Relats conjunts: Bratislava Christmas market

Bratislava Christmas market, -12ºC

Haig de fer l’escrit del Relats Conjunts i en tinc molt poques ganes. Una imatge maca, que s’adiu molt amb aquests dies de festes: llum, color, regals, família i germanor...

Quin relat puc fer jo quan només tinc ganes de que passin les festes i ben de pressa. Sense pràcticament família i sense fer-me amb els pocs em que queden...

Em comença a cansar anar a casa d’amics, i mira que em tracten bé i amb afecte, però em fan sentir encara més la meva solitud. Taules enormes plenes de pares, fills, germans, nebots i avis i jo, l’amistat aquella que, pobre, no té ningú. Però m’espanta no anar-hi, imaginar-me a casa el dia de Nadal en solitud em sembla que seria massa dur, que no ho podia suportar.

Un cop més, un any més, aniré a comprar el Tronc de Nadal a can Mauri i aniré a casa de la Marta i el Joan a passar el dia de Nadal amb ells i la seva família.



Una nova proposta de Relats conjunts.

Temporal

marclaura

En Jesús M. Tibau m'ha fet un regal aquesta nit. M'ha enviat aquesta imatge -signada per marclaura- que ha trobat al 3cat24: l'Illa Roja en ple temporal.

Per als que no conegueu aquest paradís, penseu que entre la roca de l'esquerra -l'Illa Roja- i les de la dreta, a l'estiu hi ha platja i és on estirem les tovalloles.

Música: "Alma mía"

Google

Quantes ànimes com la nostra ens hauran passat per davant, sense que ens n’haguem adonat... O se’ns hauran escapat de les mans... O senzillament no hem trobat...

Alma mia
sola siempre sola
sin que nadie comprenda
tu sufrimiento
tu horrible padecer.

Fingiendo una existencia
siempre llena
de dicha y de placer
de dicha y de placer.

Si yo encontrara un alma
como la mia
cuantas cosas secretas
le contaria.

Un alma que al mirarme
sin decir nada
me lo dijese todo
con su mirada.

Un alma que embriagase
con suave aliento
que al besarme sintiera
lo que yo siento.

A veces me pregunto
que pasaria
si yo encontrara un alma
como la mia.

Una versió preciosa de Pedro Guerra (que el You Tube no em deixa penjar) d’una cançó composta per Maria Grever.

Els llums de Nadal al centre de Barcelona

Dimarts, el Ferran ens mostrava unes fotografies de la decoració nadalenca d'enguany a Berlín, una meravella, i em va fer pensar en la que dijous vaig veure i fotografiar, tot passejant per Barcelona.

No són bones imatges i no les pensava penjar, però després de l'apunt del Ferran m'he decidit perquè veieu la diferència entre una ciutat i l'altra.

La Rambla

L'avinguda Diagonal

La Rambla de Catalunya

El galet! Un dels molts que han repartit pel centre de la ciutat

El carrer Aragó

El Passeig de Gràcia

cap de setmana, sense pont

Google

Cinc amigues, descansant, rient, amb complicitat, confidències, amb vida per darrera, però amb ganes de molta més encara per davant, plenes de somnis, però tocant de peus a terra, independents, agafant-se les coses amb optimisme, passant-ho bé.

Un cap de setmana, sense pont, però ben aprofitat, amb visita cultural inclosa, bombolletes i dolls de tot tipus.

Més iniciatives blocaires

Aquests desembre també ve mogudeta la blogosfera. Feina per a qui en vulgui!

El veí de dalt -que no té aturador- ja torna a estar enredat, ara amb el Blocaire invisible. L’any passat va ser divertit i, finalment, emocionant i tot. Si voleu participar-hi, només cal que us passeu per casa seva i us hi apunteu.

En Mon de la Garrofa de Mon-Roig se n’ha pensat una de bona: el Pessebre 2.0, el primer Pessebre blocaire. Si us ve de gust ser “figureta”, passeu-vos per casa seva i apunteu-vos-hi.

Per acabar, us recordo que c@ts té penjada una enquesta al voltant dels premis, per qui vulgui dir-hi la seva.



Que a mi m’hagi arribat, no hi ha res més en dansa de moment, que en aquest món, mai se sap...

Eucaliptus

Avui he comprat un ram d’eucaliptus. Com feia la meva mare per aquestes dates, jo també en poso a casa i el tindré fins passades les festes. El mateix ram, que mica en mica s’anirà assecant i agafant aquell color marronós, mentre anirà desprenent aquesta olor tan particular que trobo que fa Nadal.

Inevitablement, un any més...