Divendres, sopava amb unes amigues, i no recordo com va anar que vam parlar del comandament de la televisió i de la necessitat que tenen els homes de controlar-lo, de tenir-lo sempre ells.
Una ens va fer riure molt quan explicava que a vegades, quan es posen a mirar la televisió amb la seva parella, sense que ell se n’adoni l’amaga i de seguida observa com ell comença a mirar a banda i banda –sense dir res, com si busqués alguna cosa. Ella li diu –que vols alguna cosa? Però ell li diu que no, mentre segueix movent el cap, mirant per tot arreu, quan finalment ella, tota enriolada, el treu i li diu que busques això?
Comentàvem com en les pauses dels programes l’agafen i comencen a canviar de canal, passant per tots, –fins al punt –deia una altra– que quan tornes al programa que estaves veient, ja ha començat!
Diumenge, explicant-li que una amiga amaga el comandament a la seva parella, per atabalar-lo, Ell em diu –saps què em va passar una vegada que dormia a casa d’uns amics? Doncs que quan al matí vaig anar al bany, a l’obrir el necesser vaig trobar-hi dintre el comandament!
Una ens va fer riure molt quan explicava que a vegades, quan es posen a mirar la televisió amb la seva parella, sense que ell se n’adoni l’amaga i de seguida observa com ell comença a mirar a banda i banda –sense dir res, com si busqués alguna cosa. Ella li diu –que vols alguna cosa? Però ell li diu que no, mentre segueix movent el cap, mirant per tot arreu, quan finalment ella, tota enriolada, el treu i li diu que busques això?
Comentàvem com en les pauses dels programes l’agafen i comencen a canviar de canal, passant per tots, –fins al punt –deia una altra– que quan tornes al programa que estaves veient, ja ha començat!
Diumenge, explicant-li que una amiga amaga el comandament a la seva parella, per atabalar-lo, Ell em diu –saps què em va passar una vegada que dormia a casa d’uns amics? Doncs que quan al matí vaig anar al bany, a l’obrir el necesser vaig trobar-hi dintre el comandament!
26 comentaris:
doncs supuso que sóc una exepció....només m'agrada saber on és per quan fan anuncis abaixar el ditxós volum....que puja inexplicablament
he, he, és ben cert... jo tmabé ho he constatat... però de fet no cal obsessionar-s'hi, perquè em sembla que els homes ho fan instintivament, com tantes altres coses, ai!
Es podria escriure un llibre: "Comandament, font de conflictes".
Ara, et diré una cosa: nosaltres de problemes amb el "mando" no en tenim cap, i per dos motius:
1- Acostumem a mirar TV3 (jo, d'amagat, el 3/24)
2- Quan no mirem TV3 (i jo, d'amagat, no mir el 3/24) el controla ella i a mi m'està la mar de bé!
*Sànset*
Qui té el comandament té el poder! ( o s'ho pensa) quines ganes de putejar al personal! ( algú ha vist el meu?)
L'Alyebard s'adelantat al meu comentari, però es veritat, la meva dona buscant les notícies, la meva filla el disney, quan l'aconsegueixo puc posar la pel·lícula que m'agrada, o no, perquè sempre mel prenen...
A casa la tele és generalment decorativa, i per tant, el comandament esdevé inútil.
Però he de reconèixer que normalment és al meu abast, tot i que no canvio de canal si no és per passar de TV3 al 33 o al 3/24... Curiós.
Com en totes les coses hi ha excepcions, que sembla que queden clares als comentaris... però a casa meva... és ben bé com dius. No sé si és per això que m'he desvinculat totalment de la tele.
Tens tota la raó. Inconscientment m'identifico amb la descripció que fas de la síndrome de l'home i el comandament a distancia. El tema del zàping també es cert.
Que simples som els homes. M'imagino aquest pobre buscant el comandament, que no sap ni què busca. Jo no miro mai la tele, des de fa temps, però abans sí que la mirava força. No tinc consciència de, quan estava amb algú, comportar-me d'aquesta manera. Però bé si em descobreixo fent això algun cop, ja t'ho faré saber.
A casa la lluita pel comandament a distància s'ha acabat. Ara tenim dues teles ... i tots contents.
Bon dia Rita.
Ben curiós això que contes...deu ser psicològic això de necessitar dur a la mà el comandament!
Quan encara vivia amb el meu ex, ell i el meu trasto sempre es barallaven pel programa. No sé qui semblava més criatura XD
A casa, que som 2 homes, pots imaginar-te com va la cosa!!! El comandament vola (literalment) d'un a l'altre que és una passada
Doncs a casa, el comandament el controla ma filla. De fet, jo no sóc gaire de tele. A més, normalment, ella te la delicadesa de preguntarme si pot posar aquest o aquell programa.
;o)
Aiii, com em sona això d'amagar-lo i que et diguin: "no res, no res, no busco res"
Corre el rumor de que el "tir a la tele amb comandament a distància" potser esdevingui esport olímpic.
I ens entrenem......
Doncs jo faig mig mig. No tinc massa necessitat de tenir-lo controlat les 24 hores del dia, ara bé, quan el tinc i hi ha una pausa al programa que estic veient començo un frenesí de canvi de canals espectacular. Amb 1 segon ja en tinc prou per a saber si he de seguir amb l'espiral de canvis o aturar-me 5 segons més.
I clar, quan arribo al programa que estava veient... ja ha començat!
decididament, la meva part masculina està força desenvolupada. M'encanta tenir el comandament, i m'encanta fer zapping!!! i això que ja m'agraden els anuncis!!
En el meu cas, no problemo: en no tenir tele, no hi ha discusió
Per sort en Wow i jo no som massa de tele. Mirem sèries baixades d'internet o alguna peli.
Clar que si en algun moment la mirem, ell té el mando ara que hi penso jaja... però és que jo no mostro massa interès per ell
Eiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!! SI, si, si!!! Sempre el té ell a les mans i.... SEMPRE quan arriba la publicitat té la necessitat imperiosa de començar per l'1 i passar per TOTS els canals... i normalment allò que estàvem veient ja ha començat... però ell ha oblidat el què mirava encantat en el zapping!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Aiiiiiiiiiiissssssssssss no pensava que fos tan general...
Rita, vaig deixar el meu blog i el dels altres durant una temporada... però torno a estar activa tant a visitar (m'encanta tornar per aquí!) com actualitzant la bombolleta!! Hi ets benviguda altra vegada!!!
No hi ha res com estar sola per no tenir aquet problema Jejeje.
Divertida l'anècdota!
Wenu, jo a casa meva acostumo a tenir-lo a l'abast, però em reconect més addicta a fer zàpping que els altres. Quan sóc a casa d'Ell, no el toco, si no és que em diu, té posa el que vulguis, i llavors... ZZZAPPPIIIIIIIIINGGGGGG!!!
Ostra doncs a casa l'ordre de tinença és 1) nen 2) dona i 3) jo.
I no em queixo que estic davant, de moment, de 4) gossa i 5) gata.
És el nou cetre de poder.
Publica un comentari a l'entrada