Sopar improvisat

Horacio Bellotti

Un pati amb molta vegetació: plantes, cactus, atzavares,... Espelmes estratègicament repartides, una taula, 7 comensals: un pintor, un cuiner professional, un físic, els propietaris d’una bodega, petita, però de molta qualitat, i una funcionària.

Una conversa variada i distreta, però sempre interessant, parlant de vins, de cuina, d’estudis de cuina –a França són universitaris, de grau superior–, de fumats, de vins i caves, de gossos, de llibres, de malalties, de països, de maria,...

Al voltant d’un pernil d’aglà, deliciós, un pa de Taüll, d’aquells de tota la vida, boníssim, uns espaguetis al pesto, fets per l’artista, amb alfàbrega collida poc abans al mateix pati, exquisits, i de postres uns formatges, a quin més bo, i una xocolata negra, gruixuda, regat tot amb bons vins i cava per acabar.

La gossa del cuiner, recollida en una gossera, discreta, només pendent de si hi havia restes d’alguna cosa, però bonassa i tranquil·la.

Bona música, entre d’altres Joan Bibiloni.

Es pot demanar res més, quan tot havia començat amb una clara, al davant de casa, a mitja tarda?

Una trucada d’una amiga a l’artista, va fer improvisar aquest sopar, a casa seva, a l'Alt Penedès, on les seves paraules van ser prou contundents: "et perdràs uns espaguetis al pesto, amb alfàbrega collida de casa?"

Perla estiuenca

Un fragment de pissarra, anunciant el menú, en un restaurant de l’Alt Empordà.

Quin mal al ulls!

La tornada

M’he llevat ben entresuada, però veig que no fa tanta calor com ahir. Mentre prenc el cafè, i em fumo la primera cigarreta del dia, penso que he somiat amb tu. Quant temps fa que vas desaparèixer? No ho recordo, però en fa molt. Gairebé un any? Potser sí...

Hem passat tota la nit junts, fent tot allò que sempre ens ha agradat tant, donant-nos plaer l’un a l’altre, excitant-nos, satisfent-nos, tocant-nos, besant-nos, rebregant-nos, gaudint-nos... M’agrada que hagis tornat.

La primera vegada que vas desaparèixer, em vaig enfadar molt, però ara, ja has vist que no. Em dones el que m’agrada: paraules, carícies, passió, admiració, desig,... I que em desitgis em fa sentir poderosa i lliurar-me a tu. I tu, veient-ho i volent-me correspondre, et dones i em dones tot el millor de tu, que em fa morir de plaer.

*************

He anat a la dutxa i m’he trobat les ampolles destapades. M’ha sorprès, perquè jo mai les hi deixo. Faig una mirada ràpida per casa i em trobo una nota teva: “Bon dia princesa...”

Diana Krall - 'S Wonderful

Cels (2)

Como vaig explicar en l'anterior Cels, m'agraden els cels i m'encanta fotografiar-los. Aquí hi ha cels d'aquest estiu...

Barcelona - Buenos Aires / Buenos Aires - Barcelona

Ahir vaig passar una vetllada molt especial. Una passejada per la platja de la Barceloneta, un sopar en un restaurant del Palau de Mar, després passeig per la passarel·la del Maremagnum, seguidament rambla amunt fins la plaça Reial, plaça Sant Jaume i plaça del Rei.

Durant el sopar vam fer plans de viatges: un creuer per l’Amazones –que el més probable és que no faci mai–, celebrar el proper aniversari a Buenos Aires –aquest té més possibilitats–, al febrer,... Va ser com 8 anys enrera que érem a Buenos Aires, les mateixes persones, i fèiem plans de viatges també.

Jo hi havia anat amb un argentí, que viu a Catalunya fa molts anys, i allà vaig conèixer els seus amics de joventut, alguns dels quals ara han vingut a passar uns dies per Europa. Em van ensenyar la ciutat, una ciutat preciosa i enorme, encara ahir em recordaven com un dia, que vaig sortir sola a voltar, al vespre els vaig explicar que gairebé m’havia fet por creuar l’Avinguda 9 de Julio de gran que la vaig trobar –140 metres d’amplada, i considerada una de les més amples del món.

Quan hi vaig anar vaig sortir d’aquí amb abric i vaig arribar que era estiu. Havia pres una mica de sol artificial, però tot i així estava blanca i ells ben morenets. Ahir, va ser tot el contrari, havien sortit de Buenos Aires amb 0º, estan blancs com la llet, fa cosa i tot mirar-los amb el nostre color.

Quan viatjo procuro llegir coses del país i abans d’anar a Buenos Aires vaig llegir Guapa, rica, culta i argentina, del Xavier Febrés, que vaig rellegir a la tornada també, i encara el vaig gaudir molt més. De tornada, també, vaig llegir la biografia de la Victoria Ocampo, editada per Circe. Havia sentit parlar d’ella, sabia que era argentina i una activista cultural, però poc més. Després, vaig saber que va ser una dona generosa, guapa, culta, als 10 anys ja parlava correctament anglés i francès, oberta al món i al seu temps, nascuda l’any 1890, en el si d’una família milionària de l’aristocràcia, i que va dedicar la seva vida a la seva gran passió: la literatura. Per casa seva van passar Rabindranath Tagore, André Malraux, Albert Camus, o José Ortega y Gasset, que la va definir com “la Mona Lisa de l’hemisferi sud”.

El 1931, va fundar la revista Sur, que va dirigir durant gairebé 40 anys, i que va donar a conèixer autors com Jorge Luis Borges, Juan Rulfo, Adolfo Bioy Casares o Ernesto Sábato. La seva incansable activitat en favor de la cultura i de la llibertat es va veure obstaculitzada per la incomprensió d’una societat patriarcal i masclista i per les persecucions del règim de Perón. Va morir el 1979 a l’edat de 88 anys.

De tornada vaig descobrir Fito Paez i no parava d’escoltar el seu àlbum, Abre, editat el 1999. Feia molt, anys, que no l’escoltava. Avui, des de que m’he llevat que l’estic escoltant de nou.

Viatjar és fantàstic, però, si coneixes gent del país, encara ho és més. I retrobar-se al cap dels anys, com vam fer ahir, és molt entranyable i emotiu. Ahir, vaig ser molt feliç.

Sándor Márai

El primer llibre que vaig llegir de Sándor Márai va ser L’última trobada i em va agradar molt. Després vaig llegir La dona justa: una història explicada des de cadascun dels punts de vista dels tres protagonistes. Em va agradar molt la primera versió, la de la dona, va estar bé la segona, la del marit, i em va decebre la tercera, la de la l’altra dona: vaig trobar que perdia moltíssima força. Després vaig llegir La germana i em va deixar força freda. Ahir vaig acabar de llegir L’estranya i penso que trigaré a tornar a llegir res d’ell.

Escriu bé, té força detalls, com el de la llengüeta de les sabates, per exemple, però... m’he quedat igual, no m’ha dit res. No sé si és que aprofitant l’èxit de la primera li ho han publicat tot, i ja ens ho llegim només perquè és d’ell, però crec que no tenen res a veure aquestes dues darreres amb la primera.

M’agrada molt l’Stefan Zweig, per exemple, només li he llegit contes, però sempre m’ha sorprès, m’ha enganxat i m’han agradat molt. No és el cas d’en Márai.

Aquest cap de setmana he conegut aquesta versió de Purple rain, que m'ha agradat molt.

Regals

Avui, m'he fet aquest regal... Me l'han recomanat molt.

I, després de sopar, m'he fet aquest altre...




Boníssim!