dijous, 29 de gener del 2009

El pelicà i les cigonyes

Marten Van Dijl


En el seu post de comiat, sí, trista notícia, el paseante plega, ens parla d’un pelicà que s’ha instal·lat a les comarques del sud de Lleida, en companyia d’una colònia de cigonyes. On van elles, va ell –diu la notícia. Se suposa que ha corregut bona part d’Europa, possiblement des de Grècia o Romania. Són tant rars a la Península Ibérica els pelicans, que la presència d’aquest exemplar ha mobilitzat ornitòlegs arribats de diferents punts de la mateixa. Un el va veure a Montoliu acompanyat de d’unes 330 cigonyes –segueix dient la notícia. Hi era com una més i es movia amb elles –explica.

Es tracta d’un pelicà vulgar, espècie abundant en el delta del Danubi i altres regions d’Europa oriental, que generalment migra a l’Àfrica a través de Turquia i Egipte. Possiblement –apunta un biòleg– es va desorientar, va prendre una ruta equivocada fins a l’oest i aviat va entrar en contacte amb una colònia de cigonyes centreuropees –algunes estan marcades amb anelles alemanyes i suïsses–, que han acabat arribant a Catalunya. No se sap si es quedarà a Lleida, en el cas que les cigonyes marxin, però per ara les acompanya a l’hora de menjar i de descansar.

Fins aquí, el que he extret de la notícia, però, contràriament a l’opinió dels experts, jo penso que la història és una altra i molt més maca.

El pelicà va topar amb la colònia de cigonyes, va quedar corprès amb la bellesa d’una d’elles, tan esvelta, i ella sentint-se afalagada, se’l va mirar amb atenció, potser pel cos rodonet que feia, o pel bec, i de tant mirar-se mútuament es van enamorar i ara estan vivint la seva aventura amorosa, protegits per tota la tribu de cigonyes amigues.

No puc evitar ser romàntica!



20 comentaris:

Anònim ha dit...

Ser romàntic és un regal del cel!!!

kweilan ha dit...

Doncs sí ets una romàntica però és tan bonica la raó que has donat que creure-la durant un estona ens fa estar més contents.

rits ha dit...

No deixis mai de ser romàntica!! és una versió molt més maca!

I a Lleida? jo pensva que els pelicans eren d'aigua saada? què deu menjar?

Sergi ha dit...

I a part d'això, qui es pot resistir al clima de la nostra terra?

Jordi Casanovas ha dit...

i què en sortirà una peligonya? ;)

Carme Rosanas ha dit...

Està molt bé ser romàntica! Clar que ves què t'he de dir, jo!

ddriver ha dit...

No fotis que els pelicans son tant tontos com els homes,algu l'hauria d'avisar que l'hi acabara costant un munt de calers,que fornicara poc i al final haura de passar pensions i veure els pollets quan a l'extorsio de la cigonya l'hi permeti

khalina ha dit...

A mi també m'agrada més la teva versió romàntica.

khalina ha dit...

Et passo un meme sense cap compromís. Es el meme del SET. Al meu blog trobaràs les instruccions.

Striper ha dit...

El romanticisme no es pot sustituir amb xocolata.

Anònim ha dit...

El teu romnticisme ens entendreix!

estrip ha dit...

no responguis a la pregunta de la rits de què deu menjar, que perdria el romanticisme, i t'ha quedat preciós.

Així que millor, pensar que s'alimenten del vent que bateguen les seves ales enamorades.

Emily ha dit...

Aquesta historia sembla la del aneguet lleig. Segur que aquest pelicà no s'ha mirat mai a l'espill (mirall) i que és més maco que elles.

Una historia bonica, Rita.

El veí de dalt ha dit...

Romàntica o romànica, has dit? És que sordejo i no penso fer cas al ue diu el Paseante...

fra miquel ha dit...

Potser és això el què li ha passat al paseante, que estava perdut i en trobar una colla de cigonyes s'ha enamorat d'una i ara estan vivint la seva aventura amorosa. Si és per això que ha deixat d'escriure en el blog, li ho perdono.

Uribetty ha dit...

Sense cap mena de dubte, la teva versió és millor.
Una abraçada.

Efrem ha dit...

Prefereixo creure en la teva història, al cap i a la fi tot són històries, oi? I tant per tant, si quelcom pot ser romàntic en comptes de convencional, deixem-ho passar primer. Observar la bellesa ens fa sentir millor!

Rita ha dit...

Cesc,
Veig que m'entens...


kweilan,
Doncs ja em dono per satisfeta...


rits,
No crec que en pugui deixar de ser mai...


XeXu,
No crec que vagi per aquí la cosa... A l'Àfrica, que és on hauria de ser, fa més bo, no?


Cristina,
Ets de les meves eh! ;-)


Jordi Casanovas,
Doncs ja ho sabrem, espero... ;-)


Carme,
És bonic tenir aquest punt d'il·lusió en les coses, oi?


ddriver,
No m'ho desmuntis, home! :-)


khalina,
Gràcies, maca! Tu m'entens... ;-)

Pel que fa al meme... fet!


Striper,
Quina gran veritat...


Mireia,
Gràcies! (Em fa una mica de vergonya ser així, no et pensis... No tothom m'entén...)


estrip,
Ja veus que t'he fet cas. Cap esment a l'alimentació...

Veig que també ets dels meus, eh... ;-)


Emily,
Les panxetes són maques a vegades... hehehehe

Gràcies, maca!


veí,
Apa que ara sí que t'has quedat amo i senyor eh!!! ;-)


fra miquel,
M'agrada el que dius i saps, jo també el perdono si és per això que ens ha deixat...

M'ensumo que tu també n'ets de romàntic, oi? :-)


Uribetty,
Gràcies! :-)


Efrem,
Ho has explicat de meravella... Gràcies!

rits ha dit...

vaaaaaaaaaaale!
tb podriem dir que s'alimenta de l'amor que reb.....

Rita ha dit...

rits,
Ai sí!!! ;-)