dissabte, 26 d’abril del 2008

Making off


Aquesta setmana he volgut fer un parèntesi en el bloc i assenyalar la Diada. Com que Sant Jordi és la festa de la rosa, del llibre, de l’amor i de l’amistat, però sobretot del llibre, i tenint en compte que la poesia és més minoritària –jo en sóc el primer exemple, sempre em fa més mandra llegir-ne–, em va semblar que era una bona idea penjar un poema cada dia i, com no podia ser d’una altra manera, de poetes catalans.

Això que per a una persona avesada podia ser senzill, a mi m’ha donat feina, he hagut de buscar i llegir, tot i que m’ha agradat fer-ho perquè he descobert poemes que no coneixia, buscar fotos, música...

El més difícil ha estat decidir quins triava, quins poetes, i, finalment, com que no hi podien ser tots, ni sóc cap erudita com per saber quins són els millors, vaig optar per posar els poemes que més m’agradessin o em copsessin o em semblessin més adients per a la data: Sant Jordi inevitablement ens fa pensar sempre en l’amor i el desamor.

Això també ha fet que algun o alguna blocaire hagi conegut un poema del que no en sabia res i m’ha agradat haver-l'hi pogut facilitar. Una de les coses que em va atraure d’aquest món va ser la facilitat en que aprenia i descobria coses. Sóc absolutament autodidacta i sempre m’ha interessat aprendre, conèixer, descobrir, i això és una constant de la blogosfera.

Em sento satisfeta de la decisió, he fet la meva petita aportació a la difusió de la poesia, i n’estic contenta del resultat, francament.



Pel que fa a la meva Diada, tot i que vaig haver de treballar, i fins tard, vaig poder-la gaudir força. Sant Jordi és un dels dies que més m’agrada de l’any.

Al migdia vaig fer una volteta per Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia i vaig anar a portar dues roses, que a mi també m’agrada fer-ho si puc. Un sol preciós, gent a dojo, roses arreu, llibres per donar i per vendre i totes les cares alegres: les dones amb les roses, contentes, i els homes, duent-les sense cap vergonya. Crec que és l’únic dia de l’any que es veu els homes amb flors a les mans sense fer cara de circumstàncies.

A primera hora de la tarda vaig anar a comprar-me el meu llibre, vaig fer la volteta per la Catedral, plaça Sant Jaume, plaça Sant Just, i després a treballar fins tard.

Al vespre, tard i cansada, vaig arribar a casa amb dues roses precioses, algunes més de virtuals, dos llibres i molta felicitat.

Una jornada perfecta!


16 comentaris:

el paseante ha dit...

He llegit els poemes. No sóc massa de poesia, però m'han fet sentir coses. Prefereixo llegir-te a tu, quan escrius de tu. Sempre ho fas d'una manera tan positiva i bonica que t'envejo.

Va, explica, quin llibre et vas comprar?

Striper ha dit...

A mi em van regala un llibre de poemes d'amor, de 3 poetes entre ells Lorca i Neruda els meus preferits.

Sergi ha dit...

La iniciativa estava molt bé, i el que més m'ha agradat és que no et quedessis amb el que diuen, que triessis els poemes que a tu t'agradaven, ja que l'art de veritat ja és això, el que ens desperta alguna sensació a nosaltres, no el que ens diuen que és el millor.

Rita ha dit...

Està molt bé, doncs, paseante, que t'hagin fet sentir. A mi també i per això els vaig triar.
Gràcies per les teves paraules. Però recorda la meva Declaració de principis: també tinc mals dies i moments, senzillament que no els explico. ;)
A veure els llibres:
- L'extrana, de Sándor Márai
- Casa de Misericòrdia, del Joan Margarit
I els teus? Ara et toca a tu! ;)

Un regal ben adient per a tu, striper, ets un romàntic, ja m'agrada! :)

Gràcies, xexu! M'agrada que t'hagi agradat... :)

gatot ha dit...

me'n alegro que tinguéssis una bona diada, rita. per a mi-sóc així de raro- va ser un dia en què el sol em molestava, només veia somriures hipòcrites al carrer i em va costar desenpellegar-me del malestar.

ja saps que sóc cíclic, massa, i potser tocava. per sort, no va durar tant com altres vegades.

i... gràcies pels poemes: tots em van dir alguna cosa!

petons i llepades poètiques!

mossèn ha dit...

molt ben fet ... salut

fada ha dit...

Ha estat una bona tria, Rita. Gràcies per l ateva contribució. Sant Jordi hauria de ser festa, no trobes? Estic per començar a recollir signatures! Així podríem gaudir de més hores de roses i llibres sense haver de marxar corrents a treballar. Un petó.

Rita ha dit...

Ais, gatot... És que tu ets especial i jo sóc més comú, però precisament per això m'agrades. :) Celebro que t'hagin dit coses les poesies.
Uns petons...

Okis, mossèn! ;)

Gràcies, fada! No sé si això de ser festa per Sant Jordi seria el mateix. No fa massa, va caure en diumenge i no va ser igual. No sé...

Barbollaire ha dit...

Una selecció fantàstica amb Bartra i Margarit!

M'has fet pensar amb en XeXu que sempre deia que la poesia li feia mandra...

I tu, com a ell al seu dia, et dic que els vostres escrits son poesia.

Petonet dolç, nina
;¬)*

Josep Lluís ha dit...

Ha estat una bona contribució la teva Rita. Per altra banda, crec que vas poder gaudir d’una diada de Sant Jordi com la que molts haguessin volgut tenir. Per molts anys.

el paseante ha dit...

El meu va ser "El paraíso era una canción", de Fernando Riquelme.

Rita ha dit...

Gràcies, gràcies, barbollaire! Pel que fa a mi, ets molt generós, i dolcet... ;)

Gràcies, josep lluís. Espero que la teva Diada també fos agradable. :)

No en sé res d'aquest llibre, paseante, hauré de tafanejar una mica per can google. :)

Joana ha dit...

Quin dia tan bonic de Sant Jordi!
Com dius, és un dia de l'any especial i sobretot si cau en laborable. Això d'escaquejar-te i anar a olorar els llibres no té preu!
I les poesies i els autors fantàstics!
Casi no t'atrapo postejant... ;)

Rita ha dit...

Tens raó, joana, deu ser la primavera que m'estimula. O que tenia coses dintre. Suposo que ja em calmaré... :)
Un dia preciós, Sant Jordi, dels millors de l'any!

Clint ha dit...

Ara s'enten tot! jajaja pensava que t'havies tornat una pirata i ja no escriuries més coses teves!

Petons!

Rita ha dit...

Tranqui, clint! Ja he tornat a ser jo. A més, no m'he atribuït cap text eh, tots anaven signats pels seus autors. ;)
Petons, maco!