divendres, 4 d’abril del 2008

Moments de felicitat

Fa un sol esplèndid, passo pel davant de la Catedral, un xicot, negre, amb rastes, amb guitarra, i acompanyat d’un blanc que només toca la guitarra, canta. Ho fa de meravella, amb aquella veu esquerdada que només tenen els negres, la gent, que els fa un cercle, fa cors, ell somriu, balla –amb aquell ritme que també només tenen ells–, m’hi aturo i començo a cantar tímidament amb tothom. És un moment màgic, tots cantem amb ell, però s’acaba la cançó. Ens demana, en anglès, si en volem més... I és clar que en volem més! Hi torna. Estem tots ben engrescats i ell canta, balla, somriu, es va acostant a la gent. Un vellet, amb bastó, que també s’ho mira, comença a ballar, no es mou del lloc, només amb els peus, ell que ho veu s’hi acosta, el vellet s’anima i balla una mica més. Un veritable moment màgic, per recordar.

Llàstima, se’m fa tard, haig de marxar. Qui ho diu que la felicitat costa de trobar... Que és difícil... Si no ets extremadament exigent, si saps valorar les coses petites, o si vas sempre receptiu pel món, no ho és tant. Tot marxant, contenta, vaig fent-me aquesta reflexió i cantant per dintre la cançó que acabo de deixar...




Bobby Mcferrin - Don't Worry, Be Happy

10 comentaris:

romanidemata ha dit...

doncs si aquests moments, quan te'ls trobes , són màgics i quan participes, et sents que formes part de la humanitat, la comunitat de balladors d'aquell moment, la tribu..

salut i bona tarda

ah gràcies pels teus comentaris

Striper ha dit...

La felicitat es consegueix encadenan aquest petits moments feliços

Josep Lluís ha dit...

si no deixessim passar tants petits moments...

fada ha dit...

És veritat només cal llevar-se i posar-se davant del mirall i somriure (com diu el Vafalungo). Els somriures són pols d'atracció de la felicitat.
Que tinguis un bon cap de setmana.

Rita ha dit...

Romanidemata, certament... Gràcies pels teus també!

Striper, sí, però, els hem de saber veure i viure.

Josep lluis, tot seria més gratificant i fàcil, realment.

Fada, efectivament! Bon capde per a tu també, maca!

Sergi ha dit...

Un moment que clarament t'alegra el dia, te'n vas amb un somriure obligat. No saber valorar les coses petites és no saber viure. Com aquest port. Un escrit que transmet el moment que vas passar, i que ara ens arriba a nosaltres per aportar una estona de bon rotllo.

Rita ha dit...

Espero que t'ho hagis pogut imaginar, xexu, i ho hagis viscut per un moment. :)

el paseante ha dit...

És veritat que aquests petits moments són especials. Per inesperats.

Rita ha dit...

Cert, paseante, va ser un moment petit, però molt i molt especial que el va fer gran.

Robertinhos ha dit...

a mi em passava el mateix. No sóc entés, però la veu d'aquest home em semblava prou bona i de fet, pel meu gust, és qui millor canta al video

una abraçada guapa!