dissabte, 24 de desembre de 2011

Nadal 2011

Google


Els temps que vivim no són els millors, el desencís és gran i moltes circumstàncies personals dramàtiques, però tot i així, fidel un any més a les tradicions que cada cop m’agraden més i més importants em semblen, perquè formen part del que sóc i del que sempre he viscut, i separant-les de qualsevol creença, tot i respectar molt a qui les tingui, trec el nas per desitjar un molt bon Nadal a tothom!

dissabte, 10 de setembre de 2011

Regal virtual





La Rita m’ha demanat que em passés per aquí, que tragués una mica la pols i li fes una escombrada i una fregadeta al piset. No té intencions de tornar per aquí, però com que sap que de tant en tant encara s’hi passa alguna visita, vol tenir-lo net i polit.

Com que sóc una mica tafanerota, he aprofitat per regirar-li les coses i he vist que tenia un avís a l’agenda, que segurament se li passaria per alt, i m’he dit que potser que me n’ocupés.

I aquí em teniu, intentant fer una mica de memòria del que em va explicar de la 1a. Trobada Blocaire fora de Catalunya (1.TBfC) i he recordat que a primers de maig em va enviar un correu, on m’explicava això:


La primera vegada que ens vam trobar, feia fred, molt fred. La segona també, però no tant, i aquesta darrera va fer un bon sol, amb el que els més agosarats vam suar i tot, per posar-nos-hi a sota.

Tant la primera, com la segona com aquesta tercera han tingut una mateixa cosa en comú: un esperit especial, l’esperit Berlinès n’hi dic jo, un ambient de complicitat i un bon rotllo gens fingit ni esforçat, un bon rotllo de debò.

Hi va haver ganes la primera i la segona i ara ja hi ha gairebé necessitat. Ens volem veure, ens agrada i ens ho passem bé junts. Què més es pot demanar?


Es veu que aquella trobada a Berlín va anar tan bé que n’han fet més i tot, ara ja on calgui, i es veu que l’artífex de tot això, el promotor, el culpable de que això es portés a terme i funcionés tan i tant bé era un tal Ferran.

I pel que veig a l’agenda aquesta, pobreta ben empolsinada també, aquest tal Ferran avui fa anys i penso que la Rita estarà contenta que el feliciti de part seva, perquè pel que em va dir se l’estima molt aquest noi i segur que li sabria greu oblidar-se’n.


Per molts anys, Ferran!!!!



Ai, dispenseu-me per no haver-me presentat abans! Sóc la germana bessona de la Rita jo, i us envio petons a totes i a tots de part seva, que de ben segur estarà contenta també de que ho faci.


divendres, 28 de gener de 2011

Tres

Google


Les Tres Gràcies de Rubens, les Tres bessones, els Tres porquets, els Tres músics de Picasso, les filles d’Elena, tres anys de lamevaillaroja...

No és que estigui molt prolífica darrerament: massa coses entre mans i alguna preocupació fan que no m’hi hagi pogut dedicar com era habitual en mi i com m’hagués agradat, però avui ho havia de fer, encara que només fos per deixar constància del meu tercer aniversari per aquest món.

Mentre pensava, però, en que avui sens falta havia d’actualitzar, he pres també la decisió de deixar-ho aquí.

Aquest bloc inicialment va ser fruit d’una necessitat d’explicar unes sensacions que no em veia amb cor de compartir amb ningú, després, naturalment, va anar evolucionant, però avui m’he adonat que aquest tercer aniversari podia molt bé coincidir amb un final d’etapa.

Em ve de gust dir-vos que ha estat un plaer i una experiència interessantíssima, que he après molt i que m’ha encantat compartir tantes coses amb vosaltres. Lamento no haver-vos comentat gaire darrerament, però no ha estat per falta de ganes, és que no m’ha estat possible i només espero que m’ho dispenseu.

Agraeixo de tot cor les vostres visites, els vostres comentaris, els vostres premis i les vostres votacions que han fet possible que en aquests tres anys hagi guanyat dos premis c@ts i una nominació, que, sincerament, m’han fet molt feliç.

No nego que el cuquet em queda dintre i que potser tornaré, però si ho faig ja no seré la Rita ni tornaré a obrir lamevaillaroja, que queda tancada per sempre.

Una forta i llarga abraçada a tothom!


dimarts, 18 de gener de 2011

El comandament i ells

Google

Divendres, sopava amb unes amigues, i no recordo com va anar que vam parlar del comandament de la televisió i de la necessitat que tenen els homes de controlar-lo, de tenir-lo sempre ells.

Una ens va fer riure molt quan explicava que a vegades, quan es posen a mirar la televisió amb la seva parella, sense que ell se n’adoni l’amaga i de seguida observa com ell comença a mirar a banda i banda –sense dir res, com si busqués alguna cosa. Ella li diu –que vols alguna cosa? Però ell li diu que no, mentre segueix movent el cap, mirant per tot arreu, quan finalment ella, tota enriolada, el treu i li diu que busques això?

Comentàvem com en les pauses dels programes l’agafen i comencen a canviar de canal, passant per tots, –fins al punt –deia una altra– que quan tornes al programa que estaves veient, ja ha començat!

Diumenge, explicant-li que una amiga amaga el comandament a la seva parella, per atabalar-lo, Ell em diu –saps què em va passar una vegada que dormia a casa d’uns amics? Doncs que quan al matí vaig anar al bany, a l’obrir el necesser vaig trobar-hi dintre el comandament!

dissabte, 15 de gener de 2011

Agenda

Google



Quan fa anys feia anar una agenda d’aquelles petitones, amb anelletes, dietari i guia de telèfons, cada any, quan canviava el recanvi del dietari per un de nou, també ho feia amb la guia de telèfons i a l’hora de passar-los a la nova, quan m’apareixia un nom amb el que havia deixat de tenir-hi relació, aprofitava per fer-lo desaparèixer i, d’alguna manera, a aquella persona.

Des de fa temps, i amb l’ús de l’Outlook i el telèfon mòbil, he deixat de fer servir agenda física i aquest ritual de fer neteja de telèfons.

Aquest any, però, i curiosament en les mateixes dates en les que seguia aquest ritual, tinc la sensació d’haver-ho tornat a fer, tot i no sentir-me’n gens orgullosa, sinó més aviat trista.

Bon capde a tothom!


dilluns, 10 de gener de 2011

Gràcies E!




S’han acabat les festes: els dinars, els sopars, les celebracions, les vacances i 11 dies magnífics, especials i inoblidables. Gràcies E!


dijous, 6 de gener de 2011

Persones



M’agraden molt les persones, i per això sempre estic oberta a conèixer-ne de noves i a incorporar-les a la meva vida, si considero que s’ho valen.

Quan això passa, tot i intuir-les moltes coses bones, que per això em disposo a afegir-les al meu cercle d’amistats, no en tinc la seguretat i per això miro de conèixer-les més, de més a prop. I és en aquest procés que a vegades hi poden sorgir coses, conflictes.

Si segueixo pensant que la persona s’ho val, davant d’una contrarietat, intento parlar-ne, amb urgència, abans que res es deteriori o hi pugui haver malentesos, però si aquella persona passa, considero que no li dona cap importància al que s’estava construint –aquella amistat– i per tant, acomiadant-me o amb un senzill em sap greu, dono per conclosa aquella història, aquell principi d’amistat.

I és que és ben cert que em sap greu, perquè si hi havia apostat era perquè hi creia, però no en faré res de creure-hi jo si l’altre no hi creu o no hi posa per la seva part.

Sempre he donat oportunitats a les persones, temps, i de fet deixo les portes obertes, per si s’hi repensen, però el que no faig és insistir més, cap pas més. Saben on sóc i, si volen res, ja m’ho faran saber, però no crec que serveixi de res forçar una persona a que sigui amiga meva o a que m’estimi, per més que jo ho desitgi. Per sort, el temps ho cura tot i tot passa!

Bons Reis a tothom!


diumenge, 2 de gener de 2011

Una cosa semblant a la felicitat



Feia molts anys que no passava un cap d’any a casa. Pràcticament sempre he estat fora i sempre amb els mateixos amics. Aquest, però, tot ha estat diferent: el lloc, la companyia, les sensacions...

Aquest any vam sopar a casa, sols, ell i jo. Mentre jo em dutxava, em pintava, em vestia, ell cuinava unes menges exquisides.




Hi havia espelmes, música, bon menjar, bon vi i totes les ganes del món d’estar bé, d’intimitat. Un cap d’any diferent, nou, una cosa semblant a la felicitat.