diumenge, 2 de novembre del 2008

Lectura: L'elegància de l'eriçó

Google


Una portera, vídua i sense fills, que viu sola amb el seu gat i que té una gran sensibilitat, però amagada, des de nena, per les circumstàncies de la vida.

Ella considera que no fa per a una portera tenir un cert nivell cultural i per tant s’amaga. Amaga el que sap, el que pensa, el que sent, i fins i tot interpreta el seu paper. És la portera perfecta.

El seu món interior, però, és inquiet, interessat per les diferents arts: pintura, cinema, música, lectura,...

És tremendament observadora i explica gairebé com una radiografia com són els veïns: gent benestant, però poca cosa més, i aparentment, o socialment, considerats superiors a ella.

Al llarg del llibre va mostrant el que coneix, el que li agrada, com pensa, però sempre són pensaments que amaga i que no pot compartir amb ningú i que ningú d’aquell veïnat és capaç de veure.

Un dia, després de la mort d'un antic propietari n’apareix un de nou que, només de conèixer-la i saludar-la, veu que al darrera d’aquell posat de perfecta portera hi ha força coses més i s’hi apropa.

En el veïnat, hi ha una adolescent que no es troba bé amb la seva família ni amb aquella societat i mitjançant aquest nou veí, amb qui es troba fortuïtament, també s’hi acosta.

Són com tres personatges sense paper en aquell edifici tant i tant convencional, amb tants tòpics, però tan buit, malgrat estar habitat.

L’elegància de l’eriçó és, sobretot, un llibre sobre la sensibilitat i la persona que és sensible és amiga, és respectuosa, gaudeix de les coses belles, de les persones, estima, s’emociona, es preocupa pels dèbils.

Llegint-lo he gaudit molt, he tingut moltes sensacions també, he rigut, he plorat, en definitiva m’ha fet sentir.

Hi ha fragments sensacionals: com quan una veïna li deixa una nota i hi detecta una coma que no hi hauria de ser. Genial com s’enfada i com justifica perquè hauria d’estar ben escrita aquella nota. Un altre on explica un sopar, deliciós, amb el nou propietari, on diria que a tots ens agradaria ser ella. La tendresa amb que explica com va ser que es va casar amb el seu marit. La història de la seva germana,...

Un llibre que prometia i ara ja puc dir que del tot recomanable.

23 comentaris:

Sergi ha dit...

Me l'estic llegint ara, i gairebé m'agafa un cobriment quan he llegit això del paio que surt, ja que fa poc que he començat i no en sé res. Això no es fa! Xxxxt, ni una paraula més fins que l'acabi.

Rita ha dit...

XeXu,
Em sap greu, però he cuidat molt de no dir res més del que diu la contraportada del llibre.

Sempre ho vigilo això tant amb les pel·lícules com amb el teatre com per descomptat amb els llibres.

Espero que t'agradi, ja m'ho diràs... :-)

Unknown ha dit...

A mi, em va agradar, i tant! Però... no sé, hi ha alguna cosa que no... Em sembla que és aquest punt d'esnobisme o no sé com dir-li que té. Vull dir que, ostres, és que la portera s'ho passa pipa veient com els altres la tenen per no res. I aix, no sé com dir-ho, però tot i que em va agradar molt, no el posaria en la llista dels llibres que més m'han agradat.

Striper ha dit...

Sembla molt interesant , pero crec que també es un reflexe de una realitat força frecuent.

assumpta ha dit...

Pel que "expliques" sembla que pot estar força bé. Ho hauré de tenir en compte en la próxima adquisició. gràcies !

mar ha dit...

per a mi, és un llibre especial... un tant estrany, és cert, però...
té escenes i diàlegs interiors molt subtils i intel·ligents... i descriu també situacions exquisides i un tant estrafolàries...
però plenes de tendresa i humor...
la descripció que fa de l'art... una delícia (per això l'he volgut compartir amb vosaltres)
;)
petonets

Carme Rosanas ha dit...

És un dels millors llibres que he llegit darrerament. I jo no crec que la Renée s'ho passi pipa, cec que és una autodefensa. No sap ni pot fer-ho d'una altra manera.

Deric ha dit...

el vaig llegir fa temps i em va semblar molt interessant el persontage de la portera, em va encantar.

Mon ha dit...

Mira es una bona proposta ara que fare vacances. Una abraçada

mossèn ha dit...

jo voldria recomanar alguna cosa, però no ... em recomano a mi mateix !!! ... salut

Anònim ha dit...

Doncs sembla un llibre ple de dosis de realitat i no fa mala pinta...

horabaixa ha dit...

Hola Rita,

Una delicia com expliques l'argument. M'estaria estones escoltant-t'he.

És curiós, com la gent acaba per reconèixers uns als altres.

Una abraçada

Ferran Porta ha dit...

Un descobriment interessant, pel que expliques (no n'havia sentit a parlar). Sí que té bona pinta...

Clint ha dit...

I dius que en faran la pel.licula?

(ingle - paraula de verificació...curiós)

fada ha dit...

Un títol més a la llista. Com us ho feu per llegir tant? Jo no dono a l'abast... I sempre vaig endarrerida. Ara he acabat El curiós incident del gos a mitjanit, que m'ha encantat però tothom amb qui parlo em diu que ja molt de temps que se'l van llegir. En fi, de tota manera, val més tard que mai. Gràcies per la recomanció. Bona setmana.

òscar ha dit...

com diu horabaixa, el llibre serà una delícia però la teva manera de comentar-lo és, al menys, igual d'atraient.
anoto títol que a la tauleta de nit encara hi tinc "feina" pendent.

rits ha dit...

Ets la segona eprsona de la que sento parlar-ne en una setmana.
Pel què expliques em sembla que ja sé quin llibre demanaré pel tió!

estrip ha dit...

m'ha agradat molt!

khalina ha dit...

només sento parlar-ne bé. L'haurem de llegir

Emily ha dit...

M'encanta la gent humil, sense pretencions, però amb un gran cor i amb fons...Esperant que algú la valore. Aquesta tarda vaig a la biblio, i me demano el llibre. Ja et diré què em sembla.

Rita ha dit...

Tirai,
A mi no em dona la sensació en cap moment que s'ho passi pipa, al contrari: és com una proteccíó per a ella el fet d'amagar-se, no sé...

Striper i assumpta,
A mi m'ha agradat molt, la veritat.

mar,
Ja vaig veure el teu post. És un llibre certament especial.

Carme,
Coincideixo plenament amb tu.

Deric,
A mi també m'ha encantat.

Mon,
Espero que t'agradi!

mossèn,
On et podem comprar a tu? ;-)

Cesc,
Té molt bona pinta...

horabaixa,
Gràcies! Tens raó, les persones ens acabem reconeixent i trobant, suposo que pels interessos...

Ferran,
Com dic, molt recomanable.

Clint,
Doncs seria una bona peli segurament. Tu sempre buscant els tres peus al gat eh... ;-)

fada,
No et pensis, els blocs em treuen molt temps... Catxis!

òscar,
Gràcies! Tu ves fent, no t'angoixis ara... ;-)

rits,
A veure si te'l porta doncs... ;-)

strìp,
Oi que sí? :-)

khalina,
A mi m'ha agradat molt i l'he trobat molt especial.

Emily,
La gent humil és la millor. A veure si t'agrada!

el paseante ha dit...

Me l'apunto. Gràcies.

Fa un temps vaig llegir un article (diria que era de Manuel Vicent) on explicava les cases dels constructors sense estudis que s'havien enriquit amb el "totxo", i tenien una dona de fer feines polonesa amb estudis superiors. Mentre els amos veien programes del cor a Tele5, ella escoltava Schubert amb els walkmans.

Rita ha dit...

paseante,
Va una mica per aquí el llibre... A veure si t'animes! :-)