dilluns, 27 d’abril del 2009

Pel·lícula: "Tara Road"

A vegades, sense esperar-t’ho la vida et porta petits regals... Avui he vingut d’hora a casa, volia planxar, he posat tv3 i m’he trobat amb una pel·lícula deliciosa.

Una nord-americana, casada, a qui se li acaba de morir un fill adolescent, decideix deixar el marit, perquè el culpa de la mort del seu fill, per haver-li comprat una moto, pel seu aniversari.

Una dona irlandesa, que se separa, perquè el marit ha deixat embarassada una altra dona.

Decideixen intercanviar-se la casa i totes dues volen, cadascuna al país de l’altra. Allà, soles, s’integren en la societat, amistats i històries de l’altra.

L’americana no vol parlar del seu fill i ni tan sols li ho explica a l’irlandesa, que ho descobreix un cop és a allà, però els fills de l’irlandesa, que van a acomiadar-se, perquè marxen als Estats Units, a passar uns dies amb la mare, i sense saber que és mort, li pregunten per ell i es veu obligada a explicar-los-ho.

L’irlandesa allà es fa forta, comença a valer-se per ella mateixa.

Dues vides que després d’un cop, un cop molt dur, canvien, però surten reforçades. Quan s’acaba la pel·lícula, a Irlanda, acomiadant-se, l’irlandesa li diu a la nord-americana, tornem al nostre lloc i ella li contesta, sí, però ja no som les mateixes.


15 comentaris:

Anònim ha dit...

L'he vista! i és molt bona :) la vida és dura eh...

Ferran Porta ha dit...

A banda que la trama m'agrada, diria que una pel·lícula de força semblant la vaig veure farà un parell d'anys: problemes a una banda i l'altra de l'Atlàntic, intercanvi de cases a través d'un web... i vides noves després d'una experiència única.


Sona bé, eh?

kweilan ha dit...

Doncs jo no l'he vista però l'argument m'agrada. Aprofito per recomanar una pel.li preciosa que es diu "El frasco". És argentina i va guanyar el premi del públic a la darrera Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya (a Lleida).

rits ha dit...

uix!! quan he arribat s'estava acabant i no entenia res.... la tornaré a mirar.

Montse ha dit...

Jo també la vaig veure i em va agradar molt!

Striper ha dit...

Jo no la he vist de moment.

gatot ha dit...

com el riu, que és vida, sempre els mateixos i sempre canviant...

mai no tornem a ser els mateixos, després de qualsevol experiència intensa... triem be les decisions?
les triem o ens trien a nosaltres... i seguim vivint la vida tant bé com podem o volem o ens en sortim...

nanit preciosa...

khalina ha dit...

no l'he vista però m'agrada l'argument

el paseante ha dit...

Però tu no havies tornat d'hora a casa per planxar? Demà aniràs arrugada a la feina. Catxis.

Carquinyol ha dit...

I.... al final es casen ??

:P

Mireia ha dit...

Jo no l'he vist aquesta, però ja que parles d'Irlanda aprofito per recomanar-ne una d'en K Loach: "el viento que agita la cebada" (crec que és així el títol)

Rita ha dit...

Cesc,
És dura, però s'han d'anar superant obstacles...

Ferran,
Si no és la mateixa, se li assembla prou...

kweilan,
Anotada!

rits,
:-))

Arare,
Coincidim doncs... :-)

Striper,
A mi no em sonava de res...

Gatot,
Al final, sempre hem de triar nosaltres, penso...
Bona nit, maco!

khalina,
Ha estat molt bé...

nadador,
Encara no saps que les dones SÍ que podem fer dues i més coses a la vegada? ;-)))

Carquinyol,
No explicaré el final ara... ;-)

Mireia,
Ja ho miraré. No em sona...

troyana ha dit...

Rita,
fa temps que la vaig vore pero em va agradar molt.
1 abraÇ

el paseante ha dit...

Això són llegendes urbanes :-)

Rita ha dit...

Troyana,
Una abraçada, maca!

nadador,
T'has picat? ;-)