dimarts, 10 de juny del 2008

Plorar


Dejando de lado los motivos, atengámonos a la manera correcta de llorar, entendiendo por esto un llanto que no ingrese en el escándalo, ni que insulte a la sonrisa con su paralela y torpe semejanza. El llanto medio u ordinario consiste en una contracción general del rostro y un sonido espasmódico acompañado de lágrimas y mocos, estos últimos al final, pues el llanto se acaba en el momento en que uno se suena enérgicamente. Para llorar, dirija la imaginación hacia usted mismo, y si esto le resulta imposible por haber contraído el hábito de creer en el mundo exterior, piense en un pato cubierto de hormigas o en esos golfos del estrecho de Magallanes en los que no entra nadie, nunca. Llegado el llanto, se tapará con decoro el rostro usando ambas manos con la palma hacia adentro. Los niños llorarán con la manga del saco contra la cara, y de preferencia en un rincón del cuarto. Duración media del llanto, tres minutos. ("Instrucciones para llorar", Historias de Cronopios y Famas). Julio Cortázar

Tant de bo arribi el dia en que haguem de consultar les instruccions per poder plorar.


18 comentaris:

Striper ha dit...

Molt milor no tenir motius per plorar seria bona senyal o al menys plorar de felicitat.

Emily ha dit...

És bo plorar, sempre que no sigui de pena. Jo només he plorat una vegada de felicitat, i va ser agradable...Ara, els ulls inflats de la plorera no te'ls treus fins l'endemà! Besets

gatot ha dit...

tant de bo no les haguem de consultar mai per somriure, rita...

petons i llepades somrients!

Clint ha dit...

collons ara que aconseguiu que els homes també plorin...ara voleu no plorar!

Qui us entengui que us compri!!!

Rita ha dit...

Tens tota la raó, striper... :)

Sí que n'és de bo plorar, emily, perquè es treuen coses de dintre. El que potser no és tan bo és el que ho ocasiona. Prorar de felicitat és fantàstic! :)

Absolutament d'acord, gatot!
Petons!

Aisssss... clint! No ho entens, home! Estaria bé no tenir MOTIUS per plorar...
Petonetssss

espiadimonis ha dit...

Que jo sàpiga, el fet de plorar és exclusiu de l'espècie humana, la qual cosa ens eleva, ensems amb la nostra (teòrica) capacitat de raciocini per damunt de tots els altres éssers de al terra. Serveix de catarsi i de descàrrega de tensions i, si perdéssim la capacitat de plorar, el món ja no seria el mateix.
Molt maco el post.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

estic d'acord amb striper i que plorar no sempre té de ser per lo dolent...no, que no arrivi mai aquest llibre d'instruccions...

Jordi Casanovas ha dit...

vols dir? de vegades va bé ni que sigui per alliberar tensions

rhanya2 ha dit...

Jo en sé molt... si voleu us puc fer classes i tot!

estrip ha dit...

mentre no ploreu sense llàgrimes, ploreu tot el que vulgueu!

fada ha dit...

Doncs a mi no m'agradaria que això també ho institucionalitzessin!! Vull plorar com em doni la gana!! Vull plorar en silenci, vull plorar sanglotant, vull plorar deixant regalimar les llàgrimes per la cara, vull plorar d'emoció, vull plorar estirada al llit o arraulida en un racó... Però que ningú no em digui com ho he de fer ni quanta estona m'hi he d'estar. Un petó sec perquè ara no vull plorar;)

Rita ha dit...

El teu comentari sí que és maco, espieta, i com és costum en tu, tan ben raonat. :)
Un petó molt fort!

Plorem de felicitat, menta fresca! :)

Cert, jordi casanovas, després d'una bona plorada, quedes feta pols, però això sí, destensonada... :)

Violette, bonica... I si ens proposem riure més doncs? :)

Fada, et contractaré per tancar-me els posts... hahahahaha
Sempre em dones el toc que em falta. Ets brillant, noia!
Un petó, sec, però dolç :)

m a r c ha dit...

Jo, com la fada...que no em treguin el poder plorar. Doncs és molt necessari. Molta gent se'n amaga...s'avergonyeix inclús!...
I jo trobo que és fantàstic, tú. Va taaant bé! De tristor, per què la treus...de felicitat perque t'emociones..


Espero que mai haguem de consultar instruccions per plorar...què seríem doncs?

no pas humans...


Salutacions,
:-)

atikus ha dit...

Siempre tan agudo Cortazar. En nuestra sociedad se ve mal llorar, pero es tan natural como reir.

Petons

el paseante ha dit...

No m'agrada massa plorar, tot i que en sé. Plorar de dolor físic, plorar de dolor anímic, que et plorin els ulls de tant riure... De felicitat no recordo haver-ho fet mai.

Rita ha dit...

Tens raó, m a r c, però si plores per tristesa és perquè hi ha dolor i el dolor... fa pupa! :)

Yo soy llorona, atikus... :p

Com a bona ploranera que sóc, paseante, he plorat per tots els motius... :)

Jesús M. Tibau ha dit...

Però plorar és molt sa

Rita ha dit...

I tant que n'és jesús m. tibau... Però a vegades, els motius, dolorosos... :)