Confessió

Així com Montgomery Clift, en el seu paper de capellà, tenia problemes de consciència en la pel·lícula Yo confieso, per no desvelar un secret de confessió, tot i que això el perjudicava, jo no en tinc cap per no estar-me’n de fer la meva pròpia confessió: he caigut! A més d’altres lectures, finalment m’he llegit el primer Milenium: Els homes que no estimaven les dones.

Durant les vacances, tot just acabar La solitud dels nombres primers, me’l van posar a les mans, vaig fullejar-lo i haig de dir que no el vaig poder deixar: el vaig engolir. Mai abans havia llegit novel·la policíaca, no em cridava gens l’atenció, tampoc sé si aquest es pot definir així, no hi entenc gens, com tampoc em veig amb cor de dir si és bo o no, insisteixo, no hi entenc, però sí que puc afirmar que em va enganxar i me’l vaig llegir en poquíssimes nits.

El que és cert és que m’he afillat la Salander, és fa estimar la noia! i m’he enamorat d’en Blomkvist.

I ara? Doncs ara vaig pel segon i tinc el tercer esperant-me. Haig de dir que ja m’agrada que un llibre m’atrapi, però és que aquests (el primer, segur i el segon, va en camí) t’absorbeixen i això ja no m’agrada tant, per la dependència que et creen, però prefereixo més llegir-me’ls d’una tirada i enllestir-los.

Al voltant d'aquesta trilogia, vaig trobar un article al Diari de Girona, que em va semblar interessant per l'anàlisi que en fa.