Testimoni de càrrec

Sóc una persona de grans i llargues fidelitats. Quan m’agrada un metge, un perruquer, una manicura,... sempre vaig als mateixos. M’agrada sentir que ja em coneixen i no haver de donar massa explicacions de com m’agrada que m’ho facin. Fa poc, un metge al que he anat només 3 vegades, però la primera va ser fa 15 anys, va fer esment a la meva antiguitat com a pacient i li vaig dir que quan m’hi trobava bé amb un metge, jo era molt fidel i, somrient, em va contestar tot preguntant-me, només als metges?

Per aquesta raó, la perruqueria on vaig normalment és al centre comercial Diagonal Mar, és una llarga història de fidelitats a persones que havien estat en una altra i les he anades seguint. A més, coses de la vida, ara no hi visc lluny.

Divendres tenia hora a la perruqueria i em van demanar si podia anar a fer un cafè i tornar mitja hora més tard, que anaven amb molt de retard, i vaig aprofitar per fer un volt per l’Fnac. No m’agrada gaire comprar llibres a l’Fnac, com tampoc al Corte Inglés, com ja vaig explicar en una altra ocasió, però sí que m’agrada passejar-m’hi de tant en tant perquè sempre hi trobo algun CD interessant i bé de preu o pel·lícula que m’ha agradat molt i que m’agradaria tenir. Normalment, tenen unes piles d’ofertes que si mires bé sempre hi pots trobar alguna joia.

Ves per on, i seguint la bona ratxa, divendres vaig trobar un regal de pel·lícula: Testimoni de càrrec. És antiga, de l’any 1957, l’he vista moltes vegades, però em ve molt de gust tenir-la. Sempre l’he considerada una de les millors que he vist mai. Pel guió, per la interpretació, per l’emoció que manté fins al final.

Basada en una obra de l’Agatha Christie, dirigida pel brillant, Willy Wilder, i magníficament interpretada per Charles Laughton, Marlene Dietrich i Tyrone Power, és la història d’un acusat d’assassinat d’una senyora rica, amb qui tenia una relació d’amistat, on tot sembla indicar que ho ha fet per l’herència, i d’un prestigiós advocat, que accepta la seva defensa, perquè creu en la seva innocència.

“Una de les millors pel·lícules de Hitchcock, només que la va dirigir Wilder”, diu Hellmuth Karasek, al començament del capítol sobre Testimoni de càrrec en el llibre homenatge a Billy Wilder, titulat Nadie es perfecto.

Una història d’amor. Un amor important, fort, intens, d’aquells pels que es faria qualsevol cosa, i, com totes les bones històries d’amor, amb final tràgic. És precisament al final on hi ha el cop, un cop que et fa sentir tota la comprensió del món vers aquella persona que estima tant i que ha estat traïda d’aquella manera tan brutal.

Escena - Testimoni de càrrec