diumenge, 8 de març del 2009

8 de març i un nou premi

Google


No m’agraden gaire aquestes commemoracions, perquè em semblen més discriminadores que aglutinadores. No se celebra pas el dia de l’home treballador... Però també sóc conscient que hi ha molt camí encara per fer i en tots els àmbits: en les feines, en la política, però també en el dia a dia, entre els homes i les dones. Costa molt desarrelar segons quins costums i tics, quan, sobretot, són favorables als homes i còmodes a moltes dones encara.

Per això, perquè no em fa especial gràcia, però reconeixent a l’hora que hi ha moltes dones que han lluitat i molt, per aconseguir coses per a totes les dones, posaré un poema d’una dona que va lluitar per moltes causes, entre elles, les dones...


Company, mosseguem la vida!
Que l'amor ens ragi als llavis:
Farem un pacte de sang
quan lluna plena s'ablami!

Farem un pacte de sang,
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!

Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada.

Maria Mercè Marçal



D’altra banda, i aprofitant un dia de dones i ja que ha estat una dona la que me l’ha atorgat, sí, la khalina m’ha concedit un nou premi, el premi Symbelmine, el primer del 2009, que em fa tanta il·lusió com el primer que vaig tenir i el darrer i tots els del mig, faré el meu lliurament.





“Symbelmine són aquelles flors, que, segons Tolkien, creixen damunt les tombes dels Reis Rohirrin. Flors, també conegudes com a “no m’oblidis”.

Diu que s’ha d’atorgar a 7 blocaires i, en aquest cas, i per ser el 8 de març, serà només a blocs de dones i les escollides per a aquesta ocasió són:

L'Iruna, una dona especial, que només us puc dir que la llegiu i mica en mica us anirà enganxant. Té una gran sensibilitat i una manera d’explicar les coses, per senzilles que siguin, deliciosa.

La Montse, una dona, dona, que ho té tot i val per tot. La majoria ja la coneixeu i estic segura que per més coses que digués, no estaria a l’alçada.

La Carme, generosa fins al moll de l’os, que escriu de meravella i una artistassa amb els seus dibuixos, que, a més, va tenir la paciència de fer-nos per obsequiar-nos per Nadal. Una feinada!

La Lula, una dona diria que molt desconeguda, però amb un món interior molt potent, que sempre em sorprèn amb els seus posts i que a vegades em fa pensar si viu una mica al tall de la navalla.

La Jo Mateixa, una dona generosa, pendent sempre de tothom, bona persona i plena d’amor i d’afecte.

La Violette una dona completa, amb molt de glamour, però amb senzillesa a l’hora. Tan ens pot fer un relat ple de sensualitat com fer-nos una melmelada de taronja, com fer-nos entendrir parlant-nos de la seva gata, que ja no hi és.

La Rits, una dona amb inquietuds, dubtes, dies de tot, però plena de vida que dona generosament en la seva feina dia a dia.

22 comentaris:

gatot ha dit...

un poema molt bonic, Rita, i la enhorabona pel premi
petons i llepades poètiques!

Striper ha dit...

Enhorabona per el poema i el premi.

Anònim ha dit...

Millor text elegit impossible, i bé es nota que t'ha sortit de dins, felicitats pel premi :)

Deric ha dit...

lo bo seria que un dia no s'haguessin de celebrar aquests dies!
però com he dit en un altre blog, és bo recordar perquè se celebra avui aquest dia i recordar aquelles dones mortes a la fàbrica...

Sergi ha dit...

Sortosament, mica en mica anem guanyant terreny a les desigualtats, algun dia ja ni ens en recordarem, i espero arribar a veure-ho.

Felicitats pel premi i felicitats a totes les premiades per tu també.

Carme Rosanas ha dit...

Mossegarem la vida, doncs i mossegarem amb il·lusió el teu premi. Gràcies preciosa. Una abraçada.

Montse ha dit...

Moltes gràcies, guapíssssssima!
Em fa molta ilu! Me l'emporto, me l'emporto! :)

petonet agraït!

zel ha dit...

Ehorabona, princesa...llueix-lo!

Joana ha dit...

Cada dia és un dia per celebrar.Queda molt per fer però no podem oblidar les dones que van morir un 8 de març. Ni cap dona ni home que mori per una causa.
Felcitats pel premi i a les premiades.
Bon setmana Rita!

kweilan ha dit...

En aquest dia un record per la Ma. mercè Marsal. Felicitats pel premi!

Ferran Porta ha dit...

En aquest tema, el dels "dia de...", sento el mateix que tu: d'una banda em fan ràbia, perquè són la constatació palpable d'una situació de desigualtat; de l'altra, però, entenc que són importants perque hi hagi conciència, justament, d'aquesta situació de desigualtat. Aitx, què complicat! Tan de bò no calguessin "dia de..." res!

Que tinguis una bona setmana, Rita!

Lula ha dit...

OSTINEEEENAAAAAAAAAAA


QUE M'HE POSAT VERMELLLAAAAAAAAAAA


JOPETAAAAAAA


uixx
nosé què dir..

Gràcies preciosa!

khalina ha dit...

m'ha agradat aquest poema.

Felicitats a les premiades :)

Cristina ha dit...

Enhorabona pel premi. Preciòs el poema.
Felicitats a totes!

Spock ha dit...

Moltes felicitats pel premi!

I sí, potser perquè tinc un acusat esperit de contradicció, a mi també em fan ràbia els dies delquesigui: tant de bo lluitéssim tots per la igualtat cada dia sense esperar rebomboris oficials... I tanmateix, aquestes diades ens recorden a tots que encara queda camí per recórrer.

Una abraçada!

Emily ha dit...

Rita, i jo què? Perque me l'ha donat la Khalina ja no penses en mi? Buaaa. Teniem un casament pendent.
El poema de la Maria Mercè és preciós. Quina gran dona...

Anònim ha dit...

Rita,i dic jo,la pintura es de August Macke?molt bonic el poema,per cert.

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt el poema.

També vull dir que a mi no m'acaben d'agradar tampoc aquests "dies de...", perquè des del moment que s'han de celebrar és perquè les coses encara no van bé!

rits ha dit...

ais!
pensava que t'havia deixat un comentari...ai, que no sé on tinc el cap!

Un post molt maco. Moltes felicitats i moltes gràcies! m'ha fet moooolta il·lusió!!!

Rita ha dit...

Gatot, Striper, i Cesc,
Gràcies, preciositats!

Deric,
Gràcies per la felicitació!
De fet, pensant en aquelles dones, sobretot, vaig fer el post.

XeXu,
Gràcies per la felicitació!
Espero aquest dia que dius... Jo potser no en sóc tant d’optimista...

Carme,
Mosseguem-ho tot! ;-)
Petons!

Montse,
Gràcies a tu per ser com ets! :-)
Petonets!

zel,
Gràcies!

Joana,
Gràcies! No, no podrem oblidar mai les persones, homes i dones, que moren per qualsevol causa.
Petonets!

kweilan,
Gràcies! Un record ben merescut.

Ferran,
Coincidim doncs... :-)

Lula,
Tu t’ho vals, nena! :-)
Petonets!!!!

khalina,
Maco, oi?

Cristina,
Gràcies! Molt bonic sí...

Spock,
Gràcies! També coincidim, no ens agraden aquests dies, però reconeixem la importància que també tenen per la sensibilització... A veure si algun dia desapareixen del calendari, serà un gran triomf!

Emily,
Efectivament, com que ja te l’ha donat la khalina, no he volgut insistir. A més, a tu ja et porto al cor dona... Com vols, si no, que pensi en casar-me amb tu! ;-)))

troyana,
Em sap greu, però no et puc contestar. Ho he estat mirant, però no me n’he sortit. :-(

Mireia,
És maco el poema, sí. Esperem que algun dia canviïn les coses...

rits,
Gràcies a tu, bonica, per ser com ets! :-)

el paseante ha dit...

Felicitats pel premi, i també a les dones que has premiat tu. M'ha agradat el poema de la Maria-Mercè Marçal (potser perquè era del mateix poblet que el meu pare).

Rita ha dit...

nadador,
Gràcies, maco!
És bonic el poema i tenint en compte que la poesia no t'agrada gaire, m'agrada que t'hagi agradat. :-)