dijous, 6 de gener de 2011

Persones



M’agraden molt les persones, i per això sempre estic oberta a conèixer-ne de noves i a incorporar-les a la meva vida, si considero que s’ho valen.

Quan això passa, tot i intuir-les moltes coses bones, que per això em disposo a afegir-les al meu cercle d’amistats, no en tinc la seguretat i per això miro de conèixer-les més, de més a prop. I és en aquest procés que a vegades hi poden sorgir coses, conflictes.

Si segueixo pensant que la persona s’ho val, davant d’una contrarietat, intento parlar-ne, amb urgència, abans que res es deteriori o hi pugui haver malentesos, però si aquella persona passa, considero que no li dona cap importància al que s’estava construint –aquella amistat– i per tant, acomiadant-me o amb un senzill em sap greu, dono per conclosa aquella història, aquell principi d’amistat.

I és que és ben cert que em sap greu, perquè si hi havia apostat era perquè hi creia, però no en faré res de creure-hi jo si l’altre no hi creu o no hi posa per la seva part.

Sempre he donat oportunitats a les persones, temps, i de fet deixo les portes obertes, per si s’hi repensen, però el que no faig és insistir més, cap pas més. Saben on sóc i, si volen res, ja m’ho faran saber, però no crec que serveixi de res forçar una persona a que sigui amiga meva o a que m’estimi, per més que jo ho desitgi. Per sort, el temps ho cura tot i tot passa!

Bons Reis a tothom!


34 comentaris:

Carme ha dit...

Rita, em sembla una actitud sana i assenyada. Què més podem fer? Em fa rumiar la teva frase final perquè té a veure amb el meu post d'avui. Clar que si encara s'estava construint l'amistat potser és diferent de quan algú ja el tens a dins. En el cas que tu expliques, crec que sí que és una sort que el temps ho cura tot i que tot passa.

Bon dia de reis, jo esperant que vinguin els nens a buscar els reis... ja triguen!

Rita ha dit...

Carme,
A casa no hi ha petits i pràcticament és un festiu com qualsevol altra, però a casa teva segur que hi ha festassa!!! :-)
Que us ho passeu molt bé!
Petons, maca!

Isabel ha dit...

Hola, Rita,
Costa de veure això que expliques en el teu post, a mi m'ho van haver de dir molt directament! fa mal però s'agraeix! avui en dia paro més compte tot i que, com tu, continuo tenint una gran curiositat per conèixer gent i fer noves amistats!! ;-)

Elfreelang ha dit...

Mira rita coincideixo amb tu ...les relacions són de dues persones...l'amistat és una afortunada i treballada sincronia si no no és...Bon Dia de reis mags!

El porquet ha dit...

Jo fa dos dies, tot just, que he decidit no insistir més per l'amistat amb una persona amb la que, innocent, jo creia que érem amics.

Després d'anys de relació, d'haver passat mil històries junts, d'haver dormit a casa seva, a casa sons pares, i ell també a la meva i a la de mons pares, d'haver fet vacances plegats, etc etc, em trobo un trist missatge seu dient que s'ha refredat la seva relació amb mi perquè no ha pogut tolerar que ara ja no ens veiem com abans, com quan anàvem a la facultat,... m'ha deixat de pedra.

Lluïsa ha dit...

Com la majoria, també m'hi he trobat en això d'apostar per una persona i que l'altre no hi tingui el mateix interes ni les mateixes ganes, i m'han fet mal; però sóc tossuda i com que també m'agrada coneixer gent, (que t'haig d'explicar a tu), no deixo d'intentar-ho una vegada rera l'altre; sovint es queda en això, en intent, però quan la cosa va bé... quina felicitat!

Bons Reis!

DooMMasteR ha dit...

Et dono la raó. Amb la gent no cal insistir. Si no volen no volen.
Molt bon dia de reis :-)

Pep ha dit...

Les casualitats han volgut que avui, vint-i-quatre hores després d'haver decidit abandonar el facebook davant la convicció que profana el significat del mot amistat, va i de cap, sense esperar-m'ho, em trobo amb aquest bloc que em reté des de fa mitja hora i amb aquest text que m'ha fet pensar en el facebook. I això que els Reis per casa meva no hi han passat!

Un plaer haver caigut aquí,

Pep

rits ha dit...

fa pensar molt el teu post!

M'agrada molt i puc dir que hi estic d'acord. Que és així com sento que ha de ser. Però no seria coherent amb mi mateixa. A mi també m'agraden les persones però sóc poc oberta, em costa molt donar-me a conéixer, vinclar-me amb la gent. Suposo que és periode que vas explicant, les oportunitats i l'anar-te coneixent.

Per això, quan aconsegueixes aquestes amistats, pérdre-les fa molt de mal. Jo no sé portar-ho gens bé. Puc intentar fer veure que deixes que l'altre faci, que ja voldrà saber de tu, racionalitzar que les amistats canvien, ... xò fa mal. Sempre les trobo molt a faltar. I les voldria recuperar (menys quan algú em decpeciona, quan passa això, passo completament)

La clau de l'amistat és donar i rebre, doncs és una forma d'estimar també.

troyana ha dit...

Rita,
m´he vist en les dues situacions,no he volgut fer més estreta alguna amistat i també m´he vist en la situación de que no han volgut continuar en lo que jo pensava era una amistat.No es pot obligar a ningú a que continue en la nostra vida,com tampoc ningú ens pot forçar a donar més del que estem dispostos a donar.La llibertat és fonamental,i hem de respetar també la dels demés,encara que siga dolorós,insistir en aquestos casos per a mi és lo pitjor que se pot fer,cal aceptar i continuar.
Un abraç

Emily ha dit...

Una persona em va dir: el temps posa les coses al seu lloc, i tenia raó. Però sóc de les que crec que de vegades hi ha malsentesos i si es pot, a la curta o a la llarga, s'han d'aclarir. Aiiiiiiiiiiiii
Xoco, xoco?
Per cert, si xoco xoco í, els Reis ja van arribar a casa meva ;)per a totes!

garbi24 ha dit...

de sempre l'amistat és cosa de dos, si una persona ha d'estar obligada malament anem......
feliç dia de reis

Pere ha dit...

Em preocupa el que dius, per cap d'any estaves molt contenta sopant a casa amb una persona que et feia feliç.
Avui parles d'una amistat traïda, d'un afecte no correspost.
No sé si parles de la mateixa persona o d'una altra, l'amistat i l'amor és cosa de dos i si un d'ells no està per la feina val més deixar-ho i com tu dius molt bé: el temps tot ho cura.

Bona nit i una abraçada Rita.

XeXu ha dit...

També hi ha persones que no valen la pena, és així. I és clar que no es pot forçar ningú, les amistats sorgeixen a dues bandes, per les dues parts. Per bé que ens caigui una persona no en podem treure res més si ella no vol. A més, no sabem quan fallarem a algú, o si podem fer alguna cosa de manera inconscient que la fereixi i no pugui estar prop nostre. Sempre he pensat que ens hem d'esforçar en les relacions que valen la pena, i en les que no, doncs sentint-ho molt, les hem de deixar passar.

fra miquel ha dit...

Jo també trobo que quant hi ha un conflicte, s'ha d'aclarir. Un malentès pot portar a pensar que l'altra és mala persona, i el què passa és que no entén les coses de la mateixa manera.
Buf! Què passa aquest començament d'any, que molta gent a BlogVille fa posts parlant d'amistat, trobar a faltar, de persones que semblaven bones i que no ho són...
(VIDA, Col·lecció de Moments...ara tu :o)
Que tinguis bon any, Rita
petó

fanal blau ha dit...

Estic d'acord amb tu, Rita. L'amistat té una gran solidesa, però s'ha de mimar i tenir-ne cura, i alimentar-la, vestir-la d'una gran confiança i una immensa complicitat i no tothom n'està disposat. Si no es comparteix, vol dir que no paga la pena.

Espero que el dia de reis t'hagi regalat algun bon somriure.
Un petó! :)

Ricardo Miñana ha dit...

Muchas felicidades para este año, dale vida a tus sueños y que la crisis económica pase de largo.

¡¡Feliz año 2011!!

Un abrazo.

Joana ha dit...

L'amistat com l'amor necessita d'un procés constructiu còmplice. En l'amor ens enceguem i sovint s'ofosquen els contratemps. En l'amistat som més realistes i de seguida ens sentim ferits si no ens corresponen.
Una abraçada Rita.

Toy folloso ha dit...

Guaita que diu la Novi al seu blog:
"No dejes que nadie sea prioritario en tu corazón, si tú sólo eres una opción en el suyo".

Joan ha dit...

Bona filosofia. Les coses clares i les amistats recíproques. La resta, falòrnies.

Molt bons desitjos.

Aris ha dit...

si, amb l'amistat em topat, espero que no parlis d'aquell noi que cuinava per tu...et llegia tan feliça que jo també n'estava. Si, ja se sap que molts cops les amistats van quedaven pel camí, de vegades es retroben i daltres, pel que sigui, descobreixes que aquella persona no era com t'esperaves.

òscar ha dit...

El millor de tot és, pel meu gust, continuar obrint les portes a noves persones malgrat que no sempre les persones sapiguen aprofitar l'obertura de portes.

Mart de Garriga ha dit...

Bé, esper no ser jo qui t'ha caigut de la post. Besades

Duschgel ha dit...

Rita: tens tota la raó del món! Cal que ambdues parts comparteixin la voluntat. Si no, per desgràcia, no hi ha res a fer. I, com tu dius, ja saben on ets. Si volen res, ja t'ho faran saber.

Espero que tinguessis un bon dia de reis.

Clint ha dit...

Una dona de caràcter, m'agrada ;)

Rita ha dit...

Isabel,
És que conèixer gent pot ser tan enquidor... Malgrat tot, jo també continuo tenint curiositat! :-)


Elfreelang,
Efectivament!
Bon capde, maca!


El porquet,
Doncs quin estirabot!

Jo tinc amistats d'anys, amb les que ens veiem ben poc, però això no treu que quan ho fem, és com si fes hores des de la darrera vegada.

Potser no era una amistat de les que considerem de veritat, per més que tu així ho pensessis...
Petonet, maco!


Lluïsa,
Cert, quan va bé, quin regal!
Petons, maca!


DooMMasteR,
És que forçar-ho no té cap sentit, certament...
Petons, guapu!


Pep,
No tinc Facebook i no puc opinar-ne, però celebro que t'hagis trobat bé a l'Illa. Gràcies per la visita, considera't a casa teva! :-)


rits,
Crec que ho expliques més que bé i ja veus que coincidim. Potser jo sóc una mica més oberta que tu, però no et pensis que també necessito trobar-m'hi bé per ser-ne...
Petons, maca!


troyana,
Coincidim, doncs... No podem forçar ni forçar-nos, naturalment...
Petonets, maca!


Emily,
Per fortuna, el temps sempre posa les coses i les persones al seu lloc...
Petons!


garbi24,
Cert. I si un dels dos no vol, no n'hi ha...


Pere,
Pots estar ben tranquil que aquella persona em segueix fent feliç... :-)
Gràcies, però, per preocupar-te'n.
Petons, maco!


XeXu,
Així penso jo també doncs...
Petons, maco!


fra miquel,
No gosaria parlar de males persones, sincerament, perquè parlo de persones que no he pogut acabar de conèixer...
Bon any per a tu també, maco!
Petons!


fanal blau,
Coincidim doncs... :-)
El Reis em van portar bons somriures, efectivament, i espero que a tu també!
Petó!


Ricardo Miñana,
Molt bon any!


Joana,
Cert, en l'amor potser som més condescendents...
Petons, maca!


Toy folloso,
Em sembla una frase d'aquelles de posar a la nevera, molt i molt bona!
Petons, maco!


Joan,
Ras i curt! :-)
Bons desitjos per a vosaltres també i petons!


Aris,
Tranquil, que el "cuiner" segueix cuinant per a mi... :-)


òscar,
Cert! I no penso deixar d'obrir portes jo, sempre hi haurà qui les sàpiga aprofitar... :-)


Mart de Garriga,
Saps prou bé que no!!!
Petons!


Duschgel,
Un dia com la majoria dels darrers vaig tenir, fantàstic!
Petons, maca!


Clint,
Tu també m'agrades a mi, com bé saps! ;-)

Cristina ha dit...

Gracies Rita per compartir la teva saviesa i experiències. La meva mare te una frase molt maca: Mai ploris si has perdut el Sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.

La RaTeta Miquey ha dit...

D'alguna cosa semblant n'has parlat altres vegades i també aquesta vegada, m'has fet sentir molt aprop de com tu penses.

Ànims. El més important és seguir descobrint persones interessants a conèixer i perdre'n les menys possibles.

Un petó i molt bon any, Rita

mirambella ha dit...

Hola Rita, he estat molt enfeinada y no he pogut ni llegir ni escriure res. Però m'alegra poder tornar a participar i llegir el teu blog. Bona reflexió, com moltes coses que escrius, coincidim en la manera de pensar. Petons.

kika ha dit...

exactament!
de fet podria copiar aquest post. voldria dir el mateix i no ho sabria dir tan bé...
però ja esta dit i molt ben dit... ai!

jordicine ha dit...

Em sembla una bona reflexió. Un cop ho has donat tot, ja saben on ets si els va bé allò que ofereixes. Un petó i bon any.

Filadora ha dit...

Coïncideixo plenament amb tu. L'amistat és cosa de dos.
I sense comunicació tot són malentesos i distàncies.
Una llàstima.

Rita ha dit...

Cristina,
Gràcies i també per passar per l'Illa, considera't a casa teva! :-)


La RaTeta Miquey,
Sí, sí, no defalleixo pas jo... :P
Petons i bon any, maca!


mirambella,
Ho celebro! :-)
Petons, maca!


kika,
Gràcies, maca!
Petons!


jordicine,
Bon any i petons, maco!


Filadora,
I no val la pena, oi?
Petons, maca!

Josep M. Puigdomènech i Mas ha dit...

Hola Rita la meva amistat es de les de tant en tant, t'entenc perfectament, encara que em faria il·lusio tornar-te veure..