dissabte, 20 de setembre del 2008

Un tipus d'home


Fernando Vicente


Mai he amagat, em sembla, que els homes masclistes no m’agraden. De fet, no m’agrada la falta de respecte vers ningú i el masclisme, en definitiva, és una gran falta de respecte i un menyspreu total vers les dones. Crec fermament que és un problema de sentiment d’inferioritat, però la traducció, sovint, és agressivitat verbal i física i, com és ben sabut, i cada cop més freqüent i molt lamentable, la mort.

Hi ha un tipus d’home, però, que s’amaga en un vestit d’intel·lectual, que en qualsevol moment pot treure-se’l, però que pel seu comportament no ho fa pensar i no deixa de sorprendre’m. Aquest mereix tot el meu menyspreu.

M’explico. Si em trobo al davant d’un home masclista, però que no se n’amaga o no ho dissimula, doncs senzillament i amb tota correcció intento apartar-me’n ràpidament i tal dia farà un any, però quan el masclista dissimula, s’envolta d’un aire culte, interessat per les ciències diverses i aparentment et tracta d’igual a igual, costa força més de descobrir, però tard o d’hora, tot i que més aviat d’hora, perquè li costa fingir massa temps, acaba sortint.

Recentment m’ha passat una cosa que vull explicar, no perquè m’hagi fet cap mal, però sí per demostrar que penso que no vaig tan errada quan dic coses com en aquest post.

Vaig conèixer un home que em va semblar atractiu intel·lectualment parlant. Llegeix, escriu, viatja, fa fotografia, estudia,... Tenia una conversa interessant i, amb el meu afany sempre d’aprendre de la gent, vaig quedar-hi per fer un cafè. Textualment un cafè, breu, perquè jo era a la feina i vaig sortir mitja horeta per fer-lo.

Al cap d’uns mesos em va proposar tornar-ne a fer un altre i així ho vam fer. Un altre cafè, amb conversa interessant al voltant d’un llibre que llegia i d’un viatge que acabava de fer. Als tres quarts d’hora vaig haver de marxar, ja havia apurat massa, i havia de tornar a la feina. Em va dir que li sabia greu tenir tan poc temps i li vaig proposar de quedar una tarda, després de la feina, i així no tindria tanta limitació de temps.

De seguida em va enviar un correu proposant-me un dia per veure’ns, però a mi no m’anava bé i li vaig donar una altra data o bé més endavant. Tampoc em semblava que hi hagués cap urgència, francament, i que ja trobaríem un dia.

La seva resposta va ser lamentar que jo no pogués aquell dia, perquè a ell li anava molt bé, em proposava quedar-ne un altre i em deia que anés al carrer X, número Y, que era un hotel, que pel que havia llegit al meu bloc semblava que era una bona amant i que ens ho podíem passar bé.

Em vaig quedar allò que en diuen a “cuadros”. No havia hagut cap intent ni per part seva ni meva de res, ni la més lleu insinuació, ni cap mena de coqueteig, ni cap tipus de feeling,... No havia hagut res de res entre aquell senyor i jo com per fer-me una proposta així!

Ràpidament, vaig contestar-li el correu tot dient-li que s’havia equivocat i molt amb mi, que no sabia si era bona o mala amant, però que tampoc em corresponia a mi dir-ho, que normalment per tenir intimitat amb algú necessitava força coses més que dos cafès i que seria millor deixar-ho córrer.

Evidentment, aquesta persona ja està fora de la meva llista d’amics, coneguts i saludats, però és que no ha sabut ni presentar la més mínima disculpa. Senzillament, ha desaparegut i aquesta falta de respecte és el que el fa masclista als meus ulls i per tant menyspreable.



Calling you - Jevetta Steele (Bagdad Cafe)

37 comentaris:

Anònim ha dit...

Uf xiqueta, hi ha elements per a tots els gustos i gent de totes formes, hi ha de tot al món aquest, però m'agrada que ho hagis dit en un post tal i com ho penses i com ho creus i veus, i a tu crec que també t'haurà anat bé... una abraçada!

ddriver ha dit...

les dones treieu conclusions molt rapid i si era el recepcionista del hotel i plegava a aquella hora i per no perdre temps quedava a la sortida ??

gatot ha dit...

per sort, rita, es pilla abans un mentider (i també a un masclista amagat) que a un coix...

però de tot se n'aprèn, oi? és bo observar, i encara és millor parlar... em -quasi- sorprèn que no el detectéssis abans... però tots i totes ens podem deixar il·lusionar alguna vegada...

petons i llepades d'iguals!

Striper ha dit...

La cultura i las carreras universitarias a vegades també amagan gilipolles com aquest.

Anònim ha dit...

Caram amb el paio!!.

Ah!, però no tot és blanc o negre, que per l'altre banda, no hem d'oblidar que també hi ha alguns tipus de dona que deunidó.

Bé, em sembla que no és questió d'home o dona, sino de persones.

Rita ha dit...

No m'ha fet cap mal eh, cesc, perquè tampoc s'havia creat res especial en 1 hora de trobada, la veritat, però gràcies, maco! :-)

Hehehehe ddriver tu sempre tan positifo, nunca negatifo... ;-)

No era cap il·lusió, gatot, era una possible amistat. Ja saps que m'agrada ampliar el cercle i moltes vegades m'ha funcionat.
Petons, guapu!

Contundent, striper! hahahaha

Me l'esperava d'algú aquesta, josep-Empordà. Em recorda aquella dona que diu a l'home amb el que hi té relacions, però que no és parella oficial, que està embarassada i la seva resposta és com sé jo que és meu? Sort que després ho arregles...
Sigui com sigui, dos cafès de mitja hora, donen per molt poc, no et sembla?
Gràcies pel teu comentari.

Ferran Porta ha dit...

Un freak, això era aquest paio. Lleig que ni intentés inventar-se una excusa explicativa i normal que tu no en vulguessis saber res més. Per sort, a més de freaks el món és ple, també, de gent assenyada!

Salut.

Josep Lluís ha dit...

Anava a dir que tots els “istes” em semblen malament però, m’ha adonat que no puc posar en el mateix sac els malabaristes, equilibristes, etc…

Aquest tipus no l’identificaria com un masclista sinó com, diu en Ferran, un freak i res més, no s’ho val.

Anònim ha dit...

Benvolguda Rita,

El meu respecte per les dones, és total...com per la resta d'essers humans...que s'ho mereixen.

El ser home o dona, no és garantia de res, que de tot hi ha a la vinya del senyor.

Evidentment, el sr. al que et refereixes en el teu post, amb benevolencia, només pot ser qualificat com imbècil, i no perque sigui home, sino perque és imbècil.

Cordialment.

Rita ha dit...

Cert, ferran, per sort, al món hi ha de tot i molt de bo.

Voldria aclarir, perquè veig que potser hi ha confusió, que quan parlo de masclisme em refereixo a l'home que dóna per fet que amb una dona no hi pot haver més que sexe i al que no s'atura ni a preguntar: ho dona per fet.

Segurament també hi ha dones que funcionen així, cristina, jo no en conec cap cas, però tampoc trobo bé que donin res per fet, naturalment.

Evidentment que ser dona o home no és garantia de res, josep-Empordà. Hi ha bons i dolents i bones i dolentes, has estat tu qui ha escrit... "hi ha alguns tipus de dones que Déu n'hi do."

Clint ha dit...

Això et passa per ser guapa! (ups, llegit així sona una mica masclista oi? jejeje)

Però tens raó en que la gent que intenta fer veure que no és el que en realitat és, son pitjors que no els que simplement són pobres d'esperit.

I vigila en sortir de la feina...encara et pillarà el jefe!

Joana ha dit...

Serà que hi ha un tipus de persones que els sembla que "anant d'intel.lectuals per la vida" tenen garantit o els és més fàcil trobar sexe?
En aquest cas crec que es tracta d'una manca d'educació, per no haver donat senyals de vida... per haver-se sfumat , vaja...
Una abraçada i bon cap de setmana Rita!

Sergi ha dit...

Primer de tot, dir que la imatge que obre el post és d'allò més encertada i molt ben trobada.

Entrant en el tema, estic d'acord amb que la gent que fa veure que és una cosa que no és, més enllà de la típica bona cara que podem ensenyar tots quan coneixem algú, per mi ja tenen tots els números de no arribar ni a saludats, com dius tu.

No sé si és el cas, suposo que tu ho dius perquè aquest individu anava directament al gra, però va fer veure que era una home cultivat i que s'interessava per tu per altres temes. Ja d'inici, una mica curt si no va saber veure que anava massa de pressa, si el seu objectiu era aquest i només aquest, o una mala tria de partener.

El que ja no veig tan clar és si això ho hem d'anomenar masclisme, almenys en el sentit de menystenir a la dona i considerar-la inferior. És una persona que va al que va, com també pot haver-hi dones que ho fan. Que busqui sexe i prou jo no ho consideraria masclisme. El problema és que ara no em surt cap manera d'anomenar-ho que s'acosti més al que tinc al cap, potser és que tinc son... un tiracanyes?? No ho sé. El cas és que, si bé no el consideraria masclista, sí que el consideraria menyspreable, fent servir la terminologia que tu empres, per pretendre ser una cosa que no era, i perquè aquesta mena de comportament, per molt que a tots ens agradi el sexe, no acaba de ser sant de la meva devoció.

gatot ha dit...

rita... disculpa'm, eh? -per contestar alguna cosa que va per tu...-

XeXu... potser la paraula -les paraules- són desconsideració i mala educació...

desconsiderar un altre, sigui quin sigui el gènere, demostra la poca habilitat personal i l'egocentrisme; la mala educació.... el no saber o no voler ser tant explícit en donar una resposta com en proposar una activitat, explicita la poca capacitat social... cosa força estranya en una persona "cultivada intelectualment"...

a mi, personalment, em sembla del tot correcte que homes i dones busquem sexe directament i que usem els artilugis seductors que tinguem a l'abast... suposo, pel que diu la rita que si aquest sujetu no va saber o no va poder usar cap esquer en les dues trobades "presencials" i va aprofitar un moment de calentura solitària per, des de la comoditat de casa, tirar una proposta tan directa... és que ni té nivell... ni té cap mena de respecte per l'altre (sigui homa, dona o gos)...

tothom es retrata en algun moment...pel que fa i pel que diu...

jo vull pensar, que encara, som forces els que volem apendre i volem respectar els altres, independentment del sexe, la classe social, els coneixements intelectuals, la procedència o els costums...

petons i llepades obertes!

Rita ha dit...

Més aclariments...
El mascliste per a mi, com dic al començament, no respecta i menysprea. Si un senyor em pregunta si vull sexe amb ell, potser li diré que sí o que no. El no preguntar-ho, és el que em molesta, o deixar-ho veure, o insinuar-ho, però que doni per fet que t'hi posaràs bé vol dir que se li en fot el que tu pensis o sentis. Només pensa en ell. I després, et menysprea perquè no creu necessària cap disculpa. És aquesta actitud que em molesta.

Tu sí que ets guapo, clint! :-)
Per sort, mai he tingut cap problema d'aquest tipus a la feina. I dic per sort, perquè potser l'hagués hagut de perdre, però et pots imaginar que ho hagués denunciat.
Petonets!

Sí, joana, però la falta d'educació en una persona que és educada a mi em fa pensar en que no em valora més que pel que té pensat i com que no li surt bé, a seguir buscant, suposo... Sense perdre ni un minut més en allò que no valora.

Buscar sexe, xexu, no és dolent i no em queixo d'això. Com molt bé dius, a tots ens agrada. El que no trobo bé és no buscar el consens, per dir-ho d'alguna manera. Parlar-ho, plantejar-ho, obertament, o seduïnt si vols, que a més és molt més agradable. La meva queixa, insisteixo, ja sé que em faré pesada és no comptar per res amb mi, malgrat que necessiti la meva col·laboració.

Gràcies, gatot, per la teva aportació. És d'això del que em queixo, no plantejar-ho obertament en tot cas, donant opció madurament a parlar-ne i a decidir en tot cas conjuntament. Ell va decidir per mi. D'altra banda, sense cap tipus, cap, de moment previ que li pogués donar peu a pensar que jo hi estaria d'acord, a sobre.
Petons!

Salva Piqueras ha dit...

Bufa! Sort que només vas perdre amb ell 1'15h... pitjor hagués estat seguir pel camí fals més temps.

Lula ha dit...

Nena... n'hi ha molts d'inútils mentals.

Està força bé que li contestessis com ho vas fer, i mira, penso que millor que no hagi intentat rebatre la seva postura, xq no té cap tipus de disculpa, xq a mi em sonaria a tornarà a intentar-ho en qualsevol moment, xq el que fos hi havia... ja no hi és.

Jo no sóc tan elegant, segurament li hauria deixat anar un "ves a kagar!"

Besooooootes

Què t'anava a dir ha dit...

La intuició femenina no acostuma a fallar.

Emily ha dit...

Nena, quina situació més desagradable, però com diu ddriver, i si treballava a un hotel? jeje, és per fer brometa...Sort que els teus comentaristes són tots uns cavallers...

espiadimonis ha dit...

Tal com has fet, en aquesta gent se l'ha d'apartar ràpidament del teu entorn, si tothom ho fes així, es trobarien ben bé amb el que es mereixen, l'ostracisme.

Joana ha dit...

" Anar d'educat" no vol dir necessàriament que ho sigui Rita, més aviat sembla una estratègia com el de la "intel.lectualitat". Fer servir caretes i maneres per obtenir sense escrúpuls allò que vol o com dius tu sense comptar amb la teva opinió. Potser ben mirat t'interessa un "amic" per tenir llargues converses que també, penso, tenen el seu punt de seducció i no per això hi ha d'haver sexe.
Ara no sé si m'explico o ho he embolicat mé.
una abraçada!

Rita ha dit...

Cert, salva piqueras. Però em dol pensar que encara hi hagi gent funcionant així per la vida. Sembla que hem evolucionat molt i en casos com aquest veus que no.
Gràcies per passar i pel teu comentari!

Hahahahaha lula! M'has fet riure molt amb el teu "ves a kagar!". Bé, les disculpes no m'haguessin fet tornar-me a trobar amb ell, però l'hagués trobat una mica millor persona.

No ho sé pas, miquel casellas... En aquest cas en concret, potser no hi hagués hagut de quedar mai si hagués estat així...
Gràcies per passar i pel teu comentari!

Sí, emily, millor prendre-s'ho amb un humor després de tot... De fet, fent conya amb un amic, dèiem que li hagués pogut dir si ja sabia la meva tarifa! ;-)
En fi, una experiència més, que de fet sempre t'ensenya alguna cosa.
Hi ha de tot al món i homes fantàstics molts, per sort!

Gràcies, espieta, pel teu comentari. Que es trobi el que es mereixi!

Penso, joana, i em sap greu contradir-te, que gent educada i culta n'hi ha i que també pot ser masclista i no respectar la dona. Hi ha grans escriptors misògins, per exemple. A les feines, al volant, sovint trobem gent que no dona cap valor a la dona. Aquí és on crec que sovint ens equivoquem, com ha quedat demostrat en aquest cas. Aquesta persona és culta, no ho fa veure, ho és. I és educada, però la seva escala de valors difereix molt de la nostra.

Per sort, tincs bons amics, i per fer coses diverses i de tot tipus, però no per això renuncio a ampliar el meu cercle. Al llarg de la meva vida, sempre he anat sumant gent i n'he restada poca.
Petons, maca!

Montse ha dit...

uix, nena, ja està tot dit. M'alegra que te l'hagis tret del damunt. Estaràs més tranquil·la.

petonets de diumenge.

Accídia ha dit...

Algú ha dit immaduresa?

EvitaBlu ha dit...

Quin home més patètic.
La ignorància és molt atrevida.

Bona setmana reina.

mar ha dit...

em va passar una cosa similar...
algú llegint el meu blog va pensar que... i es va dirigir a mi sense cap mena de contemplació (ni un cafè tan sols!) per dir-me que pel que havia llegit estava buscant alguna cosa... així que li vaig dir que em semblava que anava molt errat i que si hagués llegit de debò el que escric hagués vist el "plan" que cerco...
aquest sí però que em va demanar disculpes i es va acomiadar amablement... però amb la cua entre cames d'haver ficat la pota tan a fons... jejejeje

un petonet bonica

atikus ha dit...

¿Igual quería enseñarte a bailar? jaja!

vale, vale, el machismo es una manera de discriminación mas y aunque el mono se vista de seda, mono se queda...y este mono ademas de machista era torpe asi que hiciste estupendamente en mandarle al carajo.

Claro que también existen los flechazos (ver vacaciones en Roma),...pero parece que a este lo que le va es un hachazo ;)

Petons

fada ha dit...

Tela marinera, el tipejo aquest!!! Ara, que trobo millor que fos tan directe, i tu ho descobrissis tan ràpid. Si arriba a anar amb subtileses encara t'hauria pogut fer mal sentimentalment parlant. Respecte: és la paraula exacta. Que tinguis bona setmana, maca.

El veí de dalt ha dit...

Dona, no seria el George Clooney que et deia de fer un cafè a l'hotel que hi ha sobre el Nespresso? Per comaprar, vull dir...;-) Ja veus, sempre s'aprèn de les converses de cafè...Quin penques!

Joana ha dit...

Estaràs amb mi Rita que l'educació és un valor important dins l'escala de valors. Sense ella la persona perd molt i pel que expliques dubto de la seva educació.
Bona setmana wapa!
I...quin tema has tret noia!!!!!!
No acabaríem mai
Una abraçada

Rita ha dit...

Gràcies, arare! Tampoc era ningú important, per sort, per a mi.

Crec que no, accídia...

Gràcies, eva al desnudo! Bona setmana per a tu també!

Segurament, mar, ell no hi veu cap problema en la seva acció. Què hi farem...

Jajajaja atikus! Eso tu, cuidadín que haces por Roma!
Besos!

Sí, fada, va ser una sort que fos tan impacient.
Bona setmana per a tu també!

Hahahahaha veinet! Jo sempre aprenent, ja ho veus...

Ja paro, joana! Ho deixarem per un cara a cara en tot cas. Et sembla? ;-)
Petons, maca, i bona setmana!

El company de Venus ha dit...

Darrere de les paraules s'amaguen molts 'defectes' i particularitats masclistes... i internet és un bon canal per amagar-les. Sàbia decisió, la teva.

Robertinhos ha dit...

il mercatto està fatal Rita!

en fi, com a mínim ja tens una bona anecdota que explicar...

Sergi ha dit...

Home, m'encanta que es generi un debat, i em fa gràcia que en Gatot hagi contestat el meu comentari abans que la pròpia autora i propietària del blog, és genial i enriquidor que passin aquestes coses.

Dir, contestant als dos a l'hora, que no trobo malament que la gent, independentment del gènere, busqui sexe directament, i suposo que calen uns jocs de seducció inicials, perquè presentar-te davant de la persona i dir que et posa a mil i que se'n vol anar al llit amb tu, sense altra presentació no deixa de ser una mica fred. Potser és més sincer i potser pot funcionar si l'altre/a està disposat/da.

El problema és aparentar, i fer com diu la Rita, no comptar amb l'altre, camelar amb paraules intel·lectuals i vendre fum per al primer fogot retratar-se d'aquesta manera. Sent així més valia fer el que comentava més amunt, i no fer veure que estàs interessat en l'altra persona i que la vols conèixer més, per veure què sorgeix entre els dos. Quan et penses que una persona és d'una manera, i comences a sentir-te a gust amb ella, i de sobte et surt amb aquestes, et sents una mica ximple per haver-te deixat engalipar d'aquesta manera.

Vaja, això és el que penso, no em passa massa sovint això a mi, per no dir mai. Però coincidiria amb en Gatot que la desconsideració i la mala educació s'acosten més a aquest comportament que el masclisme, perquè podria ser en l'altra direcció també, oi, i no parlaríem de feminisme, ni de masclisme femení.

Rita ha dit...

Gràcies pel comentari i per la visita, el company de Venus!

Fatal, fatal, robertinhos! ;-))

Bé, xexu, generar debat és molt bo i sa penso. Que cadascú hi digui la seva ens aporta coses a tots.

Està clar que més o menys tots coincidim, tret del nom a donar-li. Tot i que jo m'hi mantinc eh! ;-)

Com li deia a la joana, deixem-ho i en tot cas ho reprenem un dia cara a cara, potser les aportacions seran més concretes.

El bloc és meu, però tothom hi pot dir la seva i més encara els amics i el gatot n'és i dels bons i mira, una confessió, de fet va ser un dels inductors a que jo em fes blocaire. I tu, la veritat, si vols també en pots ser, ja vaig dir al començament que hi ha una colla de joves per aquí que m'encanta com sou. :-)
Au, avui, petons i tot!

el paseante ha dit...

Això et passa per escriure posts, quan hauries d'estar a la cuina fregant plats. Coi.

Disculpa'm la broma fàcil. Jo sóc home i és diferent. Però el 100 per 100 de persones que he conegut per internet són maquíssimes. Tampoc són massa, però ara no vull viure sense elles.

Rita ha dit...

Hahahaha paseante! Ho sé, ho sé que fas broma. (perquè si no... ai!)

La veritat és que de la gent que he conegut gràcies a internet, la majoria ha estat fantàstica. Només he tingut 2 decepcions: aquesta i una altra, però força més light, això també és cert.