diumenge, 24 de maig del 2009

Sóc un desastre!

Google



Les amistats no blocaires, que saben que tinc el bloc, quan entren a visitar-me al·lucinen i es pensen que en sé molt d’informàtica i, per més que els digui que no, que Blogger t’ho dona tot fet, que és una plantilla i llestos, no s’ho acaben de creure, però la realitat és que informàticament parlant sóc normaleta, i sort de la feina, que m’ha fet aprendre coses que m’han estat útils per a la vida personal, que si no, segurament no seria ni blocaire.

El cas és que els aparells electrònics no se’m donen gens bé. Em fan mandra, la veritat. Mandra d’investigar, de llegir instruccions, en definitiva, m’interessen poc.

No sé si em creureu, però és tal com ho explico, tinc un mp3 que em van regalar farà uns 3 anys, crec, que encara no he estrenat. No en tenia ni idea i em feia mandra llegir-me les instruccions.

La tele, d’aquestes planes i amb moltes prestacions, només sé engegar-la, canviar de canal i tancar-la. Tampoc m’he mirat mai el llibret en qüestió.

Quan em van regalar la càmera de fer fotos, al febrer, i això que em va fer molta il·lusió, se’m va crear un problema i gros. Creieu-me si us dic que la vaig tenir gairebé dos mesos sense tocar-la. Començava amb les instruccions i al cap d’uns minuts plegava avorrida. Ja ho sé, sóc un desastre i ja ho tinc assumit. Fins que un dia que vaig quedar amb uns amics, i sabia que venia un que hi entén d’aquestes coses i li agraden, vaig endur-me-la, juntament amb el llibret d’instruccions, i li vaig dir que me l’ensenyés a fer anar.

El primer mòbil que vaig tenir va ser un Nokia. Me’l va regalar la meva neboda, perquè jo no en volia, tot i que reconec que ara no podria passar sense, i bé, vaig aprendre’m els mínims per poder-lo fer anar.

Posteriorment, n’he tingut dos més i sempre han estat Nokia, perquè és el que ja em conec i no tinc ganes d’aprendre-me’n cap més de nou, i senzillets. No volia gaire complicacions, per no haver d’aprendre-me-les. El penúltim que em vaig comprar era senzill també, i, tot i tenir molts punts, em van fer pagar 50 €. Després em vaig sentir estafada perquè encara m’havien quedat punts sense utilitzar.

El cas és que feia uns dies que la bateria em durava poc i divendres em vaig passar per una botiga Movistar i vaig dir-los que volia un telèfon nou, senzill, i que no volia posar ni un euro. Que si em feien pagar, canviava de companyia. I sembla que vaig fer-ho bé, perquè me’n van donar un i sense posar-n’hi ni cinc.

Resulta que té càmera, ràdio, m’hi puc posar música, en fi, piles de coses, que segurament no faré servir, i per tant no m’he interessat per aprendre. Em vaig mirar com anava l’alarma que sí que la faig servir, els sms i l’agenda i ja me’n vaig despreocupar.

Aquest migdia em truquen i al moment va i es “mor”. Es veu que porta un mínim de càrrega quan surten de la botiga. L’he endollat i m’he disposat a tornar la trucada i va i m’adono que no sé com posar-lo en marxa. M’he tornat lela tocant botons i res. M’ha agafat un atac de riure perquè l’anterior tenia un botó per fora, però aquest, que en té molts per fora, no en té cap per posar-lo en marxa.

Tot plegat que no he tingut més remei que agafar el llibret d’instruccions i buscar com anava, entre morta de riure i de vergonya perquè he pensat que quan ho expliqués a qui em trucava no es creuria perquè havia trigat tant en contestar-li.

Definitivament sóc un desastre per a les coses electròniques.

36 comentaris:

Striper ha dit...

Jo vaig tenir un telefon que no sabia com s'engegava i vaig estar a punt de tornar-lo per que pensava que no funcionava

Carme Rosanas ha dit...

Quina gràcia i quin consol! A mi també em passen coses així!

khalina ha dit...

Al final l'has obert no?
Doncs ja està.

kweilan ha dit...

Doncs jo aquest últim tampoc no ho sabia i vaig mirar les instruccions...no és consol. Ja ho sé. Una abraçada.

Gabriel ha dit...

Benvinguda al club!

estrip ha dit...

és que cada vegada els camuflen més el botons. El disseny és l'important.

Ferran Porta ha dit...

Buf!, tenint en compte els temps que vivim, amb tot de nous aparells que surten cada dos per tres, celebro molt no tenir gaire dificultats en el sentit que expliques. Amb altres coses ja ho crec, que en tinc, però amb les tecnologies me'n surto bastant. Entenc quina deu ser la teva sensació, Rita, cada cop que t'hi has d'enfrontar!

fanal blau ha dit...

rita...

és que això dels llibres d'instruccions és un rotllo...

m'apunto al club de la ignorància i la poca esma per allò que no m'acaba d'interessar!

Però, de vegades, no toca més remei que acabar llegint-los!!! :)

una abraçada i un bon inici de setmana...

eps! que em sembla que et truquen!!!

Sergi ha dit...

M'ha fet gràcia la imatge de tu amb el mòbil a la mà sense saber per on agafar-lo. Però et confessaré que jo sóc molt mandrós també pel que fa a manuals d'instruccions. Generalment vaig aprenent com van els aparells que tinc, però sóc conscient que moltes de les prestacions es quedaran sense fer servir. Però saps què, si es queden sense ús, no serà que en realitat són totalment innecessàries per l'aparell en qüestió, que en principi té una funció concreta?

El veí de dalt ha dit...

Déu-me, senyor! ;-)

RaT ha dit...

doncs jo estic engaxadiiiisssssima a fer fotus i videos pel mòbil... és taaaant fàcil i taaaaant senzill.. si ho proves, ja veuras, ja...

Carquinyol ha dit...

T'entenc perfectament, a mi em passa el mateix amb tots aquests aparells electrònic ...

hihihihihihihhii (risa mentidera histèrica...)

Montse ha dit...

hehehe, tot això em sonaaaaa!
;)

Salva Piqueras ha dit...

Hi ha un acudit d'aquests gràfics sobre el tema que m'encanta: es veuen dues persones fardant de mòbil i un li diu a l'altra: el meu és millor perquè té més coses que no sé fer servir que el teu...

Mon ha dit...

Jo no volia mobil i finalment el vaig tenir que comprar. Ara en tinc un però senzill, crec que les companyies de telefons no es faran riques amb mi ( que ja ho son) l'utilitzo molt poc

novesflors ha dit...

Mira, ja en som dos. :)

Jordicine ha dit...

M'apunto al club del desastre... I també tinc bloc. Ja ja ja. Com t'entenc, RITA. Un petó.

mossèn ha dit...

això passa per estar dins del camp d'influència de la llei de murphy !!! ... salut

rits ha dit...

jo tb m'apunto a aquest club!

mai llegeixo les instruccions, xò és que a més, quan les llegeixo, mai s'entenen!!! és com si estiguéssin escrites en xinés!!!!

divendres em van regalar un aspirador... l'emoció, el tenia que provar i remenar per dins... resultat: el vaig desmuntar xò ara no el sé muntar!!!! i per més que miri les instruccions, no el sé muntar de cap manera!!!! je, je,

res, com que els amics ens ajudin!

fra miquel ha dit...

Jo també vaig començar amb un Nokia i no m'he atrevit a canviar per mandra d'aprendre'm noves maneres de fer-los anar.
Fa poc l'he hagut de canviar (també amb cost cero)i no podia ser sense càmera, ràdio, mp3 i amb G3. Que siguin telèfon i prou ja no n'hi ha. No faré servir ni una quarta part del que porta. Segur!

Ma-Poc ha dit...

hehe... sempre hi ha algun aparell o altre que se'ns resisteix! :)

Cristina ha dit...

T´entenc perfectament. En el meu cas el problema resideix en que no em miro les instruccions de res del que compro i després haig d´anar improvisant i quan ja estic desesperada llavors busco el fullet de les instruccions que de vegades no el trobo perquè visc en un continu caos.

atikus ha dit...

Bueno hay gente que es muy hábil para contar chistes, otros para amar, para trabajar en una mina, para redactar una poesía...vamos que cada persona es diferente y lógicamente eso signifíca que cuando fabrican móviles, cámaras, mp3, etc TIENEN que hacerlos para que la gente los entiendan y usen TODOS sin problemas, no sólo los chavales que estan habituados a las nuevas técnologias, es decir, hacerlos sencillos, comodos y prácticos.

Y cada vez se hacen mas complicados, caros, duran menos y no es que tengan muchas mas prestaciones, y me explico, un DVD grabador es muchisimo mas complejo y dura muchisimo menos, yo he tenido 2 un Samsun que me duro 2 años y un JVC que me duro uno, (los vhs duraban una media de 10 o mas) las cámaras de foto analógicas son mucho mas duras también, las fotos mejores, de hecho hay fotografos que vuelven a usar estas ...pero son más cómodas y económicas las digitales eso di.

Los discos de vinilo tienen mayor calidad (aunque se estropean) pero poner en un mismo equipo un cd y un vinilo de una misma canción).

La televisión analogica era bastante más sencilla, si la digital o tdt es supermoderna con tropecientos canales, por cierto, canales de mierda con perdon, porque para que quiero 40 canales, si me poner porquería, para hacer zaping? y el formato 16/9 distorsiona la imagen ademas, porque sólo vale para ver pelis, al emitir los telediarios, que se emiten en 3/4, se distorsiona la imagen en las pantallas.

En fin que la técnología que tanta moto y dolor de cabeza nos ocasiona no es un chollo, pero supongo que tenemos que vivir con ella...y reconozco que yotampoco me escapo...

jope que rollo te he metido

petons

kika ha dit...

molt bona aquesta historia.... m'ha fet riure molt, i a més sembla real com la mateixa vida... i compartida també!
:-)

Anònim ha dit...

Això és tecnorepresió, una altre mena de dictaduura d'aquest segle XXI.

Mireia ha dit...

M'has fet riure molt... però sovint passen aquestes coses. Jo amb els "aparatejus" nous no acostumo a tenir massa problemes però amb d'altres coses sóc un desastre.

Jo també odio les instruccions i no en llegeixo quasi mai cap; descobreixo les coses per assaig-error...'encanta apretar botons que no sé perquè serveixen

zel ha dit...

Vaja, una desgraciadeta com jo...no sé ni programar el video...quan el tenia, clar... jejejeje, però els meus fills també es pensen que en sé molt!

fada ha dit...

Crec que hi ha algú que et supera: jo!
No sé ni afegir un banner al bloc sense que se'm desconfiguri tota la plantilla... Seguidors? Xinès. Ordenar els blocs per data de publicació de comentaris? Ciència ficció! Per què et penses que no tinc mail al perfil? Perquè no sé posar-lo. Però què hi farem, amb el poc que sabem un dia ens trobarem i ens en riurem plegades :) Petonets.

Joan Alcaraz ha dit...

S'agraeix molt la teva sinceritat.

Ara: també tens possibilitat de millorar, a poc que t'hi esforcis.

Per si et consola, et diré que jo, tecnològicament, també sóc força "normalet". La mandra pot més...

Josep Lluís ha dit...

Dons a mi, m'agraden les noves tecnologies: el rellotge de sorra, el vano, la roda, quin invent...

Lula ha dit...

Jo tb sóc molt inútil i com m'agrada dir, molt segle XX
Tinc mòbil xq m'obliguen (relativament) però sempre està parat, jajajjaja
Si necessito trucar, el conecto, truco i desconecto altre cop.

No vull que em controlin!!!

Besoootes

Salvador Macip ha dit...

Anims, que amb aquesta experiencia (tan divertida per nosaltres els lectors) segur que has apres un munt de coses noves de la teu nou artefacte diabolic ;-)

Josep-Empordà ha dit...

Bé, amb la càmera de fotos reflex digital, encara me'n he ensortit prou bé, deu ser la experiència de fotograf aficionat de moooolts anys, que facilita la comprensió dels termes fotogràfics...però ai el telefon!!.

El meu ùltim telèfon és una PDA marca HTC Diamond, amb càmera de fotos...de videoconferencia, GPS, Ofice de Windows...i no sé quantes coses més. Sort que tinc un parell de nets que son unes musteles amb aixó de la tecnologia, ara bé, et ben asseguro que el proper telèfon móbil, será NOMÉS!! un telèfon, un simple u sencill telèfon que només faci i rebi trucades.

No, és que et queixes dels manuals...però encara hi ha manuals pitjors, els que venen amb DVD i t'has de descarregar a l'ordinador...amb PDF,s de centenars de pàgines absolutament inabastables. Uf!.

Rita ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.

M'he sentit molt aocmpanyada per alguns i algunes en aquest estrany món de la descoberta del mòbil, tota una aventura! ;-)

el paseante ha dit...

Només una paraula: sapastre. M'has fet riure :-)

Rita ha dit...

paseante,
Et rius de mi? hehehehehe