dissabte, 14 de febrer del 2009

Una setmana particular

Google



Dimarts, vaig arribar a la feina a les 9 tocades, no hi havia ningú i tot era fosc. Mai arribo la primera i em va estranyar, però vaig obrir el llum i vaig anar cap al meu lloc. Al damunt de la taula tenia un pastís amb una espelma i tot seguit van sortir tots del despatx del cap cantant-me l’aniversari feliç. Em van fer saltar les llàgrimes. Amb aquests companys no fa encara un any que treballem junts, som un departament nou, i no hi havia encara aquella complicitat del temps que fa que es facin aquestes coses.

Al costat del pastís, hi havia un paquet, tot feia pensar que era un llibre, el vaig obrir i, efectivament, eren les memòries d’un cap que havia tingut feia temps. Quan ja el deixava em diuen –mira dintre!– ho vaig fer i em trobo això:

A la Rita, que recordo amb afecte i agraïment. Perquè és una bona professional i una bona persona, i perquè estima Catalunya. Amb el desig de molts anys de vida plena i joiosa.

Cordialment,

xx

10-II-09


Em van deixar sense paraules, emocionada i plena de llàgrimes. Eren moltes emocions seguides i gens, gens esperades. Ens vam posar a treballar, tot i que jo tenia com un nus a l’estómac, que no em va deixar fer gairebé res. A més de tenir més trucades i correus de l’habitual, que anava atenent, i als que explicava la sorpresa que m’havien fet els companys, tota cofoia.

Cap al migdia, havia previst una mica d’aperitiu per fer una copeta i brindar i quan ja anàvem a començar em sona el telèfon i em passen el cap aquell, el del llibre, que trucava per felicitar-me.

Quan acabo, i innocent els ho explico, confessen que era la part final del seu regal: sorpresa, pastís, llibre, dedicatòria i trucada. A més, d’una felicitació signada per tots, un paper que ocupava la pantalla de l’ordinador i un cartell a la paret, tots de felicitació amb motiu del 50è aniversari. Moltes emocions seguides i difícils de pair a tanta velocitat. La veritat és que ja no vaig fer gran cosa més que agrair i agrair tot el que m’estava passant.

Normalment, sempre m’he portat bé amb els companys, tret d’alguna excepció, però quan portes tan poc amb unes persones, no t’esperes una cosa així i això va fer que tot plegat fos una gran i veritable sorpresa.

Per qüestions personals d’uns amics molt estimats, la celebració important, amb tota la meva gent, no la podré fer fins a finals de mes o primers de març i, per això, el mateix dia, vaig pensar de fer un sopar amb les meves amigues, les més íntimes, properes, aquelles que saps que ho són de veritat, amb les que pots ser tu i que t’hi sents com a casa i així ho vam fer.

Sis dones, d’edats diverses, des dels 38 fins als 61 anys. La que fa més que conec, fa 36 anys i la que en fa menys, 9. Unes amigues de 10! D’aquelles que sempre hi són i que, encara que ens veiem poc, sempre és com si ens haguéssim vist el dia abans. A més, com que de tant en tant les convoco, elles també es coneixen ja i es crea un clima molt maco i agradable. Parlem de tot, de fills, una ja del net, de política, del que calgui... Me les estimo molt i m’estimen i em fan sentir molt bé.

A l’hora de bufar les espelmes, van començar a dir que no duien càmera i aleshores em van treure el paquet amb el regal. La magnífica càmera que ja us he presentat i novament em van emocionar: s’havien organitzat entre elles per comprar-me el que més il·lusió em feia.

L’endemà vaig enviar-les un correu que deia que malgrat que el regal m’havia agradat i emocionat molt, el millor regal són elles, tenir-les a elles com a amigues.

Quan semblava que ja s’acabava la setmana, i mica en mica tot anava tornant a la normalitat, ahir em truca un amic que m’estimo molt, em diu que és a prop de casa i que si el convido a una coca-cola. Evidentment li vaig dir que sí i em va portar una fotografia, gran, preciosa, de Times Square, ampliada, perquè la pugui penjar a la paret.

Suposo que entendreu que estigui encantada amb els meus 50, amb la gent que m’envolta, que és fantàstica, i que m'haig d’estimar per força, no es mereixen altra cosa.

Dispenseu que hagi estat tan monotemàtica darrerament, però no podia deixar-vos-ho d’explicar, em feia tanta il·lusió...


39 comentaris:

ddriver ha dit...

ap apa que be!!!!un altre cop felicitats

Sergi ha dit...

Noia, he de dir que m'has emocionat amb aquest post, així com anava llegint m'anava agradant més, i és que explica moltes coses de tu, i totes bones. Totes bones al meu entendre, és clar, perquè, si m'ho permets, et diré que m'he sentit molt proper a tu, perquè em sembla que ens assemblem força en la manera d'entendre les amistats, amb els meus no és gens estrany que el dia després d'una trobada hi hagi mails d'agraïment, d'aquells de llagrimeta, per posar-te un exemple.

M'encanta el que et van fer els teus companya, ja veus com t'estimen. Ja el que fessis amb les teves amigues no em sorprèn tant, era esperable que et cuidessin molt.

kweilan ha dit...

No hi ha res millor que la companyia dels amic o amigues...I d'aquestes que com tu dius encara que faci un temps que no et veus, quan ho fas és com si t'haguessis vist el dia abans tal es l'estimació que hi ha. Felicitats pels 50 i també per les companyies que t'envolten.

miq ha dit...

Per molts anys!
(Happy B-day, que diuen aquí)
:)

rits ha dit...

Si reps tan d'amor deu ser perquè en dones a grapats!!!!!!

I tens tota la raó, els amics i companys com aquests, són el millor regal!!!!!

Novament, moltes felicitats!!

iruNa ha dit...

Tot el que expliques és molt emocionant Rita i estic segura que et mereixes això i més.
Lo dels companys de feina sorprèn perquè com dius fa poquet que hi treballes, però em sembla un gest molt bonic per part seva. És molt important treballar en un ambient així!
I les amigues... us he pogut imaginar totes juntes, parlant de les vostres coses i rient. Una imatge preciosa!
I és que no em queda més que dir-te felicitats pels teus 50 tant ben portats, per la gent que tens al voltant i per ser com ets!
una abraçada guapa!

Albert Lloreta ha dit...

ostres, ara diré...
jo en tinc 21 i espero tenir uns 50 anys ni que sigui la meitat de bonics que els teus, felicitats :)

Ferran Porta ha dit...

Què xulo, Rita, quin dia més expecial; enhorabona pels 50, i enhorabona també per estar envoltada de tant d'amor. Que sigui per molts anys!

Anònim ha dit...

Rita,sin duda eres una persona muy querida,no hay mejor carta de presentación para una persona.felicidades!

Deric ha dit...

carai, que bonic! Et vaig felicitar? se és que no, doncs
MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!

Robertinhos ha dit...

felicitats Rita!

no et conec, però sembles una bona persona i et mereixes aquestes coses.

per cert, no tindreu una vacant en aquesta empresa teva, no?

Striper ha dit...

Gentil dama segur que vostres encants de persona i dona mereixien molt mes, bon dia em vaig al segle XIV:

Emily ha dit...

Es que et fas estimar, Rita. I així ens ho has de dir. Quan la gent t'estima sense demanar res a canvi, és que vals molt.
Continua vivint la vida tan bonica que se t'espera i conservant aquestes amistats. Ara també ens tens a tots nosaltres. Una abraçada molt molt gran!

estrip ha dit...

per molts anys de felicitat i bons moments!

atikus ha dit...

Bueno intentaré aprender un poquito de catalan poco a poco..jeje, Moltes felicitats!!
y se muy feliz, que seguro que lo eres con tantos amigos ;)

petons

Anònim ha dit...

Me'n alegro molt! veus com et fas estimar... :)

el llibreter ha dit...

Quina manera de compartir i encomanar la teva alegria. Enhorabona! ...i gràcies!

khalina ha dit...

Rita és fantàstic tot això que expliques i me'n alegro molt per a tu, però evidentment ets una gran persona i per això t'estima tanta gent.

Anònim ha dit...

M'he emocionat amb el teu relat, ja hem vas dir que va ser un gran dia que no creia que tant, tal com ho has explicat m'has fet caure les llàgrimes, no he pogut aguantar l'emoció son 600 mesets molt ben celebrats.

Rita ha dit...

ddriver,
Gràcies, guapu!!

XeXu,
Gràcies, maco. Sóc bledota... M'agrada que ens assemblem! :-)

kweilan,
Gràcies, maca!

miq,
Thanks! :-))

Cristina,
Gràcies! És molt reconfortant tenir gent així a prop...

rits,
Gràcies, maca!

iruNa,
Gràcies, bonica!

Albert Lloreta,
Gràcies! I gràcies per la visita a l'illa. Considera't a casa teva! Segur que sí que seran bonics els teus també, ja ho veuràs, paraula de la Rita! ;-)

Ferran,
Gràcies! Va ser un dia molt i molt especial, sí. Això dels 50 és ben xulo! ;-)

troyana,
Gracias, guapa!

Deric,
Gràcies, gràcies!!! :-))

Robertinhos,
Gràcies, guapu! T'asseguro que si depengués de mi, i per com et vaig llegint, ja t'hagués contractat, però ni el teu perfil encaixa on jo treballo, ni hi pinto res jo per contractar gent. :-(
Un petó, maco!

Striper,
Bon dia, senyor, us veig molt posat en protocol... ;-)

Emily,
Gràcies! I no saps com també formeu part ja del meu entorn. Sembla mentida com es van creant els afectes...
Petons, maca!

estrip,
Gràcies, maco!

atikus,
Pero si puse un fantástico traductor pensando en ti precisamente... ;-)
Gracias y besos!

Cesc,
Gràcies, guapíssim! Tu tambè inspires molt afecte. Ets un encant!
Petons!

llibreter,
Gràcies! I gràcies per la teva visita a l'illa. Tot un honor! Considera't a casa teva. :-)

khalina,
Gràcies, maca!
Petons!

Anònim,
Gràcies, rei meu!! Tinc un amic que no suporta que li digui tou. Però a tu t'ho dic, perquè sé que no et molesta i perquè a mi m'agrada que ho siguis...
Molts petons!

Carme Rosanas ha dit...

En Xexu m'ha pres el comentari. La relació amb els teus amics i amigues també em fa pensa r molt en la meva, així mateix: com a casa, còmoda però sense deixar mai les emocions de banda. Els mails o sms de després. I doncs com que sé de què parles, et dono l'enhorabona, ja que sé que això, totes aqauestes petites-grans coses fan molt feliç. I ja ho veus els 50, són genials! i aquí no s'acaba tot, tot just comença!

Josep Lluís ha dit...

Ha estat capaç de fer-nos estar amb vosaltres en aquest instant de la celebració. Molt emotiu, per recordar-ho sempre més.

De ben segur que t'ho mereixes, m'afegeixo a la rutllana.

Un petó

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Felicitats !!!, entenc perfectament la teva emoció. Veure l'entrega del qui t'envolten, no et deixa tocar de peus a terra.

Per molts anys

El veí de dalt ha dit...

Felicitats, altre cop. Deixes petja per on passes...

Gabriel ha dit...

La foto és molt bonica com tot el que expliques i ho és perquè ho expliques de cor...
Gaudeix d'aquests moments!
Ja que no sempre es poden tenir dies com els que expliques.

Laura ha dit...

Que bonic, Rita! Has començat els 50 de la millor manera, amb amor de cap a peus. Me n'alegro moltíssim. Jo també et felicito i et desitjo que continuïs així sempre!

Spock ha dit...

Una mica tard però com que encara deus estar en periode celebratiu (o celebracional, o celebraire?), deixa'm felicitar-te també a mi, que t'acabo de descobrir!

Una abraçada

Rita ha dit...

Carme,
Gràcies, maca! De moment, cap queixa! Això dels 50 està molt bé! :-)

Josep Lluís,
Gràcies!
Petons!

horabaixa,
Gràcies, maca!

veí...,
:-)

Gabriel,
Em va encantar aquesta foto! Maca, oi? :-)

Laura,
Moltíssimes gràcies, maca!

Spock,
Gràcies per la felicitació i per passar-te per l'illa. Considera't a casa teva!
Una abraçada!

Mart de Garriga ha dit...

No m'estranya gens tot plegat. Jo et conec una micona i crec que tot és ben merescut. Dissortadament de gent elegant i decent no n'hi ha tanta com caldria.

mossèn ha dit...

felicitats ... salut

mossèn ha dit...

per cert, m'oblidava ... al meu bloc t'he posat deures !!! ... salut

rhanya2 ha dit...

Felicitats, Rita!!! Moltes felicitats... no sé per què t'estranyes de tot plegat, si aquí al veïnat et passa igual!! Si ets, com imagino, tan afable i encantadora com et trobem els que t'hem conegut per aquí, llavors et mereixes tot això i més!! I sospito que en directe encara s'ha de notar més el teu encant. Les teves amigues, amics i companys tenen sort de tenir-te a prop.

Una abraçada enorme i un petó molt fort!!!

fada ha dit...

Només puc pensar que només me'n falten vuit per arribar a aquest moment tan bonic ;)) Ja et vaig felicitar per l'aniversari, però pel que penso que se t'ha de felicitar de debò és per aquests bons amics i companys que tens. I pel més important: si els tens és perquè tu ets com ets i et fas estimar. MUAK.

Eli ha dit...

Apa, no m'extranya que et faci tanta il·lusió, a mi m'en faria molta.... La veritat!!! Aquests detalls són d'aquells que no s'obliden fàcilment, i més quan no t'els esperes...
Doncs que en siguin per molts anys més!!!
Petons

òscar ha dit...

el carinyo crida al carinyo. i, a la feina, detallets com aquests, són d'agraïr.

petooons!

Rita ha dit...

Mart de Garriga, mossèn, Violette, fada, Eli i òscar,
Sou molt generosos... Moltes gràcies a tots!
Petons!

el paseante ha dit...

Podria entendre tanta felicitat i tanta celebració si el Barça hagués guanyat la Lliga. Però per fer 50 anys... Potser és que sóc massa sensible :-)

Ara en sèrio, m'alegra aquesta setmana teva.

Anònim ha dit...

Per molts i molts i molts...

Benvinguda al club

Rita ha dit...

nadador,
A veure si seràs vist i no vist perquè t'ofegaré... ;-)
Gràcies!

Joan Alcaraz,
Gràcies i petons!