-)
Petons!


mirambella,
Va bé, eh, quan llences coses...
Petons, guapa!


MK,
Ais, que en som de romàntiques!
Petons, bonica!


òscar,
Hahaha que bo que ets!
Petons!