dimarts, 6 de juliol del 2010

La capçalera


Google


Dilluns passat vaig arribar a casa a tres quarts de nou del vespre, vaig posar TV3 per tal de que no se’m passés el TN i vaig veure el president Montilla fent unes declaracions, així va ser com vaig saber que ja hi havia sentència del Tribunal Constitucional, i en aquell moment em van sorprendre les seves paraules dient que el poble s’havia de manifestar.

Em va sobtar que l’actual president de la Generalitat, que l’any 2007 no només no va anar a la manifestació de l’1 de desembre, sinó que ni ell ni la seva formació no li donaven suport, ara demanés que el poble es manifestés.

De seguida vaig veure que alguna cosa grinyolava i que m’hauria de rumiar molt bé si anava a la manifestació perquè de cap manera volia fer-los cap joc als socialistes, que s’acostava una campanya electoral i quedava molt bé fer-se els més catalans de tots, quan no ho sentien.

En vaig parlar amb un parell de persones de la meva confiança per veure si també hi veien el mateix que jo i efectivament coincidien amb mi tot i que una tenia clar que malgrat tot s’hi havia d’anar i l’altre dubtava com jo. Finalment, vaig decidir que sí, que hi aniria, però estant molt alerta dels esdeveniments.

Els fets que s’estan produint des del cap de setmana són prou evidents: el president Montilla diu que vol anar a la manifestació –jo penso que creu que ho ha de fer per imatge i per conveniència electoral–, però amb condicions. Primer deia que aniria darrera la senyera, en segon terme, darrera la capçalera amb la pancarta, però ara els socialistes estan fent pressions a tort i a dret perquè vol anar al davant, però només amb la senyera.

Sempre he dit, i algunes persones m’han censurat, que el president Montilla moltes vegades ja diu el que toca, però que el problema és que no s’ho creu, que no ho sent, que els seus no som nosaltres, que els seus són els d’allà, els de Madrid, i crec que tot aquest espectacle ho demostra ben clar. Ha volgut agafar el protagonisme, sobretot per prendre’l als altres, de cara a les eleccions, i ara vol fer-s’ho a la mida del seu gust per tal que des de Madrid no li facin pam pam al culet.

Només espero, i demano ferventment, que no s’afluixi i que al davant de la manifestació, a la capçalera, hi hagi la pancarta, que d’altra banda és el que proposa l’entitat convocant, Òmnium Cultural, amb l’acord de la resta de partits, tret dels socialistes i, òbviament, el PP i els Ciudadanos i és que ja ho deia Josep Pla “que allò més semblant a un espanyol d'esquerres era un espanyol de dretes” i que ell es posi on vulgui, com si no vol venir, que tampoc ens cal el seu suport amb condicions i de fet únicament i exclusiva motivat per uns interessos electoralistes.

21 comentaris:

Sergi ha dit...

Que Montilla s'impliqui en això ja és motiu per fer-ho en un altre lloc on no hi sigui ell. Aquesta manifestació és una pantomima, com sempre, els polítics les converteixen en un circ. Ja no crec que necessitem ni vulguem un estatut. Per què estem lluitant? Per un paper que ens diu que som vassalls dels que ens neguen la identitat? Tot per ells, i que s'hi netegin el cul, que dubto que serveixi per res més. No volem aquest estatut ni cap altre.

Ferran Porta ha dit...

Potser és perque la distància (geogràfica, que no emocional) fa veure les coses d'una manera determinada. Llegeixo tot de coses sobre que si un missatge, que si un altre, que si al davant o al darrera... i penso que si fóssim d'una altra manera, si fóssim capaços d'anar a una, potser ja faria temps que les coses serien millors.

En qualsevol cas, crec que dissabte cal ser-hi. No cal cridar les mateixes consignes, no cal aguantar les mateixes pancartes... però cal ser-hi. Vivim en un món d'imatges: la imatge de milers i milers de catalans, encara que cridin coses diferents!, units darrera, o davant, o al costat, o envoltats de senyeres... aquesta imatge donarà la volta a les espanyes. I segurament no només allà.

Això és el que ens ha d'unir a tots.

El veí de dalt ha dit...

Tens raó, Rita. Així hauria de ser.

Gabriel ha dit...

Rita: realment feia dies que no llegia una reflexió tan lúcida i clara sobre tot el que hi ha al voltant d'aquesta manifestació i la seva capçalera. En el cas del Sr.Montilla, pot actuar correctament, perquè té bons assessors,com ho ha fet més d'un cop, el problema com molt bé dius és que li falta carisma i credibilitat. I penso que la credibilitat és bàsica per ser un bon líder. I el Sr.Montilla pot ser un bon gestor (perquè no ens enganyem ha anat grimpant com molts altres grimpadors professionals i coneix molt bé el món de l'administració pública) però dubto que arribi a ser un bon líder.
Una constatació més que ens agradi o no ja fa anys que la mediocritat també ha arribat en el món de la política on hi ha una manca absoluta de servei i entrega al país i molt partidisme i interès personal.
Xexu:Comparteixo el que comentes. Però si l'estatut ja no serveix per res. Quins camins ens queden per poder deixar de ser vassalls? Com ho podem fer per seguir uns camins pacífics i democràtics? Només se m'acut un referèndum...
Ferran: Tens raó. És una qüestió d'unitat.
El que més por em fa de tot plegat és la instrumentalització per part d'alguns partits d'aquesta manifestació.
I que tot el clam del dissabte després de l'estiu no serveixi per res.

Carme Rosanas ha dit...

Així hauria de ser, jo també ho penso i jo també crec que s'hi ha d'anar i fer la manifestació que volem fer i crida r el que volem cridar i portar les pancartes que volem portar. Nomé s faltaria! Si la capçalera afluixa, que els altres no afluixem.

Jo tampoc vull l'estatut. Però si que crec que som una nació i també crec que tenim dret a decidir...

kika ha dit...

jo també estic d'acord amb tot el que dius. crec que s'hi ha d'anar, a aquesta i a totes les manis que s'organitzin, perquè d'alguna manera els hem de fer saber el què volem (ja que no ens deixen fer referendums)
de fet crec que seria bo que n'organitzéssim una cada setmana, perquè així la gent aniria veiem quants en som que pensem el mateix, i s'hi anirien afegint, i al final seriem tants que els polítics per força haurien de fer alguna cosa...

ai! que aixó m'ha sortit com el conte de la lletera :-)

sànset i utnoa ha dit...

Jo he estat pensant i m'han sortit diverses capçaleres divertides. Encara que no siguem una nació, podem ser una regió divertida, no?

Em quedo amb la idea d'en Pla!

I em quedo amb la teva idea sobre el Montilla!

*Sànset*

Núr ha dit...

ains... Jo crec que si deixem de manifestar-nos pensant en què en diran de les manifestacions, tant els polítics com els periodistes, malament anem... Hi hem d'anar perquè creiem que el TC es va fotre on no s'havia de fotre, hi hem d'anar per demostrar que a Catalunya sí que ens importa la nostra situació, encara que hagin trigat 4 anys a dir-nos el què, per demostrar que estem emprenyats que no ens fessin cas en el que el poble va votar en referèndum i per totes aquestes injustícies comeses des d'Espanya. A mi el PSC/PSOE, CiU, ERC, PP i tota la collada aquesta poden dir el que vulguin, perquè tinc clar que són una colla de carallots cada cop més carallots; el Montilla el primer i al capdavant, és clar.

Jo aniré a la manifestació, encara que hi vagi sola, amb la meva estelada penjada a l'esquena. No sé si vull la independència per Catalunya o la independència del poble català d'aquesta colla de polítics ineptes que ens governa...

fada ha dit...

Encara ens veurem abans del que ens pensàvem ;) Darrere d'Òmnium! Petons.

estrip ha dit...

a mi no m'importa si servirà o no servirà la manifestació. Tampoc vull aquest estatut. Però si que crec en que som una nació i nosaltres decidim. Hi aniré sempre i quant no el canviïn per culpa de'n Montilla.

Anònim ha dit...

El Montilla volia convertir la manifestació a favor del dret a decidir en una descafeïnada a favor de l'estatutet retallat. Creien que pressionant Òmnium ho aconseguirien. Per sort, la Junta d'òmnium ha resistit i no ha cedit.

Elfreelang ha dit...

De moment Òmnium no cedeix....ai tota la raó Rita!

kweilan ha dit...

Totalment d'acord.

viu i llegeix ha dit...

jo també hi estic d'acord.

DooMMasteR ha dit...

Tant de bo els socialistes no se surtin amb la seva...

Anònim ha dit...

I tant que hi hem de ser tots a la mani!
Tal com deia algú més amunt, vivim en un món d´imatges i cal que la imatge de dissabte sigui impactant.
Ells, els de sempre, diuen que no, que no en faran cas d´aquesta manifestació, ni de cap altra.. Ja en parlarem!
Em penso que serà una d´aquelles ocasions en que s´evidenciarà que la gent, la gent d´apeu, va molts anys per endavant dels polítics.
I el crit, el clam immensament majoritari, será per la independència, perquè ja n´estem tips de collonades (com també deia el mestre Plà).
El calendari que s´insinua després del dia 10, pot ser vertiginós..:
Depenent del ressó de la mani, el President haurà de moure fitxa i encarar-se -segurament- amb el PSOE, possiblement eleccions a l´Octubre. Eleccions que poden canviar completament la fesomia política del pais, obtenint una sonada majoria sobiranista... i a partir d´aquí... somniem!

Josep Mª

MK ha dit...

Ja vaig optar per anar-hi el mateix día de la sentència.
Perque no hi pot faltar ningú.
Perque la imatge no ha de ser la capçalera , la imatge l'hem de guanyar els homes i dones , vells i canalla del dia a dia , de la gent del carrer que empetitirem les pancartes.

khalina ha dit...

Rita, a hores d'ara ja estàs de vacances, pel que dius al post anterior,

Penso que la manifestació serà un èxit, hi haurà molta gent. I se'n parlarà per tota Europa. I al final hi haurà pancarta!

fra miquel ha dit...

Estic amb MK. Però també em va emprenyar que el Montilla fiqués el nas. Empetitirem les pancartes! I tant que sí
B7s

el paseante ha dit...

Tampoc hi volia anar, no només pel Montilla, per tots els polítics d'aquí i d'allà que només són bons per guanyar eleccions.

Però ha estat bé, oi?

Rita ha dit...

Crec que hores d'ara no hi ha més comentari que per més que ells volguessin, un cop més va manar el poble i ni capçaleres ni res, al davant hi érem nosaltres i prou.
Petons a tots!