dissabte, 21 de febrer del 2009

Una lliçó



A vegades creiem que ho tenim tot controlat i que tot és perfecte i amb aquesta actitud, no voluntàriament, però si per omissió, ens oblidem de moltes coses i persones. I només quan ens fan un toc, ens adonem que hi ha moltes diversitats convivint amb nosaltres i que potser no hi pensem.

No estic segura d’haver expressat prou bé la sensació que vaig experimentar fa uns dies quan vaig rebre un correu d’un blocaire que m'havia descobert i em deia això:


... per agrair-te que hagis posat juntament amb la verificació visual de la paraula, la possibilitat que es puguin escoltar uns numerets i escriure'ls al lloc corresponent. No sé si això és propi de Blogspot o ho has posat tu perquè has volgut, però sóc cec i m'he trobat més d'un cop que no he pogut intervenir en un bloc perquè hi havia verificació visual sense la possibilitat d'accedir-hi d'una altra manera.

Vaig quedar parada. No era conscient d’haver fet res d’especial en la verificació, només recordava haver-la activat quan em van començar a entrar spams, però, sobretot, perquè aquest correu em va fer pensar que mai se m’hagués passat pel cap que cap blocaire tingués alguna mancança o deficiència. M’agradaria ser curosa amb les paraules, no molestar ningú, però desconec el llenguatge més adequat i em sento insegura.

Vaig mirar de seguida la configuració de blogger, vaig veure que ja venia per defecte i li vaig contestar tot dient-li que no era cosa meva sinó de blogger i que m’havia sorprès, que m’havia donat una lliçó i que si m’ho permetia en faria un post. A més, trobava que escrivia molt bé el català, redactava perfectament també i el post que li havia llegit, en tornar-li la visita, estava molt ben escrit. A més, li demanava com s’ho feia i em va contestar:


No té cap mèrit això de fer anar l'ordinador. De fet, la meva feina és justament la d'ensenyar i instal·lar adaptacions informàtiques per a cecs. Vaig estudiar Filologia catalana, però quan vaig descobrir les possibilitats dels processadors de textos (m'agrada escriure, però corregir em feia una mandra terrible), vaig començar-me a engrescar per aquell món de tecnologia incipient i que semblava de ciència fició... I aquí em tens, al·lucinant encara amb el fet que pugui llegir qualsevol text sense esperar a que s'editi en braille, cercant informació, jugant amb jocs on-line, o remenant pels blocs i fent, de tant en tant, alguna descoberta interessant, com ara una Illa Roja plena de sorpreses.

Per saber què hi ha a la pantalla i fer anar l'ordinador, faig servir un programa que es diu Jaws i que permet treballar amb les aplicacions més estàndar de Windows: des de navegadors a fulls de càlcul (jo no els faig servir, que sóc de lletres i quan l'operació matemàtica passa de dues xifres m'agafa vertigen), passant, és clar, per processadors de text o OCR.

Evidentment, llegiré amb molt d'interès el post que facis sobre aquest tema o qualsevol altre, però res més lluny de donar lliçons a ningú, perquè faig el que fa molta gent: aprofitar les noves tecnologies per mirar de ser una mica més lliure. Toma frase, jajaja, aquesta no l'havia pensat abans, veus? Seriosament, tu parla del que vulguis i com et vingui de gust, sense mirar de ser políticament correcta, que és un dels mals dels nostres dies, sinó dient les coses amb l'estil elegant i expressiu a què ens tens acostumats.

També hi afegia això en un altre paràgraf:


La veritat és que és fantàstic que la verificació visual ja no sigui una barrera, com passa en altres servidors de blocs.

No tinc costum de reproduir textos que no siguin meus, sense citar-ne l’autoria, i molt menys de reproduir fragments de correus, perquè són privats, però, en aquest cas, he cregut necessari fer-ho, perquè la frescor que transmet no crec que jo l’hagués sabut reproduir.

Quina lliçó més gran i quin gust trobar-se persones així a la vida. Un cop més, gràcies al bloc he tingut aquesta oportunitat i m’ha vingut de gust compartir-la amb vosaltres i aprofitar per fer-li el meu sincer homenatge.

Gràcies, amic X*, per haver-me trobat i haver-me permès saber de la teva existència!


* No hi poso les seves dades, perquè sí que em demanava que no donés la seva identitat. De la mateixa manera, si el coneixeu, tampoc feu esment al seu nom i/o nick. Gràcies!

27 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Una de les nombroses coses positives de l'internet i dels blogs, és que són una finestra oberta al món... i sense sortir de casa!

Em preguntava com s'ho devia fer aquesta persona per llegir blogs; ara ja ho sé. I em meravella. I té raó, quan dius que les tecnologies ben usades ens fan més lliures.

Amb vista o sense, l'internet ens fa més lliures i més informats!

Bon cap de setmana!

Sergi ha dit...

Abans de res, dir que estic molt d'acord amb ell al respecte del que pensa del teu blog i la teva manera d'escriure.

A banda d'això, jo també m'he quedat molt sorprès, ja que no sabia que hi havia eines que fessin possible que persones cegues poguessin tenir accés a tot aquest món, però és una gran alegria, naturalment, si per alguna cosa han de servir les tecnologies, caram, és per trencar barreres de tot tipus i fer arribar la qualitat de vida i la comunicació a tothom. Per un cop, bravo per l'ésser humà.

I encara més, em sorprèn encara més gratament el tarannà d'aquesta persona que es va dirigir a tu, jo tampoc no he pensat ni per un moment que alguna de les persones amb les que tracto habitualment a través del blog pugui tenir alguna mena de realitat diferent a la meva, o a la de tants altres, a banda d'alguna malaltia, però sovint costa simplement pensar que hi ha gent diferent. Amb això vull dir que realment és una lliçó per molts, i m'hi incloc el primer, que vas rebre i que ara ens dónes a nosaltres. I saps, crec que val molt la pena haver-la rebut. No perquè haguem de canviar res de la nostra manera de fer o d'escriure, ja que la normalitat és l'única reacció possible a aquest fet, però potser sí per adonar-nos de que no som el melic del món i que hi ha gent que ho podria tenir pitjor que nosaltres, però que amb voluntat i empenta demostren ser molt més valents, i n'hauríem d'aprendre moltes coses.

I si aquesta persona arriba a llegir aquest comentari (i no s'ha adormit abans, lamento l'extensió), m'agradaria felicitar-lo de tot cor, i desitjar-li que mai perdi la força que demostren les seves paraules. Ah, i que no em corregeixi les faltes, filòlegs, quina por!

Anònim ha dit...

Totes les lliçons són benvingudes, totes... i aquesta que ens expliques no en deixa cap dubte.

Cristina ha dit...

Dec semblar una ignorant però desconeixia que hi havia eines en el món de l´informàtica per persones cegues. I és genial saber que gràcies a això tothom té accès a internet i a aquest món dels blogs. Segueix amb aquest estil elegant que ens té enganxats. I gràcies a aquest blocaire per donar-nos una bona lliçó.

Striper ha dit...

Ostres quinas coses i curios lo d'aquet noi i fins on podem arribar amb la tecnologia . La verificació de paraules no esta per defecte i es desabilita a configuració, comentarios.
¿Mostrar verificación de la palabra para comentarios? Sí No

gatot ha dit...

fa alguns dies vaig fer un post on vaig deixar una frase parlant "expressament" d'invàlids/incapacitats emocionals...

em referia d'alguna manera a això que has expressat; quantes vegades la ignorància de palpar una altra realitat que existeix però no per nosaltres... ens fa incapaços, discapacitats o invàlids de comprendre aquelles realitats?

penso que només el fet d'apropar-nos amb la ment oberta a qui tenim a prop, ens pot permetre créixer integralment...

reconèixer la diferència ens fa més capaços d'estimar i d'estimar-nos;

quantes vegades no hem pres un comentari al blog com una fotesa, quan potser qui l'ha deixat ho ha fet amb tot el carinyo... quants posts dedicats directament o indirecta no hem deixat de llegir...? (i parlo per mi, també...)

penso que provar de reconèixer o intuir altres mancances ens pot permetre descobrir "recursos" en els altres que mai hauríem imaginat; i... discrepo -amablement- amb el teu interlocutor: crec que qui ha conegut alguna situació -del gènere que sigui- diferent, es torna més curós amb el llenguatge, precisament perquè es torna més curós amb l'ànima...

petons i llepades diferents!

Carme Rosanas ha dit...

M'HA ENCANTAT LLEGIR AQUEST POST.

NO SABIA QUE EXISTIA TOTA AQUESTA TECNOLOGIA PER ALS INVIDENTS I ME N'ALEGRO MOLTISSIM. UNA ABRAÇADA A TOS DOS.

assumpta ha dit...

Em considero una ignorant, doncs desconeixia el que esmentes. Sí que es cert que hi veia un símbol al costat amb un dibuix d'una cadira de rodes i no sabia per a que servia. Ara, posant-t'hi el cursor damunt es llegueix: "Escolta i escriu els números que escolis".
Em sembla fantàstic !
He trobat aquest post una autèntica delícia i et felicito per això, i també felicitats per aquest amic, perquè ens demostra que siguem com siguem "tots som iguals".
Tant de bo hi hagi més eines que contribueixin a desmuntar barreres enlloc de posar-ne.
Un peto, Rita!

Anònim ha dit...

Caram! No sabia que una persona invident pogués "llegir els blogs". És una meravella. Potser ell té un blog i tot i no sé, fins i tot és possible que l'hàgem visitat alguna vegada sense saber-ho?...
És fantàstic!

atikus ha dit...

muy bueno el Video, y por su puesto el post.
Es verdad que muchas veces no tenemos presente a la gente con discapacidad y no sólo en el mundo de internet sino en otros apartados. Todo lo que la informática pueda hacer para la integración y la comunicación siempre es bueno, la verdad es que yo soy un patan, espero algún dia aprender catalán, de momento seguiré con el traductor, es una manera de usar los medios que nos ofrece la informática.
Disculpas.
Y petons ;)

khalina ha dit...

Internet té això, gràcies a ella podem conéixer altres realitats molt diferents, i ens permet no quedar-nos aillats en el nostre cercle de rutina. I ens fa més lliures. Clar que internet també pot fer a algunes persones més presoneres. Es qüestió d'utilitzar-la en la justa mesura.

Desconeixia aquestes tecnologies per a persones invidents i realment és fantàstic que puguin accedir-hi.

Gràcies Rita per explicar-nos-ho. I gràcies a l'amic X

Anònim ha dit...

Jo també ho desconeixia, em sembla MERAVELLÓS!!!!!

Joana ha dit...

Darrere cada blog crec que hi ha una persona diferent, diferent en tot perquè per sort no som iguals. Tanmateix és un món on descobreixes gran persones.
De fet no ens adonem de les barreres fins que no ens hi trobem de morros.
El privilegi de les noves tecnologies sovint és que hi ha menys barreres que en el món real.
Petons als 2 per aquest magnífic post!
:)

El veí de dalt ha dit...

Un gran post a un gran comentari. Avui tots hem après una lliçó.

Rita ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Quan pensava en fer aquest post tenia dubtes, però ara estic molt contenta d'haver-lo fet, perquè veig que som uns quants que desconeixíem aquestes magnífiques possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.

Ferran,
Cert. Si a nosaltres ens fa més lliures imagina't a ell. Això és fantàstic, oi?
Bona setmana, maco!


XeXu,
Gràcies per les teves paraules amables.

M'ha agradat molt el teu comentari perquè dius tot el que jo hagués volgut expressar i no he sabut.

A més, has entès perfectament com em vaig quedar en llegir el seu primer correu, em volia fondre de mala consciència de sentir que no hi havia pensat mai en aquesta possibilitat.

No lamentis mai l'extensió dels teus comentaris, m'agraden perquè sempre dius coses molt interessants, que reflecteixen moltes més persones que no sabem expressar-nos tan bé com tu.
Petons, maco!


Cesc,
De tant en tant va bé oi que ens posin al nostre lloc... :-)
Petons, maco!

Cristina,
Si llegeixes els comentaris, tan ignorant com la majoria, començant per mi. Per això no sabia si fer el post, pensant que només era jo la que ho desconeixia, i ara estic contenta d'haver-vos fer conèixer una bona nova com aquesta.
Bona setmana!


Striper,
Ja sabia que la verificació la poses o la treus, el que no sabia era que hi havia la possibilitat per a invidents, que és el que ell agraeix, i que això sí que hi és per defecte.


Gatot,
Quan feia aquest post vaig pensar en tu i també sabia que el comentaries. Ja ens coneixem una mica, oi? ;-)

Tens molta raó en el que dius i, justament, perquè no tinc ningú a prop amb cap situació així, em sento insegura, perquè no vull ofendre ni molestar, amb el llenguatge a emprar.
Petons, estimat amic!


Carme,
Ja veus que no estàs sola, jo tampoc en sabia res i la majoria dels comentaristes tampoc. Cada cop estic més contenta d'haver fet aquest post i d'haver posat aquesta informació a l'abast de tots.
Gràcies, maca!


- assumpta -,
Tan ignorant com tots, ja ho veus...

Ha estat una bona toballa aquesta persona. Li demanarem que ens vagi posant al dia, si per cas... ;-)
Petons, maca!


novesflors,
Ja veus... Tot plegat, un bon descobriment i una gran satisfacció personal haver-vos pogut fer conèixer aquesta persona. :-)


atikus,
Me encanta esta canción! Es muy alegre... :-)

No te disculpes, por favor, eres el claro ejemplo de que si se quiere, se puede. Comprendre que yo me sienta más cómoda expresándome en mi lengua materna. Para hablar de sentimientos y sensaciones es imprescindible para todos, creo, pero ya ves que esto no nos ha impedido nunca comunicarnos ni respetarnos y en cambio nos ha acercado. Yo no dejo de leerte y tu tampoco. Si todo el mundo fuera como nosotros... el mundo seria maravilloso, no crees? ;-)
Unos besos catalanes! jejejeje


khalina,
Tens raó, com tot, pot ser bo i dolent. Nosaltres sembla que ho fem prou bé, oi? ;-)
Petons, aquariana! hehehe


Mireia,
A mi també m'ho sembla. Ja veus que t'has de fer blocaire. Passen coses fantàstiques! :-)


Joana,
Gràcies, maca! Exacte! Jo em vaig trobar de morros aquesta persona i em va fer pensar molt, però mira, n'estic ben contenta de tot plegat.
Petons i bona setmana!


veí,
Sí, una bona lliçó, sí.

zel ha dit...

Caram, no sési la cosa funciona al meu blog, però t'asseguro que ho miraré...poc pensem, com molt bé dius, en d'altres necessitats...Una forta abraçada. Te la mereixes pel blog i pel post, ets un sol!

rits ha dit...

Doncs mai m'havia parat a pensar en aquesta cirumstància. I si, és una lliçó i ben bona.
De vegades donem per fetes i habituals coses que en el fons, x molts no ho són.

mar ha dit...

saps el que m'agrada?
doncs que, malgrat tots som diferents i cadascú de nosaltres som com som, estem tots units per aquest món de llegir i escriure i expressar emocions, sentiments, creences, idees, vivències,... i en aquest fi comú, en realitat, tots ens assemblem i no hi ha diferències entre nosaltres... siguem alts, baixos, alegres, tristos, cecs, sords, muts, rosses, morenes, grassonetes, primetes,...
m'encanta aquesta barreja!
m'agrada que, malgrat ser persones molt i molt diferents, estiguem unides per la màgia de les paraules...
Genial!

petonet i bona setmana!

ddriver ha dit...

molt adient la canço,de la banda sonora you've got a mail

Eli ha dit...

Per pensar-hi!!!!

Hi pensarè ...Ens dona tot una lliçó involuntaria... però tot una lliçó!!!

;-D

Anònim ha dit...

Si, sorpren que els cecs ( o disminuits visuals) ens llegeixin, perque sempre associem la lectura amb la vista, però es pot llegir amb el tacte o amb la oida.

Per circumstancies de la vida i de la feina, he contactat amb gent que treballa en el camp de la baixa visió i he tingut la oportunitat de fer una simulació, o sigui fer actes quotidians amb unes ulleres que simulaven una visió molt dolenta ( perceps llum pero no distingeixes formes). Treure un cafe de la màquina, esclafar el emnjar al microones, baixar escales o trobar el lavabo són autèntiques proeses. No parlem de sortir al carrer. Un nus a l'estomac.

Hauriem de ser conscients de les necessitats especials d'una part de la població. Encara queda molt cami per recorrer, tant a nivell institucional, com a nivell individual.
Amic X, amb el teu comentari ens has obert els ulls a molts que hi veiem amb els ulls però moltes vegades no percebem el que ens envolta.

Anònim ha dit...

Una de les persones més lliures que he conegut mai és precisament la persona de qui parles: a part d'encantadora, generosa, intel·ligent, amb un excel·lent sentit de l'humor i que et fa veure una increïble manera de passejar-se per la vida.

Gràcies persona anònima :)

I gràcies, Rita: un post molt, molt ben escrit i crec que també molt sentit!

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

I jo, davant d'aquests fets em quedo satisfeta. I un cop més, m'en adono, que les coses bones de veritat, pasen sense adonar-nos, sense soroll, com si no fos especial.

Gràcies a tots dos i a tot aquest grup de gent que ens uneix un "algo" que no sé quin nom te.

Una abraçada

kweilan ha dit...

El post m'ha agradat molt pel que té de solidari amb altres persones i perquè de vegades ens pensem que tothom té una realitat similar. Felicitats!

Rita ha dit...

zel,
Moltes gràcies, maca!

rits,
El mateix em va passar mi...

mar,
Som ben afortunats, aquí no ens diferencia res... :-)

ddriver,
Què faríem sense tu i la teva cultura musical... ;-)

Eli,
Cert, el que em va venir al cap de bones a primeres, en llegir el seu correu...

viuillegeix,
Potser amb ser consciens de la seva existència en tot moment, ja faríem un pas. Confesso que jo no en vaig ser fins que vaig saber d'ell.

Anònim/a,
Gràcies a tu! Entenc que tens la sort de conèixer aquesta persona. Gaudeix-la molt! Crec que val molt la pena.

horabaixa,
Cert, aquest correu em va entrar com altres, però en va fer reaccionar molt més que molts d'altres. Gràcies a tu per formar part també d'aquest "algo"... :-)

kweilan,
Gràcies! Ja ho pots ben dir...

el paseante ha dit...

No havia pensat mai que una persona invident pogués escriure i llegir blogs, tot i que sabia que disposen d'eines per navegar per internet. Ara miraré si tinc aquesta opció activada al meu blog. M'ha agradat aquest post. Diu coses de tu.

Rita ha dit...

nadador,
Gràcies! Sempre tan generós... :-) Però, sobretot, diu molt d'ell...