dimecres, 14 de gener del 2009

Relats conjunts: L'odalisca

L'ODALISCA Marià Fortuny 1861



M’agrada que em vingui a veure, que busqui la meva companyia, sentir-me desitjada, donar i rebre plaer. Res m’agrada més!

Sempre que sé que ha de venir em preparo especialment: manicura i pedicura perfectes, depilació impecable, un bany d’oli hidratant, per deixar la pell ben elàstica i suau, unes gotetes de perfum, poques, però suficients, estratègicament repartides. Una mica de color a les galtes, poc, i una crema de llavis amb color, claret, només perquè se’m vegin més vius, d’aparença més humida.

Mentre em vaig preparant, després de la dutxa, vaig sentint com el meu cos també es prepara. Penso en ell i, mentre em poso l’oli, noto com al pas de les meves mans, la pell respon, el cos reacciona, com si sabés el que aviat vindrà, que seran unes altres mans les que l’acaronaran, que no el coneixen tan bé com jo potser, però que l’excitaran molt més. M’asseco el cabell, em poso el perfum, els tocs de color i llesta.

Un barnús especial per a l’ocasió, blanc, com de vellut, amb la meva inicial, R, a la butxaca, brodada amb fil de seda blau marí, amb un coll esmòquing gran, que aixeco una mica, com si fos un abric, i uns mitjons de cotó blancs, llisos, gruixuts, que mantenen la pell dels peus elàstica i suau també.

Encenc les espelmes de l’habitació i la sala, amb una lleu aroma, a vainilla, poso música i a esperar, poc, normalment ho faig coincidir amb la seva hora prevista d’arribada, mai fa tard.

Quan arriba, després de les primeres carícies i dels primers petons, només té un llaç per desfer, el del barnús.



Una nova proposta de Relats conjunts

27 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Que ràpids que sou tots, ja en porto llegits no sé quants... i del meu el més calent és a l'aigüera.

Un relat molt ben encaixa t amb la imatge. Molt bé!

Anònim ha dit...

Barnús? on? jeje genial...

Sergi ha dit...

Mmm... quin relat més suggeridor. Et surt una vena submisa que no sé jo...

Jordi Casanovas ha dit...

tens un barnús amb la teva inicial brodada?...
Bon relat.

el paseante ha dit...

M'ha agradat molt el relat. Però fa estona que busco el teu clip (amb le barnús) de Youtube que l'acompanya i no el trobo. On l'has amagat?

Striper ha dit...

Fresc i original i suau com un barnus i tendre com un cos m'agradat.

kweilan ha dit...

A mi també m'ha agradat molt!

Mon ha dit...

un relat molt bonic, potser un pel curt....o potser a punt per una continuació en una segona part. Salutacions

Josep Lluís ha dit...

Acava en llaç i no en nus... el barnús...

M'agrada el relat.

Emily ha dit...

Quina feinada ser odalisca! Sempre polida, perfecta...Ell al menys es treu els mitjons? ;-)

rits ha dit...

Molt sensual!!!
Molt xulo

Rita ha dit...

Gràcies, Carme!

Hehehe Cesc, gràcies!

Gràcies, XeXu! Les odalisques eren així no?

Hehehe Jordi Casanovas, l'odalisca el tenia... ;-) Gràcies!

Gràcies, paseante. No crec que hi hagi imatges d'odalisques... ;-)

Gràcies, Striper!

També gràcies, kweilan!

Creus que cal la segona part, Mon? ;-) Gràcies!

Gràcies, Josep Lluís! Un llaç és més senzill de desfer que no pas un nus... ;-)

Hahaha Emily! Jo he fet l'odalisca, si t'animes, pots fer-lo a ell com més t'agradi... :-)

Gràcies, rits!

khalina ha dit...

Molt suggerent!

Toy folloso ha dit...

I un cop el llaç desfet, que estigui per la feina.
(Que no vegi la tele de reull y coses d´aquestes....).

Rita ha dit...

És el que em va inspirar, khalina...

Aquesta diu que li agrada donar i rebre plaer, Toy folloso. A més, vols dir que hi havien teles? ;-)

Gatot_X ha dit...

nusos sense nusos, pells i moments...

a vegades donen molt plaer els preàmbuls!

petons i llepades aromàtiques!

Rita ha dit...

Certament, tenen un paper important, gatot...
Petons, maco!

zel ha dit...

Bé, t'has posat les piles romàntiques, Rita guapa!!!! Jo m'he estimat més posar-hi un pèl d'humor...
Petons!

iruNa ha dit...

Mmmm... noia, m'he imaginat la situació i el meu cos s'ha esborronat! jeje...
Molt ben descrit!

Rita ha dit...

És el que té el Relats conjunts, zel, i que per això m'agrada participar-hi, ets poses a interpretar el paper que et passa pel cap en aquell moment...

El teu molt bo!!!


Hehehe iruNa, doncs com em va passar a mi escrivint-lo... Ja m'hi veia! :p

assumpta ha dit...

Molt romantic ... i suggerent !
Bó, bó, bó, M'ha encantattttt !!!!!
Ai el barnús .......

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

.....les mil i una nits .....
de conte.

Una abraçada

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

M'ha agradat especialment el troç on diu que poder no coneix tant bé el seu cos com ella mateixa.

Rita ha dit...

- assumpta -,
Gràcies! El barnús... ;-)

horabaixa,
Sí, de fadas! :-)

menta fresca,
Gràcies! I és així no? Qui millor que un/a mateix/a per conèixer el seu cos...
Una abraçada!

Anònim ha dit...

Molt sensual, lliga bé amb el quadre. M'ha agradat :)

Barbollaire ha dit...

... i el barnús relliscant, suau i lentament, pel cos mentre unes mans l'acompanyen i uns llavis es troben i...

(tu i jo no teníem una cita pendent? XDDDD)

Una bosseta de petonets dolços i moltíssimes gràcies, nina
:¬)*******

Rita ha dit...

Pd40,
Gàcries!

barbollaire,
Segueix, segueix, amb tota llibertat. Segur que seria preciós el teu relat inspirat en el meu...
Petons, maquíssim! I molts ànims!