Una explicació

Divendres, pensant en el bloc, observava que des de després de les vacances el meu ritme havia baixat molt, que escrivia molt menys que temps enrere i que tenia la sensació com si em faltés la inspiració.

Intentant analitzar una mica què passava o, més ben dit, què podia estar-me passant, curiosament m’adonava que aquesta mena de falta d’inspiració coincidia amb un estat anímicament alt, fort, que em feia sentir molt bé amb la gent, però sobretot amb mi mateixa, i que això tenia a veure amb alguns petits canvis que havia sofert el meu entorn, la meva vida, des de començaments d’estiu, no molt importants tampoc, però que sumats tenien un cert pes, i que feien que tingués una gran sensació de pau interior, de tranquil·litat, i potser això feia que no tingués tanta necessitat d’escriure.

No, no ho penso deixar, però no us sorprengui que no actualitzi tant, tampoc que no us visiti tant, perquè també m’han entrat unes tremendes ganes de llegir més i hi dedico molt més temps i això me’n treu d’escriure i de visitar-vos. Suposo que tot són èpoques i etapes i bé, ara toca aquesta.

No obstant això, aquest món –i vosaltres, lògicament– m’ha donat tant i m’ha satisfet tant que crec que mai me’n podria desvincular o, si més no, ara com ara, només és un no tan sovint, que espero que sabreu entendre i que m’agradaria que acceptéssiu.