dilluns, 21 d’abril del 2008

Els amants


La carn vol carn
AUSIÀS MARCH


“NO hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.”

Vicent Andrés Estellés


15 comentaris:

Striper ha dit...

Bonic poema i es que l'amor i la passio salvatge no tenen pas edat.

Albert ha dit...

No coneixia aquest poema, més ben dit, no conec el poeta, el seu nom em sona, però no l'havia llegit mai. Indubtablement és un poema bell, valent i, sobretot, salvatjament agosarat perquè la literatura té això, permet dir allò que un no gosa posar d'una altra manera i és que l'amor, o, més ben dit, la passió no respon a una força intel.lectual, sinó que és la sang, la vida. Potser l'intel.lecte, en un exercici de comprensió hi posa la tendresa.

Robertinhos ha dit...

un post ben fet! ;p

Clint ha dit...

guaita tu! quina sort que tenen!

ddriver ha dit...

L´Ovidi jo coneixia la seva ...

estrip ha dit...

ara que s'apropa el dia dels enamorats... bon tastet aquest que transcrius.

fada ha dit...

Un dels meus preferits. L'he comentat a classe amb els alumnes un grapat de vegades. Als adolescents primer els sorprèn, gairebé diria que no l'entenen. Quan els el vas fent descobrir els encanta. Un encert a dos dies de Sant Jordi en què l'amor acostuma a ser més ensucrat... Aquest és de carn i ossos. Un petó.

Josep Lluís ha dit...

Un bon preludi per a la Diada de Sant Jordi. L’Ovidi, esplèndid com sempre.

El veí de dalt ha dit...

Què dir de l'Estellés?

Rita ha dit...

No en tenen, no, striper...

Benvingut albert de la hoz! Crec que tot és compatible, amor, passió, tendresa... Tot té el seu moment.

Gràcies, robertinhos! És que amb l'Estellés i l'Ovidi, no podia sortir malament de cap manera...

Heheheheh clint, m'has fet pensar en la Trinca i en el seu cèlebre "goita" què fan ara!

Qui més qui menys, tothom té històries, ddriver, i a mi, mentre la gent sigui feliç i no faci mal a ningú, tot m'està bé...

Cert, strip, aquesta era la idea...

Amb els teus comentaris, sovint m'arrodoneixes els posts, fada. Gràcies! Ho expliques tot tan bé...

Cert, josep lluís, esplèndid!

Res, veí! Per això no hi ha ni una lletra meva, entre els dos ja l'omplen el post...

Joana ha dit...

Un record per l'Ovidi!
Gràcies wapa!

rhanya2 ha dit...

Jo tampoc el coneixia... i m'ha encantat.
Perfecte per Sant Jordi.

Rita ha dit...

Gràcies, joana i violette, boniques... sou dos sols!
Petons

ddriver ha dit...

no era re dolent,la contrari pero tampoc ho puc explicar

Rita ha dit...

La discreció sempre és important també, ddriver... :)