dimecres, 27 d’agost del 2008

Acabant l'estiu


Google




Cançó de rem i de vela n. XII

Entre les barques quan passa l'amor,
no duu la fúria de crits ni besades,
l'amor que passa a la vora del mar,
és blau verdós i flexible com l'aigua.

Entre les barques quan passa l’amor,
no s’ha vestit de passades molt llargues,
l’amor que passa a la vora del mar,
curt refilet de pinsà i cogullada.

Perquè a la platja hi arribi l'amor,
hem de tenir una miqueta de calma,
i una gavina pel cel adormit,
una gavina i una aigua ben blava.

Perquè a la platja hi estigui de grat,
ni una estrelleta li amagui la cara;
l’amor que passa a la vora del mar,
va sospirant per les nits estrellades.

L'amor que passa a la vora del mar,
vol que tot just es bellugui la barca,
vol a la vela una mica de vent,
però té por de sentir les onades.

Vol una galta que es deixi besar,
però que hi posi una certa recança;
l'amor que es diu a la vora del mar,
és un amor de molt poques paraules.

Amor d’estrella que apunta en el cel,
amor tranquil si agonitza la tarda,
ran de la cara se’ns gronxa l’airet
i el cant del grill ens arriba a la platja.

Entre les barques quan passa l'amor,
no vol ni plors ni gemecs ni rialles,
l'amor que passa a la vora del mar,
és un sospir que batega com l'aigua.

Que si per cas hi ha una punta de grop
si xiscla el vent, i si trona, i si llampa,
l’amor que passa a la vora del mar
esporuguit va fugint de la platja.


Josep Ma. de Sagarra

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot s'acaba però to comença de nou... Bonic poema, només cal veure de qui és, i la foto és genial també! jeje

Striper ha dit...

Aquest any estic notan molt com s'escurçen els dies.

estrip ha dit...

genial, feia temps que no recordava a Sagarra.
Com no podia ser d'una altra manera a la illaroja també hi arriba l'amor.

Barbollaire ha dit...

Un poema preciós nina...

Li posem música?

una bosseta de petonets dolços amb aromes, ja, tardorencs
;¬)****

ddriver ha dit...

ENCARA QUEDA MOLT D ´ESTIU NOIA,NI TANT SOLS HANA RRIBAT LES VACANCES ENCARA

Clint ha dit...

ja estem a la tardor?...no m'enteru de res!

Rita ha dit...

Així és la vida, cesc!

Jo ho noto sempre striper. No m'agrada gens el pas de l'estiu a la tardor...

Gràcies, barbollaire! Ja he afegit el teu link. Ets un sol!
Ais, com m'agraden les teves bossetes de petons... :-)

Tens raó, ddriver, però jo no dic que s'hagi acabat sinó que s'està ACABANT... Apa que tindràs unes vacances ben xules i merescudes, no et queixis pas eh!

Hehehehehe clint... Com et trobava a faltar... Aquestes coses només les dius tu!!!
Petons, guapu!

Anònim ha dit...

Ah la poesia!!.

Perque sou uns desafortunats (i no us n'heu adonat) que viviu a ciutat. Quant vivia a Bcn. tampoc m'agradaba passar de l'estiu a la tardor. Ara, que fa 20 anys que he retornat al meu Empordà, el pas del temps...el pas d'una estació a un altre, la veig d'una manera molt diferent.

Ah!, i per si no ho sabiau, la tardor, a l'Empordà és una estació magnifica. Molt millor que l'agobiant estiu. L'autèntica ánima de l'Empordà, és la tardor.

I si t'agrada la platja, Rita, prova el setembre empordanés i veuras.

Proveu-ho!.

Cordialment.

Joana ha dit...

I queda a la galta el gust de la besada salada i l'esporneig als ulls...com el sol que , amb recança, s'aparta...
Però, la tardor té aquella placidesa que també ens agrada tant ;)

ddriver ha dit...

mai em queixo jo,j ho sas tu

Jesús M. Tibau ha dit...

precisó spoema i cançó de Lluís Llach

AGUARELIX ha dit...

Oh, gràcies, Rita! Torno d'un viatge ben aviat i llegint Sagarra ha revifat en mi el desig de llengua i literatura catalanes... Tenint en compte que començo a la UOC al setembre, merci beaucoup!!!

Striper ha dit...

Hola!!! A casa meva tens una cosa..

marta ha dit...

quina penita que s'acabi ja...em passa aquest any com a tu a l'striper, noto molt com els dies són més curts i em venen ganes d'estirar-los per una punta aviam si aguanten!

arriben els vents de la tardor i porten la caiguda de les fulles, les bufandes i les meves 30 primaveres

fada ha dit...

Aix, Rita, una de les meves preferides i cantada pel Llach... El curs passat la Nimue i jo ens vam endur els alumnes a la platja perquè s'inspiressin i escrivissin alguna cosa (poesia, narració, prosa poètica...) de cara a Sant Jordi. L'activitat es va completar amb uns quants poemes musicats perquè veiessin alguns exemples del que els poetes de debò havien escrit sobre el mar. Aquesta del Sagarra hi era, evidentment. Va ser prou profitós per tot plegats i déu n'hi do del que alguns van acabar escrivint. Uf! Ja m'emociono parlant de la feina! Em sembla que ja tinc ganes de tornar-los a veure i fer molta literatura amb ells. Petons.

rebaixes ha dit...

Jo vaig baixant d'oca a oca, que és cosa més bé de llac, estany...
Acuari que soc i sortir d'ell, tinc por que no m'ofegui S'agarra, s'agafa aquest Josep Mª.
Quantes n'he recitat, Déu meu !!
Marxo abans no trobi la vaca cega, o el cant de pluja o... Prou. Que et passes.Anton

Rita ha dit...

Afortunat que ets!
Ens hauràs d'explicar com t'ho vas fer tu per deixar la ciutat, josep-Empordà.
Al setembre ho tinc complicat per anar-hi, però mai se sap.

Em costa encaixar la tardor a mi, joana, però quan arriba l'hivern ja se m'ha passat. Ves, quines coses...
Bon capde, maca!

Cert, ddriver, només rondines... hahahahahaha
Petons, guapíssim!

Sí, jesús m. tibau. Un clàssic que passa bé, oi?

Molt bona notícia aguarelix! Ens ho aniràs explicant, espero... :-)

Ja hi vaig passar, striper. Gràcies pel premi, maco!

Tu estira per una, m, jo estiraré per l'altra i a veure si ens en sortim... ;-)

30? per experiència et diré que ara comença el millor. A patir dels 30 ets més dona, més lliure, més plena, més i més. I va augmentant, ja ho veuràs. I felicitats per quan arribin!

Ets tan fantàstica, fada! Sempre afegint-hi coses interessants. Ja et queda poc per tornar-los a veure.
Petons, maca!

Hehehehe, rebaixes, tu ves fent...